Màquina de Turing
És difícil imaginar la nostra vida sense un ordinador. S'han estès a tots els racons i en el nostre dia a dia els utilitzem per a gairebé tot. L'oferta, a més, va en augment: tauletes, ordinadors portàtils, telèfons intel·ligents,...
Però el precursor de tots ells és un: “La màquina universal de Turing”, proposta per Alan Turing en 1936. La màquina de Turing no era una màquina real, sinó una idea que va desenvolupar a nivell teòric i que, després de rebre ordres, és capaç de tot.
JESÚS:
Podem dir que Turing ha entrat en totes les escletxes que podem esperar en la nostra vida, no és així?
Veiem que la seva idea està integrada en gairebé tots els dispositius d'electrònica actuals.
Què s'ha après? Per descomptat, s'ha après d'alguna manera a manejar millor la matèria, a dominar-la. Per exemple, si agafes mòbils, què és el que més canvia? No és el que ocorre a l'interior. Per exemple, la possibilitat d'interactuar amb ells varia en gran manera. Per exemple, van aparèixer les pantalles tàctils, i bo! La revolució de Crist! Això és diferent. Això no és un processament.
Llavors, sobretot, veurem en les capes exteriors nous invents d'enlluernament, però el que està en el fons, al cap i a la fi, sempre s'aplica el mateix principi.
En aquella època, en els anys 40, hi havia màquines, però només eren capaces de realitzar una única acció. El que va ser dissenyat per a realitzar sumes, només podia fer sumes. Els dissenyats per a multiplicar, solament els productes. Es necessitava una altra màquina per a fer suros, una altra per a fer cotxes,...
Però Turing va posar potes enlaire aquesta idea i va proposar que es poguessin fer coses diferents usant una sola màquina. La clau en la programació estava en l'ús dels diferents esquemes d'instrucció. Així, es va posar en marxa la base de la informàtica moderna.
JESÚS:
Si vols una màquina que injecti vi en les ampolles i que li posi suro, necessites un disseny. I una altra màquina per a construir cotxes. Però amb la informació, Turing va descobrir que era possible utilitzar la mateixa màquina, només canviar l'esquema d'instruccions, ser capaç de fer coses diferents. Això és el que veiem avui dia en les computadores, sembla que no tenen límits, que es pot programar qualsevol cosa.
Va descobrir això i va dissenyar la màquina mínima que es pot fer a través d'ella. A això va dir “màquina universal”, capaç de simular o repetir el comportament de totes les altres màquines.
En concret, els estudiants de la facultat d'informàtica 2.mailako han construït dues màquines d'aquest tipus.
Una, la lògica. L'altra és física.
IKER:
nosaltres ho hem fet com una construcció gràfica. A través dels ordinadors hem posat moltes pantalles i aquí hem dibuixat com seria.
AXEL:
La màquina que Turing va proposar és un connector i una cinta d'escriptura.
IKER:
Després han estat uns altres els que ho han fet, l'equip de castellà, els que han dissenyat físicament la màquina de Turing amb peces de Llec.
IKER:
Per a fer unes coses bé, però altres vegades hem tingut problemes, i no sabíem com... el problema. Al final ho hem aconseguit, però ens ha portat molts maldecaps.
AXEL:
Vam tenir molts problemes amb la sincronització, per exemple, perquè era molt difícil saber quines màquines… quant li costaria moure's. No ho sé, pot ser que una màquina ho faci en un segon i una altra triga dos segons. Llavors va ser difícil aconseguir aquesta sincronització.
IKER:
No es pot calcular en hores perquè perdo el compte. Però hem passat moltes tardes i moltes hores, però també ho hem passat molt bé.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
Teknopolis
