L'era de les càmeres digitals fotogràfiques

1999/05/16 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa

• Elektronika

Per a veure les diferències entre tots dos i les maneres de treballar, ens recolzarem en les següents imatges. En les cambres que fins ara ha estat habitual, la llum entra per l'objectiu i provoca un canvi químic en l'emulsió de plata de la pel·lícula que hi ha en el seu interior. Després es treu la pel·lícula de la càmera i s'obtenen fotos revelades.

No obstant això, en les càmeres digitals es treballa molt d'una altra manera. La llum que entra per l'objectiu colpeja el captador CCD (Charged Coupled Device). Aquest component electrònic (1) consta de milers de cèl·lules fotosensibles anomenades fotopuntos que converteixen l'energia lumínica que rep cada fotopunto en una càrrega elèctrica en funció de la seva intensitat. Hi ha canvi elèctric i no químic. Encara que en les càmeres convencionals es pot col·locar la pel·lícula de sensibilitat adequada en cada ocasió, en les càmeres digitals la sensibilitat del captador CCD és definitiva (al voltant de 100 ISO o ANSA).

Darrere del captador CCD es troba el convertidor ADC (Analóg Digital Converter) (2) la missió del qual és convertir la càrrega elèctrica corresponent a cada fotopunto de la figura en un nombre binari. La digitalització correspon a aquest convertidor ADC.

A continuació el processador DSP (Digital Signal Processor) processa la informació binària (3) per interpolació, sent el resultat un major nombre de píxels finals. Mitjançant algorismes matemàtics es calculen els píxels de ficció i s'afegeixen de la forma més adequada a la imatge original. Això permet superar el límit d'una certa quantitat de fotopuntos i recuperar els píxels de colors. A continuació es guarda la imatge en la memòria permanent, similar al disc dur (4).

La llum que entra a la cambra es distribueix en tres colors bàsics (vermell, verd i blau) (5). En la càmera convencional l'emulsió de plata de la pel·lícula té tres capes sensibles, cadascuna d'elles sensible a un color. No obstant això, el captador CCD de càmeres digitals no és capaç de diferenciar els colors dels raigs de llum i no interpreta informació de colors. Per això, la majoria de les càmeres digitals tenen un filtre vermell/verd/blau abans del captador CCD, on cada quadre de colors correspon a un fotopunto. El píxel és l'element bàsic per a completar la imatge digital. Tres fotopuntos diferents, cadascun amb la seva pròpia informació de color, són necessaris per a formar un píxel de colors.

La imatge digital, formada per aquests píxels, es guarda en la memòria situada en la càmera, a vegades en disquet. Això té uns avantatges molt importants, ja que aquesta imatge digital es pot utilitzar en l'ordinador i en tots els seus perifèrics (impressores, mòdems, etc.). A més en l'ordinador es poden veure i tractar les fotos en pantalla, modificar-les o intercanviar-les utilitzant el programa d'ordinador apropiat. Si ho desitja pot enviar la foto per Internet, gravar-la en Cd-rom o imprimir-la en paper.

Des de la càmera es connecta el cable de pas de fotos a l'ordenador PC o Macintosh, però a vegades les dades es transmeten també per raigs infrarojos a l'ordinador. Fins i tot en diskettes, com hem esmentat anteriorment.

En les càmeres digitals el zoom pot ser òptic (com en les cambres convencionals) o digital, però només és com una lupa que augmenta la imatge quan és digital. En la part posterior de la càmera hi ha una pantalla petita de cristall líquid per a controlar la foto, igual que en els camcopios. En aquesta pantalla l'usuari veu de sobte la foto presa i pot veure també la que té guardada en la memòria. A més, gràcies als botons que té la càmera, navega pels menús per a seleccionar les característiques de la foto, classificar les fotos, eliminar-les, etc., el que suposa un gran obstacle per a alguns. Per als quals estan acostumats a usar l'ordinador és fàcil, però hi ha molta gent que no està acostumada a això i pot tenir grans maldecaps.

Hi ha càmeres de fotos digitals que no tenen visor òptic i en el seu lloc cal utilitzar una pantalla petita LCD de cristall líquid per a prendre fotos, però els usuaris s'acostumen ràpidament a estirar els dos braços i fer clic en la part posterior de la cambra.

Característiques de les càmeres fotogràfiques digitals

A continuació s'indiquen les característiques que ha de tenir una càmera ideal per a qui vagi a adquirir una càmera digital:

• Captador CCD d'almenys 1.000.000 de fotopundos.
• Bateria de llarga durada amb càrrega ràpida.
• Pantalla LCD desconectable i visor òptic.
• Zoom òptic de 3x mínim.
• Disc dur d'almenys 8 megues.
• Qualitat de l'objectiu 28-115 mm de cambres convencionals de 24x36 i equivalent a f:2.
• Possibilitat de registrar el so i la seqüència d'imatges animades.
• Possibilitat de prendre una seqüència fotogràfica.
• Mínim 3 nivells de qualitat de registre.
• Flaix integrat amb diferents nivells d'utilització i presa de flaix addicional.

Les càmeres digitals que actualment estan a la venda en el mercat no tenen totes les característiques de la llista anterior de la càmera ideal, però les que s'acosten són vàries. Els noms i preus aproximats d'alguns d'ells són:

• Kodak DC 260 (175.000 ptes. o 6.990 lliures)
• Navica FD-81 Sony (150.000 ptes. o 5.990 lliures)
• Nikon Coolpix 900 (210.000 ptes. o 8.490 lliures)
• Minolta Dimage Ex (175.000 ptes. o 6990 lliures)

En totes aquestes cambres, el número de fotopuntos del captador CCD condiciona la qualitat de la imatge.

Publicat en 7K