Europa lliure de l'òrbita dels Estats Units

2002/04/21 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Garraioak
• Telekomunikazioak

El nou sistema de navegació Galileu serà de gran utilitat per a recerques sobre temes espacials.

Si hi ha un nom relacionat amb l'espai, aquest és Galileu. Galileu Galilei (1564-1642) va ser un físic i astrònom italià que va descobrir en astronomia els cràters de la Lluna, l'anell de Saturn, les fases de Venus i els quatre satèl·lits de Júpiter. Posteriorment, el nom de l'astrònom ha estat ocupat durant 10 anys per la cuidada nau espacial que es desmantellarà l'any que ve i que complirà la seva missió d'investigar a Júpiter i les seves quatre grans satèl·lits.

Però quan un es dissol, un altre projecte pren el nom de Galileu, per la qual cosa encara se sentirà molt en parlar de Galileu. Galileu passa a ser un sistema de navegació de 30 satèl·lits finançat per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea (AQUESTA).

Galileu s'assembla al conegut sistema GPS estatunidenc actual, però sembla ser més precís. El GPS té una precisió de sis metres i el nou sistema tindrà 2 metres. Segons Antonio Rodotà, director de l'AQUESTA, "és un projecte molt important, ja que serà el primer projecte en col·laboració entre l'AQUESTA i la Unió Europea".

No obstant això, a pesar que els ministres de Transport de la Unió Europea han donat recentment el vistiplau a Galileu, els científics de l'AQUESTA porten molt temps treballant en això. El primer satèl·lit està previst que s'enviï en 2004, però es posarà en marxa quatre anys després, en 2008.

Projecte multiusos

El sistema de navegació per satèl·lit també pot ser útil per a no perdre orientació en llargs recorreguts de muntanya.

Galileu està format per 30 satèl·lits que giren al món en una òrbita de 23.626 km i en un angle de 56° amb l'equador. D'aquests 30 satèl·lits, 27 seran operacionals i 3 seran de reserva. A més, a Europa hi haurà dos centres de control que controlaran el funcionament dels satèl·lits i el sistema de navegació.

Però no n'hi ha prou que els satèl·lits girin. L'usuari haurà de disposar d'un receptor que calculi la distància als satèl·lits. No obstant això, per a determinar la seva posició, n'hi ha prou amb calcular la distància als quatre satèl·lits, tres serveixen per a determinar la longitud, latitud i altitud i el quart per a definir l'anomenat timing. El timing informa del moment exacte en el qual s'ha produït la localització. La informació es renova cada sis segons i, com hem dit, la precisió és sorprenent.

Solen utilitzar els sistemes de navegació per a dirigir determinades maneres de transport i controlar el trànsit.

Com és lògic, les aplicacions seran molt variades, però igual que el GPS estatunidenc o el rus Glonass, s'utilitzarà principalment en tot tipus de transports. Aquests sistemes permeten determinar la ruta dels avions, embarcacions, camions i cotxes. Per exemple, l'arribada de l'ambulància al lloc de l'accident és molt més ràpida, i la informació dels satèl·lits pot resultar útil per a no perdre temps en un embús espectacular en sortir de vacances.

Per descomptat, igual que hem utilitzat els dos sistemes anteriors els europeus, la informació d'aquests 30 satèl·lits es podrà utilitzar a tot el món.

Civil vs. militar

L'eficàcia del sistema de navegació Galileu no es qüestiona, però no és per això el projecte que s'ha aprovat sense debat. Els debats han estat, a més, de dos àmbits. D'una banda, perquè posarà en perill la pràctica totalitat del monopoli estatunidenc fins ara, i per un altre, perquè fer 30 satèl·lits i enviar-los a l'espai no es fa amb quatre gossos petits.

El projecte compta amb un pressupost de 3.200-3.400 milions d'euros, que seran sufragats a parts iguals segons han acordat la Unió Europea i l'AQUESTA. Segons els polítics, aquest projecte contribuirà a revitalitzar la indústria espacial europea i, a més, s'estima que es crearan prop de 100.000 nous llocs de treball.

No obstant això, encara que al principi la Unió Europea haurà de realitzar grans inversions per a dur a terme Galileu, tot apunta al fet que, a diferència del GPS, els usuaris de Galileu hauran de pagar.

Però, a més de les inversions de Galileu i dels nous llocs de treball que es crearan, si el projecte Galileu s'ha lloat tant, és perquè s'enfrontarà al sistema GPS estatunidenc. Perquè a nivell de precisió li guanyarà i a més el projecte és civil.

El sistema de navegació GPS estatunidenc i el rus Glonass estan en mans de l'exèrcit, i encara que són molt utilitzats en l'actualitat, els exèrcits poden, en qualsevol moment, tallar el sistema de recollida d'informació dels satèl·lits. Segons els estatunidencs, els enemics poden utilitzar-ho per a llançar míssils GPS i, per tant, davant qualsevol amenaça o perill és necessari tenir aquest control.

Galileu, no obstant això, és un sistema civil, no està condicionat per possibles atacs, per la qual cosa podrà ser utilitzat ininterrompudament les 24 hores del dia. Però si no es tracta d'un exèrcit, haurà de ser finançat per un altre i encara que el pressupost de la primera fase està acordat, els usuaris hauran de pagar.

Publicat en 7K.