Arthur Harden

1990/06/01 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biografiak

Aquest famós bioquímic anglès va morir fa més de cinquanta anys (17 de juny de 1940), per la qual cosa considerem que és una bona ocasió per a donar unes pinzellades sobre la seva vida i obra en aquesta breu obra.

Arthur Harden va néixer a Manchester el 12 d'octubre de 1865 i va cursar els seus estudis en la universitat d'Owens de la mateixa ciutat. D'allí va viatjar a Alemanya per a continuar els seus estudis i va obtenir el doctorat en la universitat d'Erlangen en 1888. Després va passar deu anys en la universitat d'Owens en l'ensenyament i en l'elaboració de llibres de text.

Un descobriment d'Eduard Buchner va canviar la vida d'Harden. Buchner va descobrir que les fermentacions alcohòliques podien realitzar-se sense cèl·lules vives i que aquesta idea havia fascinat a Hard.

En 1897 entra a treballar en l'Institut Jenner de Medicina Preventiva, investigant la fermentació alcohòlica. En 1904 va ficar l'extracte de llevat en una bossa de membranes semipermeables i tot en aigua neta. Les petites molècules de l'extracte van passar per la membrana cap a l'altre costat, però no per les grans molècules. Aquest procés es coneix com a diàlisi i va ser inventat pel químic escocès Thomas Graham el XIX. A mitjan segle XX.

Harden va veure que després de la diàlisi els enzims del llevat no treballaven i el sucre no es fermentava. Però si en fer la diàlisi es llançava l'aigua que estava fos dins de la bossa, la fermentació avançava de nou. Semblava que l'enzim tenia dues parts: una formada per molècules petites i l'altra formada per molècules grans.

Si la substància interna de la bossa era bullint, el procés de fermentació es paralitzava, encara que s'afegia el líquid extern. Les molècules grans semblaven ser proteïnes i no petites molècules que sobrevivien amb aigua bullint. Aquest assaig va demostrar per primera vegada que un enzim de naturalesa proteica necessita un coenzim o molècula petita diferent de la proteïna per a funcionar.

El químic suec Euler-Chelpin va investigar aquests coenzims i l'holandès Christiaan Eijkman va demostrar que les vitamines oposades eren necessàries per a viure. Atès que es necessiten pocs enzims que treballin com a catalitzadors, la quantitat de coenzim i vitamina necessària també seria molt petita.

En els seus assajos Arthur Harden va descobrir una altra cosa interessant. L'extracció de llevat descompon la glucosa i produeix òxid de carboni al principi ràpidament, però a mesura que avança la fermentació l'activitat disminueix. Per tant, l'enzim s'afebleix al llarg del temps.

En 1905, no obstant això, Harden va demostrar que l'activitat podia mantenir-se ràpidament afegint fosfat inorgànic a la dissolució. Així, l'enzim es mantenia en el nivell inicial. Però no es produïa fòsfor que presentava l'alcohol, ni el diòxid de carboni, ni l'enzim. En desaparèixer el fosfat, Harden va començar a buscar el fosfat orgànic i el va trobar en el sucre. A la molècula de sucre se li unien dos grups de fosfats durant la fermentació i després de moltes altres reaccions, els grups de fosfats s'alliberaven de nou. Va ser l'inici del metabolisme intern, que ara és la branca més important de la bioquímica.

Harden va demostrar amb el seu treball la importància dels fosfats en totes les parts de la bioquímica. Després, els matrimonis de Core li van donar les voltes a aquest tema quan van descriure detalladament totes les fases de la fermentació.

Harden va obtenir en 1929 el Premi Nobel de Química juntament amb Euler-Chelpin pel seu treball de fermentació.

No obstant això, anteriorment Harden va ser professor de bioquímica en la universitat de Londres en 1912. Abans (1911) va publicar un llibre: “Fermentació alcohòlica”. També va participar en la revista “The Biochemical Journal” entre 1913 i 1937.

Pels seus mèrits va ser nomenat “Sir” en 1936 i quatre anys després, en 1940, va morir el 17 de juny. Fa cinquanta anys.