Àrtic, blanc a negre
2009/06/13 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia
A diferència de l'Antàrtida, l'Àrtic manca d'acords de protecció mediambiental. El tractat de l'Antàrtida va néixer en 1959 i té vigència fins a 2041. Segons això, no es pot utilitzar l'Antàrtida amb finalitats militars, hi ha llibertat de recerca científica i els recursos naturals estan protegits. Queda terminantment prohibida l'explotació comercial de l'Antàrtida.
El desglaç de l'Àrtic permet una major explotació dels recursos energètics. Ara, a més, han realitzat un càlcul exhaustiu de les reserves i saben on i quant hi ha. (Foto: AWI)
No ocorre així amb l'Àrtic. Els països que envolten l'Oceà Àrtic (Rússia, el Canadà, Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i els EUA) han explotat els recursos el màxim possible, i si no els han explotat, és perquè les condicions de l'Àrtic dificulten i encareixen molt les explotacions. En els últims temps, no obstant això, a causa del desglaç, s'estan fent més accessibles zones que abans eren difícils d'aconseguir.
A més, gràcies al treball del Departament de Geologia dels EUA, ara saben amb gran precisió quant combustible hi ha i on hi ha. Així, es calcula que el 3% del petroli que queda sense explotar en el món es troba a l'Àrtic, el triple del consum anual. No obstant això, han vist que hi ha més gas que petroli, 14 vegades més del que es consumeix en un any en el món.
Moltes d'aquestes reserves es troben a més de 500 metres de profunditat, en llocs que poden ser relativament fàcils d'explotar. I la major part està en el camp de Rússia. Els russos ja tenen algunes explotacions en l'Àrtic i sempre han tingut intenció d'explotar més. A més s'ha tractat d'ampliar l'àrea corresponent.
Rússia, líder
L'assaig més destacat el van fer fa dos anys. La Llei de la Mar de les Nacions Unides limita la zona que un país pot explotar econòmicament a 200 milles de la terra continental. Rússia va declarar a l'Organització de les Nacions Unides en 2001 que una zona de fons del Pol Nord, la serralada Lomonosov, era la continuació de la placa continental russa. No va rebre cap aprovació, però no obstant això, en 2007, a través d'un submarí, es va dur a terme una recerca geològica en la qual es va col·locar la bandera russa sota el Pol Nord a 4.200 metres de profunditat.
Els enemics van acusar llavors d'ambició a Rússia, però també van demostrar que tècnicament eren capaces de fer-ho. De nou, s'espera que el combustible que s'amaga sota les aigües gelades pugui ser extret de manera senzilla i econòmica.
Segons els geòlegs estatunidencs que han realitzat un estudi dels recursos, la posada en marxa de les explotacions per part de Rússia no tindrà conseqüències en el mercat de combustibles, ja que no hi ha suficient petroli com per a canviar el mercat i que, malgrat les grans reserves de gas, Rússia és ja el major productor mundial de gas. És a dir, que continuaran dominant el mercat gasista. No obstant això, els geòlegs adverteixen que pot tenir una gran incidència en el medi ambient.
I sobretot els ecologistes i les institucions que es preocupen pel medi ambient. No perquè és Rússia en particular, perquè els EUA no garanteix que no vagi a explotar per a obtenir combustible. De fet, l'any passat va aixecar una prohibició durant 17 anys que prohibia perforar la costa. Però les majors reserves es concentren en les zones de Rússia, que ja ha anunciat la seva intenció d'explotar-les.
En qualsevol cas, no fa falta anar tan lluny per a veure de front els interessos econòmics de les empreses explotadores de recursos naturals enfront dels de les responsables del medi ambient; també tenim al nostre voltant alguns exemples...
Publicat en Gara
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
