"Aquest pensament científic, saber que el que ara saps segurament serà superat, això és evolució"
"Aquest pensament científic, saber que el que ara saps segurament serà superat, això és evolució"
Jo crec que quan una persona té tants càrrecs ha fet els seus. Jo no vull càrrecs. Encara que alguns tenen com a objectiu principal acumular càrrecs, els científics volem acumular coneixement. Jo almenys sí, i continuo treballant per a això. És més, crec que el millor que una persona, quan té tants càrrecs, pot fer és deixar a tots de costat i treballar. Si no, acabes sense fer res.
Efectivament. Ho vaig fer quan era jove, amb 23 anys. Tenia més temps que ara (somrient). És un sistema lògic-analític molt senzill. A través d'ella analitzem objectes i, utilitzant l'estadística inferencial i analítica, podem veure com ha evolucionat la tecnologia.
De fet, una de les conclusions dels meus estudis sobre l'evolució és que la tecnologia és l'adaptació que ens ha fet la persona.
Sens dubte. En aquest sentit, la tecnologia realimenta la nostra forma de saber sense interrupció. Fa 32 anys, quan comencem a excavar a Atapuerca, no podíem ni imaginar la tecnologia que tindríem, tant per a registrar dades com per a analitzar mostres. Això ha canviat radicalment la manera d'entendre el registre. En això també és una tecnologia evolutiva i aplicable a l'evolució.
A més, crec que la socialització de la tecnologia ha de ser el procés que ens faci humans, la qual cosa ens permetrà millorar la distribució d'energia en el nostre planeta.
Per descomptat. A través de la comprensió de la filogènia humana, tens més elements per a utilitzar la teva capacitat crítica, que tenen una base empírica, sòlida. De fet, jo crec que el contingut del coneixement és la base del pensament i que la tecnologia ens ha permès saber.
Deia abans que el més important per a mi és investigar. Perquè tan important com saber-ho és trobar-ho, perquè trobar i trobar allò que no sabem.
Atapuerca, al llarg d'aquests 30 anys, ens ha donat l'oportunitat de recórrer un milió i mig d'anys en el mateix lloc. Això és molt important per a mi i m'ha complementat com a persona. M'ha fet obrir els ulls a la realitat, m'ha ensenyat com s'ha adaptat el nostre gènere a aquestes muntanyes, com ha evolucionat. Sense aquesta evolució, ara no seríem aquí els dos, fent el que estem fent, és a dir, una conversa sobre el coneixement i l'evolució.
Sí, hi ha hagut un canvi: és un canvi del creacionisme a l'evolucionisme. Darwin dedica el seu llibre a la creació d'espècies en el segle XIX. Malgrat la seva publicació en el segle XIX, la idea que nosaltres estem per sobre d'altres espècies ha quedat pegada a la societat. I això ha fet, sense adonar-nos, en interpretar el món, separar l'Homo sapiens dels altres, fins i tot els científics.
No obstant això, la interpretació evolucionista ens ha acostat a aquesta gran complexitat. I és indiferent mirar la tecnologia o altres aspectes com el comportament sexual o la cura dels ancians.
Sí, primer trobem la pelvis d'un home de l'espècie Homo heidelbergensis i després algunes vèrtebres de la columna del mateix individu. Calculem que tenia 50 anys. Per tant, era vell perquè en aquella època la gent muría jove. Més encara si tenien algun error, que tenia una malformació en el maluc. Tot això ens ha demostrat que l'equip cuidava bé, en cas contrari no arribaria a ser tan vell.
Hi ha molts exemples com la mandíbula de Dmanisi o la calavera de la benjamí. Totes aquestes proves demostren que sempre hem estat molt socials. Però ser socialista no significa no ser agressiu ni violent.
Tots van ser caníbals i H. sapiens també. A més, la nostra espècie ha realitzat diversos tipus de canibalisme, fins i tot polític. Per exemple, en la Marxa Llarga de Mao Zocedón es van menjar 40.000 enemics. Com hi havia molta fam, era normal que si mataven a algú es mengés el mort. I a més del canibalisme polític, hi ha canibalisme social, ritual, gastronòmic... El canibalisme és una pràctica habitual no sols en l'ésser humà, sinó també en gairebé tots els mamífers.
No sabem. Hi ha moltes explicacions: la pròpia deriva genètica, els canvis climàtics bruscos, les guerres... Un altre motiu pot ser la comissió d'errors greus. Per exemple, a l'illa de Pasqua, a més del canvi climàtic, van influir factors humans en l'esgotament dels recursos.
Si poguéssim saber-ho! És difícil dir, perquè si desenvolupa i socialitza la tecnologia, serà molt més difícil perdre-la. Per què? Perquè si la causa de la desaparició és la deriva genètica, pot modificar-se genèticament. O si es produeix una catàstrofe en tot el planeta, és possible que es desplaci a un altre planeta i es faci la vida allí.
Per tant, crec que per primera vegada pot ser possible superar la selecció natural després de la revolució cientificotècnica i la seva socialització.
No, em sembla que no podrà parar, però es pot adaptar. O pot colonitzar un altre planeta. Per a això, per descomptat, necessitarà temps, ja que necessitarà temps per a desenvolupar la tecnologia necessària per a aconseguir-ho. Però amb tot el que sabem ara, aquest desenvolupament tecnològic pot ser bastant ràpid. H. neanderthalensis no podia fer-ho, ni H. sapiens fa 5.000 anys, potser sí en el futur. Aquesta és l'evolució.
Sí, cal tenir en compte que l'augment de la inclusió social està relacionat amb el desenvolupament de la tecnologia. Això és molt important. Els primats no acceleren els seus processos tecnològics perquè no socialitzen els seus descobriments. En el nostre cas, el foc es va inventar fa un milió d'anys, és a dir, ja existia, és clar, però els éssers humans van aprendre a crear-lo fa un milió d'anys i va trigar 300.000 anys a integrar-se. El telèfon mòbil s'ha incorporat a la societat durant 30 anys. Què ha passat? Els descobriments se socialitzen molt ràpidament, el que porta a accelerar tot.
Sens dubte. I això no ho fan altres primats. Aquí està la diferència. Per això és tan important la comunicació de la ciència i, sobretot, la socialització, perquè totes les persones pensin científicament.
No és divulgació. Divulgar és donar a la gent, al poble pla [originalment, en castellà, al vulgo ]. D'aquí la paraula. I jo no crec que sigui així. Jo crec que cal integrar a la gent perquè la ciència sigui el motor del coneixement. Per exemple, que algú digui "He sentit una notícia, m'ha semblat interessant...", perquè crec que no estem en aquesta fase. Al contrari, és hora d'integrar-se, de ser coevolutivo, perquè el pensament científic sigui de tots.
Et poso un exemple. Mentre treballem aquí, com els periòdics consten constantment dels descobriments, arriba un moment en el qual el forner d'Atapuerca et pregunta: "Sent, aquest fòssil que heu tret és de l'Homo heidelbergensis o de l'Homo antecessor? No és que et digui que ha llegit alguna cosa, no; és una pregunta científica. I això és el que crec que hem de fer, perquè la ciència és part fonamental de l'adaptació evolutiva i del canvi social.
Això és un anacronisme i sempre hi ha hagut anacronismes. Els anacronismes també són formes d'adaptació. Per què hi ha tanta gent en la societat? Perquè han de tenir algun efecte positiu en la selecció natural, en cas contrari no existirien, han de tenir alguna tasca.
No obstant això, hi ha coses que es poden discutir però que no es poden qüestionar. I l'evolució no és una teoria, és una realitat.
Al meu entendre, el més important que ha ocorregut en l'evolució humana és que en la universitat ens ensenyaven que una espècie representava a l'altra. I ara tenim clar que no ha ocorregut això. Això, francament, no ha estat una sorpresa per a mi, però sí un canvi de paradigma total. Ara sabem que l'evolució humana té la forma d'un arbre ramificat. Però fa 40 anys va ser una gran revolució.
No és que falten moltes peces a l'arbre, sinó com s'interpreten. Si una peça és espècie, o subespècie, hibridació... per a interpretar-les bé, quants més elements posseeixin, millor, ja que estadísticament seran significatius i s'extrauran conclusions més directes.
En això consisteix la grandesa de la ciència: no hi ha dogmes. Com ja s'ha esmentat anteriorment, si les proves demostren que el que es pensava està equivocat, es rebutja i es busca una nova interpretació. Aquest pensament científic, saber que el que ara saps segurament serà superat, això és evolució.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian