El debat segueix en les teulades

2010/01/01 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Osasuna
• Fisika
• Telekomunikazioak

(Foto: Eider Carton)

Encara que les mesures de seguretat de les antenes de telefonia no són suficients per a algunes persones, segons els físics no hi ha perill

A l'agost de l'any passat, l'ICNIRP va confirmar que els criteris de protecció enfront de les radiacions no ionitzants són els adequats. De fet, a Europa les normatives sobre antenes de telefonia mòbil i similars es basen en les recomanacions d'aquesta comissió. No obstant això, hi ha persones que consideren que aquestes mesures no són suficients. No obstant això, els físics creuen que no hi ha raó per a pensar.

ICNIRP és la Comissió Internacional per a la protecció contra la radiació no ionitzant. Està format per científics independents de diferents camps: metges, dermatòlegs, epidemiòlegs, biòlegs, fotobiólogos, fisiòlegs, físics, enginyers d'electricitat i experts en dosimetria. Entre altres, s'encarreguen de determinar els límits de seguretat de les fonts de radiació de baixa freqüència.

De fet, ICNIRP va decidir en 1998 aquests límits màxims. Per exemple, a una freqüència de 900 MHz (freqüència habitual en telefonia mòbil) es va proposar una densitat de potència màxima de 450 ?W/cm². Aquestes limitacions són recomanacions i per a la seva implantació es van analitzar totes les recerques realitzades fins al moment, amb la finalitat de comprovar el valor dels organismes vius que mostraven algun efecte. Doncs bé, ICNIRP va decidir que els límits màxims anessin 50 vegades inferiors a aquests valors.

Les recomanacions de l'ICNIRP han comptat amb el vistiplau de l'Organització Mundial de la Salut i de les principals organitzacions internacionals en l'àmbit de la física i l'enginyeria, en les quals es van basar els responsables dels països de la Unió Europea en l'elaboració de legislacions. En alguns països s'utilitzen els mateixos valors en les normatives i en uns altres es limiten encara més, com Itàlia, Suïssa i Rússia. Fins i tot dins d'alguns països, en algunes comunitats, els valors màxims són inferiors als fixats pel Govern. A Espanya, per exemple, la densitat de potència màxima autoritzada en la Comunitat de Castella-la Manxa és de 10 ?W/cm².

Per a aquells que qüestionen la suficiència de les mesures de seguretat, l'existència d'aquesta mena de diferències en les normatives d'un i un altre tipus planteja el dubte que el fet que les recomanacions que sustenten les normes siguin tan antigues, accentua aquest dubte.

No obstant això, ICNIRP ha revisat les recerques dutes a terme des de llavors i no ha trobat cap raó per a canviar les recomanacions, afirmant que les ratifica el mes d'agost passat.

D'altra banda, els mesuraments realitzats sobre les antenes de telefonia mòbil mostren que la densitat de potència emesa és molt inferior a la màxima establerta. Així, segons dades del Ministeri d'Indústria espanyol, en 2007 es va mesurar el major valor en la Comunitat de Madrid, aconseguint els 2,32 ?W/cm², molt per sota del límit màxim establert (450 ?W/cm²) (193,9 vegades menor).

Hi ha qui demana que les antenes es posin en la muntanya, lluny del poble. Però com més allunyats estiguin, més potència han de tenir. Ed. : Valentín Gómez.

A Euskal Herria, en tots els mesuraments que s'han realitzat, els valors recollits han quedat molt lluny dels límits legals. Així ens ho han confirmat Nerea Zabala i Joseba Zubia, professors del Departament d'Electricitat i Electrònica de la UPV/EHU i del Departament d'Electrònica i Telecomunicacions respectivament.

A més, Zabala no creu que la radiació emesa per les antenes pugui ser nociva. Segons ell, les radiacions que utilitzen els mòbils i els sistemes sense cable tenen poca energia, per la qual cosa no tenen perill. I afegeix, "per contra, a partir de l'ultraviolat tenen molta energia, són ionitzants i tenen la capacitat de causar mal". Així doncs, sembla paradoxal que la gent es preocupi més per la radiació que emeten les antenes que per la qual emet el Sol.

Joseba Zubia està d'acord amb Zabala i manifesta amb fermesa la seva postura. "Jo he participat en taules rodones i debats donant la meva opinió sobre el que sé i el que veig. Si els antenes em mostressin alguna prova clara, no tindria cap problema a demanar que s'eliminin les antenes o que s'afilessin les mesures de seguretat. Però de moment totes les proves demostren el contrari, que no són perilloses per a la salut".

En aquestes taules rodones s'adona que la gent té falses creences. Per exemple, molts demanen que les antenes s'instal·lin fora del poble. "La pregunta és: Es poden posar en la muntanya? I la resposta és: Sí. Però, cal col·locar-los? Perquè la resposta és que no." I és que si es col·loquen lluny, haurien de tenir més potència. Per tant, el Pont proposa la instal·lació de petites antenes al voltant d'un watt, amb la finalitat que la cobertura i els nivells de senyal siguin similars en tots els llocs. És partidari de continuar investigant en aquesta línia.

D'altra banda, el sorprèn que algunes persones tinguin tanta por a les antenes i, no obstant això, utilitzin el mòbil, ja que "a través dels telèfons reben més radiació que les antenes. I posa l'exemple que un mòbil pot emetre una potència d'un watt i el que parla té pegat a cau d'orella, mentre que una antena pot contenir 20 watts, però a una persona a 10 metres només li arribaran 0,2 watts.

Tornant a les antenes, el Pont també té una sòlida opinió sobre estudis epidemiològics que relacionen el nombre d'antenes amb casos de càncer. "Són com la recerca del paneroles: a mesura que es van llevant les potes, les paneroles es tornen sordes, ja que quan se'n diu no van a l'investigador. Perquè aquestes conclusions són errònies". I segueix: "si es relaciona el nombre de preservatius amb els casos de càncer, també es deduiria que tenen relació directa. Jo he provat amb sabates i surt".

Nanoantenas d'or: transmissió de dades en llum visible

Els enginyers estan utilitzant cada vegada més freqüències de radi per a transmetre més dades en menys temps. Fa uns anys, els científics van demostrar que era possible transmetre dades a freqüències superiors a les ones de ràdio, les de llum visible. No obstant això, el principal problema és la grandària de les antenes.

Hans-jürgen Eisler i Mathias Wissert, investigadors de l'Institut de Tecnologia Karlsruhe, han desenvolupat un mètode per a la fabricació de nanoantenas. Ed. : LTI.

Les antenes dipol són la clau de la comunicació entre emissor i receptor. I perquè la comunicació sigui efectiva, l'ideal és que la grandària de l'antena sigui la meitat de la longitud d'ona. Per tant, en les freqüències de la llum visible serien necessàries nanoantenas. Per exemple, la freqüència de la llum groga és de 500.000 GHz i té una longitud d'ona de 600 nm. Així, l'antena hauria de mesurar un màxim de 350 nm.

Imatge d'una nanoantena al microscopi. Els colors mostren diferents freqüències de transmissió. Ed. : LTI.

La realització d'antenes d'aquesta mesura és molt difícil. Ara, en l'Institut Alemany de Tecnologia Karlsruhe, utilitzant la litografia per feixos d'electrons, han aconseguit fabricar antenes d'or de menys de 100 nm. Les nanoantenas d'or funcionen com les de radi, però són 10 milions de vegades menors que elles (les de radi mesuren al voltant d'un metre) i la seva freqüència és un milió de vegades major que la de ràdio (100.000 GHz enfront de 100 MHz).

Aquesta freqüència permet una modulació molt ràpida del senyal, la qual cosa permet una transmissió molt ràpida de moltes dades. Segons els investigadors, la transmissió de dades pot ser 10.000 vegades més ràpida i consumiria menys energia. A més, ningú posa en dubte que la llum visible no és perillosa per a les persones ni per als animals i les plantes.