}

Jocs d'entrenament cerebral

2008/03/23 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

Fa unes dècades va haver-hi Jogging, després Aeròbic, Culturisme, Ioga i Tai-chi, i fa poc la gent va començar a fer pilates. Però tots ells han estat relegats per una altra mena d'exercicis: Brain training, formació del cervell.
Els jocs per a treballar la intel·ligència estan de moda, sobretot els realitzats per a caminar en les consoles dels videojocs.

Últimament estan de moda els jocs per al cervell. La rapidesa en el processament de la informació, la memòria, l'atenció, la lògica... són jocs que permeten abordar diferents aspectes de la intel·ligència i, segons els autors, n'hi ha prou amb dedicar una estona diària per a estimular el cervell i fer-lo cada vegada més intel·ligent.

Sembla que els consumidors creuen en l'eficàcia d'aquests jocs o simplement els semblen divertits perquè estan tenint molt èxit. Així, mentre que als Estats Units es va crear un negoci de 2 milions de dòlars en 2005, l'any passat es va estimar en 80 milions de dòlars. És a dir, ha crescut 40 vegades en dos anys. El joc japonès més popular ha venut 15 milions de còpies per a diferents suports, sobretot per a consoles de videojocs.

Els jocs tenen una base similar. Segons els seus autors, el cervell és semblant als músculs; amb un entrenament adequat augmenta i com més entrena, més fàcil i ràpid fa els exercicis. Diuen que està científicament provat.

Fonaments científics

El neuròleg Snowdon va demostrar amb les monges d'un convent que jugar als escacs, etc. era bo per a estimular el cervell. (Foto: Doris Ulmann)

Per a demostrar la base científica dels jocs per a la formació del cervell, entre altres, s'esmenta una recerca duta a terme en 1986 amb monges estatunidenques. L'estudi va ser realitzat pel neuròleg David Snowdon. Va viatjar al convent de les monges de l'ordre de les Germanes de Santa María, on va estudiar a les 678 monges que habitaven. Encara que tots tenien més de 75 anys, tenien el cap molt bé. Snowdon va veure que entre ells problemes com la demència senil, l'alzheimer, no eren tan habituals com en la gent d'aquesta edat, i va analitzar tots els factors que podien influir en la salut mental de les monges: dieta, costums, exercici intel·lectual...

Es va sorprendre en veure que les monges tenien el costum de jugar als escacs. Snowdon va arribar a la conclusió que gràcies a aquests jocs tenien tan bons caps. En la seva opinió, els jocs contribuïen a la renovació i recuperació de les neurones i protegien al cervell de l'envelliment.

S'han realitzat més recerques, com la realitzada amb els taxistes de Londres, en la qual els investigadors van descobrir que a mesura que aprenien els carrers i els recorreguts de la ciutat, l'hipocamp s'incrementava. Aquesta és la part que s'encarrega de la memòria de l'espai.

Apps

Molts es pregunten si és més eficaç practicar aquests jocs que usar el cervell de qualsevol altra manera.

Al fil d'aquesta mena de recerques, els neuròlegs van crear exercicis per a ajudar a persones majors amb pèrdua d'intel·ligència o amb problemes de salut mental. Aquests exercicis aconsegueixen esmorteir la pèrdua de vellesa o millorar l'actitud dels nens amb dificultats d'atenció, entre altres. Ara les empreses creadores de jocs han fet un pas més i han llançat exercicis per a tots els consumidors.

No obstant això, molts experts qüestionen l'efectivitat d'aquests jocs. Segons ells, no es pot negar que l'ús del cervell protegeix dels danys, però aquest tipus de jocs no són imprescindibles. Fer paraules creuades, sudokus o altres passatemps, llegir un bon llibre, aprendre un idioma, tenir un debat excitant amb els amics… pot ser tan beneficiós i millor que jugar als jocs que han creat per a videojocs. Així que, encara que aquest tipus de jocs permeten l'ús del cervell, no esperis grans miracles.

Publicat en 7K.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia