Algues i microalgues: una aposta alimentària del futur?

2024/11/28 Helen Carr Ugarte - Nutrizioa eta Obesitatea ikertaldeaFarmazia Fakultatea (EHU) | Itziar Eseberri Baraze - Nutrizioa eta Obesitatea ikertaldeaFarmazia Fakultatea (EHU) | Leixuri Aguirre López - Nutrizioa eta Obesitatea ikertaldeaFarmazia Fakultatea (EHU) Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Farmakologia
• Dietetika/Elikagaiak
• Botanika

Se sap que la població creix cada any i que cada vegada som més habitants en el món (1). Alguns estudis suggereixen que, en un context de balafiament de fonts d'alimentació, no serà sostenible seguir amb aquest nivell de producció i consum (2,3). La sostenibilitat es basa en tres punts principals (4, 5). En primer lloc, encara que la naturalesa aporta molts recursos en la conservació del medi ambient, avui dia consumim més recursos dels que pot generar el planeta. A més, la sostenibilitat té en compte el desenvolupament social de les cultures i les col·lectivitats i garanteix la convivència, la salut i l'educació. Finalment, el tercer punt clau és garantir un creixement econòmic que no perjudiqui el medi ambient (6).

Encara que parlar d'alimentació sostenible és complex, en definitiva la clau és reduir l'impacte ambiental del nostre patró alimentari. Per a això, en el procés entre la producció i el consum d'aliments, haurem de consumir aquells aliments amb menor impacte ambiental. Un dels canvis més eficaços sembla ser la reducció del consum d'aliments d'origen animal, especialment la reducció del consum de carn.

De fet, és sabut que basar la nostra alimentació en aliments d'origen vegetal és més sostenible. Per això, els nostres aliments bàsics haurien de ser llegums, hortalisses, fruites, cereals integrals i fruita seca i, en menor mesura, d'origen animal. D'altra banda, per a afavorir la sostenibilitat, s'haurien de consumir aliments de temporada i locals, ja que en el seu procés productiu es gasta menys recursos i es redueix la contaminació produïda pel transport (7).

L'any 2019 es va publicar el “Informe dels 50 Aliments del Futur”, document que recull els 50 aliments que es poden consumir en el futur dins d'una alimentació més sana i sostenible (8). Bàsicament, els criteris que s'han utilitzat per a seleccionar els 50 aliments i potenciar el seu consum són: el seu alt valor nutricional, el seu menor impacte sobre el medi ambient que els aliments d'origen animal, la seva accessibilitat i el seu bon sabor. En la llista dels 50 aliments que han estat seleccionats, es troben les algues.

Algues: característiques, classificació i usos

El consum d'algues és tradicional des de temps remots a Àsia oriental i sud-est, però, a conseqüència de la globalització i l'exportació, avui dia formen part de les gastronòmiques mundials. En l'actualitat, les més conegudes i consumides són les algues a qui, kombu o wakame, que s'usen principalment en sushi, sopa, amanida o plats de peix. En general, les que anomenem algues són macroalgues; com explicarem a continuació, també hi ha microalgues.

Les macroalgues són organismes pluricel·lulars de gran grandària que es classifiquen en tres subgrups en funció del color; Chlorophyceae (verd), Rhodophyceae (vermell) i Phaeophyceae (marró) (9). Les microalgues són organismes eucariotes unicel·lulars i de grandària microscòpica, també coneguts com a fitoplàncton. La classificació de les microalgues és: Chlorophyta (verds), Rhodophyta (vermelles), Chrysophyta (diatomees) i Pyrrophyta (dinoflagelados) (10, 11). Imatge). També hi ha cianobacteris (Cyanophyta, cèl·lules procariotes blaves i verdes), que encara que s'han classificat en elles com a microalgues, en ser cèl·lules procariotes no es classifiquen com a microalgues (11). Les microalgues més conegudes són l'espirulina i la Chlorella, que a més de ser utilitzada per a la producció d'aliments, també s'utilitzen per a l'elaboració d'additius alimentaris i productes cosmètics.

Moltes macroalgues es comercialitzen seques, per la qual cosa és necessari hidratar-les abans del seu consum per a menjar cru o bullit. No obstant això, les microalgues no s'utilitzen per al consum directe, sinó que s'utilitzen afegides a aliments o plats com a complement alimentós o com a producte elaborat amb microalgues, com a pa o galetes. Les macroalgues s'obtenen generalment de les mars, mentre que les microalgues es produeixen en biofotorreactores que permeten el seu creixement controlat. En els biofotorreactores, creixen en molts petits recipients associats en forma de globus envidrat, amb condicions òptimes de llum, temperatura i pH amb aigua i aliments (Figura 2).

Com s'ha esmentat anteriorment, les microalgues tenen una grandària microscòpica, i el que s'obté de la producció és una biomassa en forma de pasta adhesiva que no es consumeix directament. A partir de la biomassa, es pot realitzar una liofilització de la microalga per a obtenir la pols o els derivats de tota la microalga que es pot afegir als aliments o, com ja s'ha comentat, per a la producció de productes elaborats amb microalgues (Figura 3). D'altra banda, les microalgues s'utilitzen per a l'extracció de compostos bioactivos, composts amb beneficis per a la salut humana, molt útils per a la indústria alimentària i farmacèutica (14).

Algues: font de compostos bioactivos beneficiosos per a la salut

Com s'ha esmentat anteriorment, les macroalgues i les microalgues contenen composts bioactivos, molècules amb beneficis en la prevenció i tractament de diverses malalties, tal com molts estudis han donat a conèixer (15, 16). Entre aquests compostos bioactivos es troben els florotaninos, fucoidanos, alginats, laminarines, carotenoides (fukoxantina, per exemple) i esteroles (fukosterol), i s'ha demostrat que el seu consum és beneficiós per a prevenir malalties com les 17. Per exemple, s'ha observat que els florotaninos tenen activitat antidiabètica de tipus 2, ja que contribueixen a disminuir el nivell de glucosa en sang, inhibint l'activitat enzimàtica α-amilasa i α-glucoilasa (18). És més, s'ha observat que la ingesta de compostos bioactivos presents en les algues té beneficis en el tractament de l'obesitat, com el retard en el buidatge gàstric, la disminució de la inflamació i la reducció de la propagació del teixit gras (19). D'altra banda, els carotenoides presents en les algues tenen un efecte antioxidant, actuen contra l'estrès oxidatiu i ajuden a prevenir moltes malalties degeneratives cròniques (20, 21). Cal destacar que les malalties cardiovasculars, juntament amb el càncer, són les que més mortalitat provoquen (22) i que els carotenoides poden reduir la seva incidència a causa de la seva hipertensió, trombosi, hiperlipidemia i efecte sobre l'ateroesclerosis (23). Finalment, a més dels efectes anteriors, els compostos bioactivos d'algues tenen activitat antibacteriana, tenen beneficis en malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer, i s'ha observat que tenen efectes contra el càncer (17, 20, 24, 25, 26).

Consumirem en el futur algues i microalgues?

Si tenim en compte que les algues contenen composts bioactivos amb efectes beneficiosos per a la salut i que la composició nutricional és molt apropiada —és a dir, que poden ser útils per a substituir en un futur aliments d'origen animal—, sembla interessant incloure les algues en el nostre patró d'alimentació habitual. No obstant això, cal tenir en compte que en la nostra societat no es consumeixen en el dia a dia, ja que tenen un sabor molt característic. A més, les macroalgues que es prenen de la mar han de prendre's de manera moderada, per a no sobrepassar els límits de quantitats segures per als metalls pesants.

Avui dia hi ha moltes algues comercialitzades que podem consumir directament, afegides a amanides o sopes, o com a productes elaborats amb elles. Quant a les microalgues, encara que el seu ús sigui una mica més limitat, existeixen en el mercat productes elaborats amb elles. I en els pròxims anys s'espera un auge brutal del mercat de les microalgues.

 

Bibliografia:

1. https://ourworldindata.org/population-growth
2. Herrero M, Wirsenius S, Henderson B, Rigolot C, Thornton P, Havlík P, de Boer I i Gerber PJ. 2015. Livestock and the Environment: What have we learned in the past decade? Annual Review of Environment and Resources, 40, 177-202.
3. Mottet A, d'Haan C, Falcucci A, Tempio G, Opi C i Gerber PJ. 2017. Livestock: on our plated or eating at our table? A new analysis of the feed/food debat. Global Food Security, 14, 1-8.
4. https://www.fao.org/nutrition/educacion-nutricional/food-dietary-guidelines/background/sustainable-dietary-guidelines/es/
5. Carr-Ugarte H, Jiménez M, Aguirre L, Portillo MP i Eseberri I. 2023. Hori gara bat behar dona. Servei de Publicacions de la Universitat del País Basc, Leioa.
6. https://www.un.org/es/impacto-acad%C3%A9mico/sostenibilitat
7. https://municipiods.com/productos-kilometro-0/
8. Shaver D. Future 50 foods. En: WWF Ca, editor. : Dietitian and Global Knorr Sustainability Lead; 2019.
9. Montero L, Sánchez-Camargo AP, Ibañez E i Gilbert-López B. 2018. Current Medicinal Chemistry, 25, 4808-4826.
10. Ahmed E, Suzuki K i Nishida T. 2023. Micro- and Macro-Algae Combination as a Novell Alternative Ruminant Feed with Methane-Mitigation Potential. Animals 13, 796.
11. Dini I. 2023. The potential of algae in the nutricosmetic sector. Molecules. 4032.
12. https://www.laopiniondemurcia.es/comunidad/2022/01/09/boom-cultivo-microalgas-region-cubrir-61382658.html
13. https://ibizabotanicobiotecnologico.com/ibb/
14. Barkia I, Saari N i Manning SR. 2019. Microalgae for high-value products towards human health and nutrition. Marini Drugs, 17, 304.
15. Gómez-Zorita S, Trepiana J, Gozález-Arceo M, Aguirre L, Milton-Laskibar I, González M, Eseberri I, Fernández-Quintela A i Portillo MP. Anti-obesitat effects of microalgae. 2020. International Journal of Molecular Sciences, 21-41.
16. Biris-Dorhoi E-S, Michiu D, Pop CR, Girar AM, Tofana M, Pop OL, Socaci SA i Farcas CA. 2020. Macroalgae – A sustainable source of chemical compounds with biological activities. Nutrients 12, 3085.
17. Kumari A, Garima i Bharadvaja N 2023. A comprehensive review on algal nutraceuticals as prospective therapeutic agent for different diseases. 3 Biotech, 12, 44.
18. Llegeix S-H i Jeon I-J 2013. Anti-Diabetis effects of brown algae derived phlorotannins, marini polyphenols through diverse mechanisms. Fitoteràpia, 86, 129-136.
19. Wan-Loy C i Siew-Moi P. 2016. Marini algae as a potential source for anti-obsesity agents. Marini Drugs, 14, 222.
20. Equip: Silva J, Alves C, Freitas R, Martins A, Pinteus S, Ribeiro J, Gaspar H, Alfonso A i Pedrosa R. 2019. Antioxidant and Neuroprotective Potential of the Brown Seaweed Bifurcaria bifurcata in an in vitro Parkinson’s disease model. Marini Drugs, 17, 85.
21. Chen P, Shang X, Huang X, Zhang M i Guo J. 2024. Recent advance of physicochemical, structural properties, potential health benefits and application of bioactive macromolecules from Porphyra haitanensis: Revisió a. Internationes Journal of Biological Macromolecules, 279, 135497.
22. Audicana Uriarte C. 2022. Mortalitat en la Comunitat Autònoma del País Basc. Direcció de Planificació, Ordenació i Avaluació Sanitària, Departament de Sanitat. Euskal Herria.
23. De Jesus Raposo MF i Miranda Bernardo de Morais AM. 2015. Microalgae for the prevention of cardiovascular disease and stroke. Life Sciences, 125, 32-41.
24. Arvinda Swamy m.l. 2011. Chapter 6 - Marini algal sources for treating bacterial diseases. Advances in Food and Nutrition Research, 64, 71-84.
25. Sami N, Ahmad R i Fatma T. 2021. Exploring algae and cyanobacteria as a promising natural source of antiviral drug against SARS-CoV-2. Biomedical Journal, 44, 54-62.
26. Khotimchenko M, Tiasto V, Kalitnik A, Begun M, R de Khotimch, Leonteva E, Bryukhovetskiy I i Khotimchenko I. 2020. antitumor potemtoal of carrageenan from marini xarxa algae. Carbohydrate Polymers, 246, 116568.