Enrike Zuazua: "L'eina més important de les matemàtiques són els investigadors"

Per a molta gent, els matemàtics són teòrics que treballen en solitari ficats a les seves aules, però la realitat és totalment diferent. Un clar exemple d'això és el centre de recerca matemàtica BCAM (Basque Center for Applied Mathematics), recentment presentat. Té la seva seu provisional al Parc Tecnològic de Zamudio --Parc Científic de la UPV/EHU de Leioa- i la seva directora científica, Enrique Zuazua, va respondre amb entusiasme a totes les preguntes plantejades.

Enrike Zuazua: "L'eina més important de les matemàtiques són els investigadors"


Director científic del centre de recerca matemàtica BCAM
Enrique Zuazua: "L'eina més important de les matemàtiques són els investigadors"
01/02/2009 | Kortabitarte Egiguren, Irati | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: I. Azurmendi)
Quins objectius persegueix el centre BCAM?

És el segon Centre d'Excel·lència en Recerca Bàsica (BERC, per les seves sigles en anglès) creat per Ikerbasque i dedicat a la recerca en Matemàtica Aplicada. Aquesta especialitat, nascuda després de la Segona Guerra Mundial, amb els primers esforços en el desenvolupament de la computació, ha anat cobrant importància gràcies als avanços en aviació, viatges espacials i telecomunicacions.

És un nou repte per a tu. Quin és el teu paper?

Al País Basc existeix una rica xarxa de centres tecnològics, seguint la tradició de l'activitat industrial tradicional del País Basc. El salt d'aquests centres tecnològics al món acadèmic és sovint intens. El centre BCAM pretén, entre altres coses, completar aquest buit intermedi. Una de les meves principals tasques serà la implantació d'un model innovador en el centre. Per a això, d'una banda, realitzarem una gestió de qualitat del centre, aportant les eines més actuals i millors que s'utilitzen a nivell mundial i formant un equip científic d'alt nivell. D'altra banda, a través de l'experiència i el coneixement que he recollit fins ara, posarem en marxa diverses línies de recerca.

Fins avui hem identificat tres línies principals de recerca, entre les quals es troben altres dues que podrien consolidar-se en el futur. Però no volem que el centre creixi massa ràpid. Volem treballar en equip, tractant temes i àrees diferents. De fet, en aquesta col·laboració poden sorgir moltes noves idees. És a dir, mantindrem la creativitat i la llibertat de cada investigador a l'hora d'organitzar i decidir les recerques, però intentarem agrupar-les i coordinar-les en grups per a aconseguir un major èxit. I és que l'equip crea una habilitat diferent per a afrontar grans reptes. L'eina més important de les matemàtiques són els investigadors.

A més, aquesta col·laboració genera un nou ambient i per això subratllo la importància d'aquest model de funcionament. Per contra, en general, els matemàtics tendeixen a asseure's enfront de l'ordinador, a agafar el llapis i el paper i a ficar un munt d'hores sense contrastar molt el treball amb la resta d'investigadors. Volem que els investigadors que vénen a aquest centre de recerca matemàtica tinguin la sensació d'haver vingut a un centre de recerca actiu real. Volem obrir al món el centre com un lloc especial per a dur a terme la recerca matemàtica.

Quines línies de recerca es treballaran en el centre BCAM?
(Foto: I. Azurmendi)

D'una banda, treballarem les equacions en derivades parcials, l'anàlisi numèrica i les disciplines de control i optimització. Sobretot en aquesta línia. En una funció concreta amb diverses variables independents, les equacions en derivades parcials permeten analitzar la relació entre les variables. Seguint el model de Newton, s'han utilitzat per a analitzar fenòmens complexos en els quals intervenen espai i temps. No obstant això, aquest ús ha anat evolucionant al llarg del temps i, encara que abans s'utilitzava, per exemple, per a estudiar la difusió del so i de la calor, el càlcul d'estructures i l'aerodinàmica dels vehicles, avui dia s'utilitzen com a models de referència en el camp de les neurociències i la biologia, entre altres. L'anàlisi numèrica tradueix la comprensió matemàtica analítica de l'ésser humà al llenguatge de l'ordinador. Les disciplines de control i optimització es creen per a aconseguir la configuració més adequada d'un determinat mecanisme o procés.

D'altra banda, el matemàtic biscaí David Pardo realitza una alta simulació numèrica. El que es vol dir és que els mètodes que utilitza i els codis que genera són molt fiables. Es diu que convergeixen exponencialment en matemàtiques. És a dir, que són més lleugers que altres mètodes. Amb aquesta agilitat es poden analitzar grans i complexos problemes. S'utilitzen mètodes numèrics avançats per a simular i analitzar diferents fenòmens físics (amb ajuda de grans ordinadors). Per exemple, s'utilitzen per a simular simultàniament l'aerodinàmica i l'acústica d'un avió, per a localitzar hidrocarburs en reserves petrolíferes o per a detectar tumors en el cos humà, analitzant conjuntament els resultats obtinguts en ressonàncies magnètiques i ecografies.

Finalment, el gipuzkoano Urtzi Ayesta acaba d'arribar al febrer per a dirigir una línia de recerca sobre networks o sistemes de comunicació en xarxa. El principal àmbit d'actuació d'aquesta línia serà la infraestructura d'Internet, les seves aplicacions i xarxes sense fils. Treballarà en nous models d'Internet per a agilitar la comunicació i tractarà de fer una predicció de possibles errors i/o atacs per a desenvolupar estratègies de control que permetin combatre'ls. Se submergeix en un món complex que no veiem.

D'altra banda, ha esmentat que teniu dues línies de recerca més a les vostres mans.

Sí. Estem desenvolupant línies de recerca sobre ciència de materials i biomatemàtiques. En aquestes línies actuen dos joves investigadors procedents de Gran Bretanya, Carlos Mora Corral i Philipp Getto, respectivament. El nostre objectiu és treballar aquestes línies de manera estable en el futur.

La ciència dels materials té un gran impacte en la nostra vida quotidiana i en diferents tecnologies. Les matemàtiques referent a això són molt profundes, utilitzant l'anàlisi i la geometria d'una manera molt precisa per a analitzar les característiques fines dels nous materials i explicar els seus defectes o fatiga.

(Foto: I. Azurmendi)

La biomatemàtica integra matemàtiques i medicina, matemàtiques i naturalesa, matemàtiques i biologia... Els reptes són cada vegada majors. El treball desenvolupat fins al moment per Philipp Getto està enfocat a la dinàmica de les poblacions, analitzant els problemes habituals com l'evolució d'un ésser viu en determinades condicions ambientals. Això té una aplicació, per exemple, a l'hora de mesurar la salut del nostre patrimoni natural. A través de diverses equacions matemàtiques es tracta de comprendre com dues o més comunitats creixen en determinades condicions ambientals, com s'expandeixen, com moltes vegades s'enfronten per a posar en perill el seu futur, etc.

Quin impacte tindrà aquesta nova responsabilitat en la seva recerca i en l'activitat laboral que ve desenvolupant?

En els últims anys he treballat com a professor en diverses universitats, per la qual cosa he rebut de prop com compaginar el debat, l'educació i la recerca habituals en moltes universitats. En estar com a professor en les universitats, es nota molt aquesta manca. La recerca es duu a terme en universitats, però centres com BCAM ofereixen més possibilitats i facilitats per a concentrar-se en la recerca. De fet, estant la gestió dels projectes a les nostres mans, es duen a terme noves vies per a afrontar nous reptes. Aquest tipus de centres aporten una altra agilitat a la recerca. En aquest sentit, hem triat com a lema del nostre centre "Matemàtiques d'altra banda". Està inspirat en un poema de Bernardo Atxaga. Reconeix la intenció d'anar a nous reptes, des d'Euskal Herria al món, treballant les matemàtiques tradicionals.

Kortabitarte Egiguren, Irati
Serveis
250
2009
Serveis
030
Entrevistes
Entrevista
Serveis

Buletina

Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian

Bidali

Bizitza