La idea és igualar l'economia

2012/06/01 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena
• Ekonomia
• Giza zientziak
• Ekologia

El projecte de l'ONU per al Medi Ambient i el Desenvolupament, el PNUMA, ha realitzat un diagnòstic de l'evolució del medi ambient a nivell global des de la conferència de Rio de Janeiro de 1992 i ha tret conclusions sobre l'incompliment dels objectius llavors fixats.

Davant això, i amb l'objectiu de revolucionar la situació, presentarà en Riu+20 una proposta basada en dos pilars. Un dels pilars és l'economia verda i l'altre l'estructura institucional per al desenvolupament sostenible.

Al llarg de l'última dècada, les crisis climàtiques, de la biodiversitat, del combustible, dels aliments i, finalment, del sistema financer i del conjunt de l'economia s'han unit. A pesar que les causes d'aquestes crisis són vàries, el PNUMA considera que en totes preval el mateix element: l'assignació errònia de capital.

De fet, segons el PNUMA, en els últims 20 anys una part important del capital s'ha destinat a béns, combustibles fòssils i actius financers, i en contrast, s'ha invertit molt poc en energies renovables, eficiència energètica, transport públic, agricultura sostenible, protecció d'ecosistemes, diversitat ecològica i conservació de la terra i l'aigua. La crisi que vivim ara es deu a una mala orientació del capital.

En qualsevol cas, el PNUMA creu que la crisi (o les crisis) permeten un canvi, és més, està convençut que estem en el moment adequat per a canviar. En aquest canvi, té l'esperança que l'economia verda sigui clau i de quin hauria de ser el camí cap a l'anivellament de l'economia.

L'ONU té clar que el creixement econòmic és compatible amb el desenvolupament sostenible. Ed. n, Tòquio. Ed. : LuxTonnerre/CC BY

L'economia verda per al PNUMA és una economia que millora el benestar de les persones i la igualtat social, alhora que redueix els riscos ambientals i les deficiències ecològiques, i per a aconseguir-lo proposa invertir el 2% del producte interior brut (PIB) mundial, des d'avui i fins a 2050. En total, ha estimat en 1.300 mil milions de dòlars a l'any i ha determinat l'àmbit al qual s'ha de destinar aquesta inversió. Es tracta de deu àmbits: agricultura, construcció, energia, pesca, silvicultura, indústria, turisme, transport, aigua i gestió de residus.

Lluny de l'objectiu

La guia per a dissenyadors de polítiques, elaborada pel PNUMA, explica en quin i com utilitzar les inversions en cadascun d'aquests àmbits. Però abans ha deixat clar que el creixement econòmic i el desenvolupament sostenible no són incompatibles i ha afirmat que l'economia verda impulsa el treball i el desenvolupament econòmic. En aquest sentit, ha anunciat que l'avaluació econòmica ha tingut en compte no sols el PIB sinó altres aspectes com els llocs de treball, l'ús de recursos, les emissions i l'impacte ecològic.

Així, en la Guia del PNUMA es preveuen els beneficis en cada àmbit, però això sí, adverteix que estem molt lluny de la meta. De fet, divideix gairebé tots els països en dos grups. Es tracta d'un conjunt de països amb alts nivells de desenvolupament econòmic i benestar que han perdut recursos naturals i qualitat ambiental. En l'altre grup es troben aquells països amb escassa petjada ecològica però amb importants manques en serveis i benestar material.

Tenint en compte això, els camins de l'anivellament econòmic no podran ser els mateixos en tots els casos, però caldrà fer un esforç similar. Per a això, l'ONU ha anunciat que el congrés Riu+20 serà una fita, ja que considera imprescindible la participació de governs, empreses i organitzacions i agents internacionals per a avançar cap a una economia verda. Així, una de les seves metes és promoure acords i col·laboracions entre els uns i els altres.

Segons el PNUMA, el canvi cap a l'economia verda ja s'està produint. Ed. Aitor Azpiroz/CC BY-NC-ND

Caminant

Reconeixent que el camí pot ser llarg, el PNUMA ha afirmat que el canvi cap a l'economia verda ja s'està produint. Això no és poc, i aquest canvi està sent més ràpid que mai, segons ell. Per a demostrar-ho, aporta una sèrie de dades: Les inversions en energies renovables realitzades en 2010 són encara majors que les previstes gràcies a països de fora de l'OCDE, especialment el Brasil, la Xina i l'Índia. La participació d'aquests països en les inversions en energies renovables va passar del 27% al 40% en un únic any (2007 a 2008), tendència que es manté.

De fet, ha qualificat l'exemple xinès com a representatiu: El govern xinès va prometre invertir 354.230 milions d'euros en els sectors verds en 2011 i en els cinc anys anteriors va invertir un total de 159.710 milions d'euros. Aquesta inversió es va centrar principalment en tres àrees: reciclatge i reutilització de l'aigua, tecnologies netes i energies renovables. Per descomptat, el govern xinès espera que aquesta inversió doni els seus fruits. De fet, preveu que el creixement d'aquestes àrees sigui entre 8 i 10 vegades superior al d'altres sectors industrials.

Segons el PNUMA, els beneficis de l'anivellament econòmic no es limiten al creixement del PIB, sinó que incideix directament en el benestar de les persones i en la igualtat social. Reconeix l'existència de riscos i desafiaments en el camí i fa falta un gran esforç per a redefinir les maneres de mesurar la riquesa, la prosperitat i el benestar. Però també esmenta què és el més perillós per a tots: mantenir la situació actual i seguir pel mateix camí. Per tant, en Riu+20 apostarà per una economia igualada.