Èxit dolç en la cerca de l'amargor

2001/04/17 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Medikuntza

En 1944, els químics estatunidencs Robert Woodward i William Doering gairebé van aconseguir sintetitzar quinina, però no eren capaces de controlar l'aspecte de la molècula i obtenien una mescla de diverses variants de la quinina. Els àtoms de la molècula de la quinina poden tenir una configuració esquerra o dreta i trobar una combinació directa entre totes dues variants és el que dificulta la seva síntesi.

El paràsit de la malària dins de les cèl·lules.

Ara, segons el publicat en la web de la revista Nature, els investigadors de la Universitat de Columbia han aconseguit una quinina sintètica. No obstant això, en l'actualitat la importància d'aquest resultat no és igual a la que en el seu moment podria tenir, ja que a partir de la dècada dels 40 van aparèixer altres medicaments com la cloroquinina. A més, la quinina no cura la malària, el seu efecte és parar el creixement del paràsit del malària Plasmodium falcifarum.

No obstant això, des de 1960 el paràsit P. falcifarum ha mostrat la seva resistència a la cloroquina en algunes zones, on es va reprendre l'ús de la quinina. En conseqüència, l'obtenció de la quinina sintètica pot ser el primer pas cap a variables més eficients. Per tant, sembla que hi haurà avanços en la lluita contra la malària.