Fòssil de dinosaure més jove

2011/08/06 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Eboluzioa
• Paleontologia
• Arkeologia

Ara, els descobridors del fòssil afirmen que el seu descobriment reforça la teoria del xoc. El fòssil és una branca marró d'un Triceratops o Torosaurus, de 45 centímetres d'altura, que ha estat descobert en Montana, 13 centímetres per sota de la capa d'iridi que indica l'impacte de l'asteroide.

Precisament aquesta capa d'iridi és la clau de la teoria de la col·lisió. Es tracta d'un sediment de fa 65 milions d'anys, molt especial, ja que en la Terra a penes hi ha iridi. Alvarez, pare i fill, primer es van adonar d'això i van dir que el seu origen havia de ser alienígena. Per exemple, un asteroide colpeja a la Terra, o... Posteriorment, en la península de YucatÃn s'han trobat vestigis d'un enorme impacte i amb el temps s'han trobat més proves que aquell xoc es va produir.

Davant l'absència de fòssils de dinosaures per sobre d'aquesta capa d'iridi (és a dir, des de fa 65 milions d'euros), Alvarez considera que el xoc havia de ser el causant de la pèrdua de dinosaures. Aquesta convicció va ser compartida per Jan Smit i altres prestigiosos geòlegs i paleontòlegs, que avui dia és la teoria més acceptada.

El problema era que, en l'època en què van proposar la teoria, els dinosaures fòssils més joves oposats es van trobar a 3 metres per sota de la capa. És a dir, entre el fòssil final i el xoc hi havia 100.000 anys. Segons això, en el moment del xoc no quedaven dinosaures en la Terra.

En 1991 es va descobrir en Nou Mèxic un fòssil situat a 37 centímetres per sota de la capa d'imatges. El descobriment va reforçar la teoria del xoc, però no va ser suficient perquè els rivals de la teoria canviessin d'opinió. L'actual es troba molt prop de la capa d'iridi, a 13 centímetres. Per tant, no hi ha dubte que quan l'asteroide va colpejar la Terra encara hi havia dinosaures. A més, els investigadors continuen excavant amb l'esperança de trobar més fòssils.

Tesoro de Zumaia

Cal destacar que un dels exemples més coneguts de la capa d'iridi, tan útil per a paleontòlegs, es troba en Zumaia, en els penya-segats d'Itzurun. Paleontòlegs i geòlegs de tot el món vénen a investigar perquè és molt evident i clar i està en un lloc accessible. Per als científics és l'indicador del límit K/T, que marca la transició del Cretàcic al Terciari.

A més, en els penya-segats d'Itzurun existeixen altres limitacions geològicament importants. De fet, l'any passat dues organitzacions internacionals, el Comitè Internacional d'Estratigrafia (ICS) i la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) van declarar estratotipo a dos límits temporals. Això significa que són referents a nivell internacional per a expressar la frontera entre totes dues èpoques.

En concret, Daniense/Selandiarra i Selandiarra/Thanetiense són els límits temporals que es denominaran estratotipo. Ambdues pertanyen al Paleocè. El primer, D/S, data de fa 61,1 milions d'anys; el fet geològic més destacable de l'època és el descens espectacular del nivell de la mar. La segona (S/T), per part seva, va ser fa 58,7 milions d'anys i és important per la inversió dels pols. Per tot això, no és d'estranyar que Itzurun sigui el lloc preferit d'Euskal Herria per als investigadors que treballen en aquest camp.

Publicat en l'Annex GAUR8.