Bilatzailea
El dret a ser mare… qui paga?
En els últims anys les converses que s'escolten a les aules sobre la maternitat han canviat considerablement. Fa dues dècades, la maternitat apareixia en els discursos de les joves com una fase gairebé “natural” del futur, mentre que avui és un recorregut ple de dubtes, càlculs i condicions. Els estudiants parlen sobre la congelació d'òvuls, la possibilitat de ser una sola mare, l'estabilitat laboral i vital. Alguns diuen que volen ser mares, però no ara; uns altres que no saben si alguna vegada ho seran; i també hi ha qui situa el ser mare fora del seu projecte de vida. La maternitat ja no és l'únic destí indispensable, però tampoc una elecció totalment alliberada: es veu cada vegada més com una opció que depèn de la planificació, l'estratègia i la tecnologia.
En aquest context, a mesura que l'edat materna es retarda, és cada vegada més comuna que els processos reproductius es completin amb recursos externs com l'ús d'òvuls d'altres dones, recórrer a la fecundació in vitro o viatjar a l'estranger a la recerca d'una mare substituta. Aquestes possibilitats que s'esmenten teòricament a les aules s'estan convertint, en la pràctica, en una realitat cada vegada més comuna.
Però aquestes opcions no es fan en el buit. Mentre reivindiquem el dret a la maternitat als països rics, les conseqüències que ho fan possible s'acumulen en altres territoris. L'últim informe publicat per la Marea (https://www.lamarea.com/especial-gestacion-subrogada/) ha posat de manifest la desigual i violenta estructura darrere de la indústria reproductiva internacional, generalment cossos precaris de dones del Sud global i contractes per subsistència sota aparença d'aprovació. A Colòmbia, Ucraïna o Geòrgia, moltes dones converteixen el seu cos en un recurs en condicions desiguals i gairebé sempre impulsades per la situació de pobresa.
La maternitat es presenta com una elecció personal i autònoma, com una decisió lliure que s'integra en el projecte biogràfic propi. En el discurs central la llibertat i el dret són la clau. Però la indústria reproductiva globalitzada converteix aquest desig en matèria primera, i les condicions d'aquesta llibertat no es distribueixen de la mateixa manera. Mentre que per a uns la maternitat és una opció secundada per la tecnologia, per a uns altres el propi cos és el recurs que es posa en el mercat. Aquestes dues realitats sorgeixen íntimament entrellaçades; les oportunitats que s'obren en un costat requereixen de “cossos disponibles” en l'altre costat. Encara que els preus varien segons el país, la lògica és sempre la mateixa: rendibilitzar les diferències econòmiques i geopolítiques. La reproducció, el part i la cura es converteixen en serveis regulats contractualment, integrant els cossos de les dones dins d'un mercat global. Com a conseqüència, la maternitat s'ha convertit en un negoci internacional i el desig íntim en la palanca del benefici econòmic.
D'altra banda, encara que les tecnologies de reproducció obren noves possibilitats de ser mare, aquestes no sempre coincideixen amb una major llibertat. Quan la maternitat s'integra en la lògica de consum, sovint ocorre el contrari: augmenta la pressió sobre el propi cos i es normalitza l'ansietat, la lògica del rendiment s'estén fins als processos més íntims. Ser mare es converteix en un projecte a gestionar, un objectiu que es mesura en paràmetres d'èxit i fracàs, i no en un procés que es viu com una experiència autònoma i lliure.
Per això, la maternitat no pot entendre's únicament com un dret o com un projecte personal. S'ha convertit en un camp travessat per les relacions de poder, les diferències de classe i les lògiques del mercat. A mesura que s'obren més oportunitats en un costat en el mercat reproductiu globalitzat, augmenta l'exposició, el risc i la dependència en l'altre costat.
En definitiva, la maternitat s'està transformant, sí, però aquestes transformacions no són unidireccionals ni neutrals. Aquests canvis deixen la seva petjada en els cossos de les dones de tot el món, distribuïts de maneres molt diferents.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
