Plantes invasores

---

---

EU ES FR

EN CA GA

---

Partekatu

No són naturals d'aquest territori. Accidentalment o de manera intencionada, han aparegut per l'activitat de les persones, però s'han naturalitzat. Avui dia, són capaços de reproduir-se en gran quantitat i a gran ritme. Parlem de plantes invasores, d'un problema global de gran impacte ecològic i econòmic. Un grup d'experts de la Universitat del País Basc ha comptabilitzat 478 plantes d'origen estranger en els territoris d'Araba, Guipúscoa i Bizkaia. D'ells, 90 s'han tornat totalment autòctons i 46 tenen un comportament invasiu. D'entre ells, 21 han estat considerats perillosos.

JON ZULAIKA; DIPUTACION FORAL DE GUIPÚSCOA: El problema de les plantes invasores és de tot el món, perquè al final és una influència de la mundialització, de la influència directa. Tantes mercaderies, plantes, transports,..., al final no venen només els productes que demanem, els articles que volem. Les plantes també s'estan expandint i afecten a tothom i, a més, són molt greus. Avui dia, les Nacions Unides, la FAO, la Unió Europea... tots estan d'acord: aquest problema de les plantes invasores és un dels problemes de la biodiversitat, potser un dels més greus,(...).

Hi ha moltes plantes noves. El Govern Basc ha publicat enguany el catàleg, en el qual s'exposen prop de quatre-centes plantes d'exterior que s'han naturalitzat. Vull dir, no les que tenim en els tíestos domèstics i que cal renovar tots els anys, sinó les que són capaços de viure per si soles en la naturalesa. El que passa és que alguns a penes poden viure, ells no tenen problemes. Uns altres s'estan obrint i alguns s'estan obrint molt entre ells. Aquests són els invasors, que s'estan estenent de manera incontrolada. I en funció del seu impacte, podem dir que alguns no tenen influència o simplement passen, mentre que uns altres tenen la capacitat de transformar l'hàbitat natural, l'entorn.

IÑIGO SEGUROLA; DISSENYADOR DE PAISATGE: És cert que aquest problema ve de la jardineria, que sempre ha estat assumida per la planta pel seu valor estètic. Els ha portat originalment de llocs on hi ha climes semblants. Si jo porto una planta del Japó -al Japó el clima és el mateix-, aquesta planta aquí buscarà les seves opcions i, sobretot, aquestes opcions les troba un paisatgista francès, Gilles Clément, en aquest espai anomenat tercer paisatge. Per a ell el tercer paisatge és un paisatge que no té cap ús per a nosaltres. En aquesta zona apareixen aquestes plantes. No conreem aquesta terra, i aquestes plantes troben en ella la seva oportunitat per a multiplicar-se. El que ocorre és que en aquests tres paisatges es troben també els nostres biòtops més importants: Urdaibai, per exemple, al País Basc. La reserva de la biosfera d'Urdaibai

està formada per diverses valls estretes que es dirigeixen al golf de Bizkaia. Els seus penya-segats i platges, boscos i rius conserven una gran biodiversitat. La reserva cobreix unes 22.000 hectàrees. el Toro Comú i el Pantà Verd troben en els canyissars d'Urdaibai una protecció diferent de la d'altres llocs. Sense canyissars no tindrien un lloc adequat per a niar o passar l'hivern.

Les 1.300 hectàrees de l'estuari no són només aptes per a canyissars. La planta de Baccharis halimifolia també ha trobat allí un lloc idoni per a créixer. Però Baccharis és una planta estranya en Urdaibai. Va aparèixer fa 25 anys i en l'actualitat ocupa 100 hectàrees d'Especial Protecció. El creixement de Baccharis ha provocat diversos efectes secundaris. D'una banda, rebutja la galta i, per un altre, els marenys provoquen la pèrdua d'aigua, ja que les arrels de la planta acumulen terra.

ELISA SAINZ DE MURIETA; DIRECTORA DE BIODIVERSITAT. GOVERN BASC: En el cas de Baccharis, i atès que el mareny d'Urdaibai és una zona d'especial protecció i un lloc molt important per a l'avifauna, vèiem que era un lloc prioritari per a posar en marxa un projecte d'aquest tipus. L'any passat

es va iniciar la retirada de Baccharis i les obres continuaran durant diversos anys.

MARTA FREGUES; MEDI AMBIENT: Creiem que hem trobat una metodologia concreta i adequada. Tallem la planta i en el pal, amb un pinzell, donem glifosato, una herbicida selectiva. Creiem que això és suficient per a matar a la planta; l'experiència de l'any passat va ser molt bona amb aquesta metodologia. La resta dels residus de la planta s'acumulen i es crema en el lloc perquè és molt difícil treure-la d'aquí.

ELISA SAINZ DE MURIETA; DIRECTORA DE BIODIVERSITAT. GOVERN BASC: Vam fer un diagnòstic amb la Universitat del País Basc i es va comprovar que aquí tenim 21 plantes exòtiques invasores prioritàries i que caldria fer plans d'acció per a acabar amb elles. Aquesta és una de les plantes seleccionades, la Phytolacca americana. Com el seu nom indica, té el seu origen a Amèrica i, encara que en Jaizkibel va aparèixer fa un segle o segle i mig, en els últims deu anys, ha adquirit una extensió considerable. Pensem que és hora d'actuar i que és millor actuar ara abans de difondre-ho a Euskal Herria o a Guipúscoa. (...).

Hem hagut de marcar algunes prioritats. Marquem aquestes prioritats en funció de la seva extensió. Com més extensa sigui la presència de la planta, més severa sembla el seu efecte. En aquest sentit, Cortadería, aquest plomall, aquest canyís que tothom coneix, pot ser el més visible i el que tots coneixem. Això té importància quant a extensió, sí. Hi ha un altre que té la mateixa extensió que l'altre, conegut com Fallopia japonica o Reynoutria japonica, però, en comparació amb l'altre, té una major influència, sobretot en les ribes del riu. Aquesta és una altra de les plantes que hem pres de debò enguany.

IÑIGO SEGUROLA; DISSENYADOR DE PAISATGE: Pot ocórrer que d'aquí a uns anys vingui una altra planta i tingui problemes amb ella. Però això no és un problema de les plantes, sinó un problema que provocarem les persones, de manera intencionada o involuntària, en la invasió del nostre món.