Seminari de Bergara: Excel·lent, ric, mirant cap endavant
Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: Sempre ho hem conegut així, sembla que sempre ha estat aquí, però no sempre ha estat aquí, i no així.
Xabier Aranburu; Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: Efectivament, el primer aclariment que hem de donar és que aquest seminari no vol dir que aquest fos un seminari, i la segona és que la institució té 500 anys. Si aquesta façana és del segle XIX, en els segles anteriors la institució i l'edifici tenen una altra
façana. Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: I una altra història que ara coneixerem.
El seminari prové de la llavor en castellà, el seminari o seminari. Per tant, aquest ha estat un lloc per a educar a persones valuoses en la ciència. El que li va donar aquest sentit va ser Xabier María Munibe, comte de Peñaflorida, primer director del seminari. Tots els que han dirigit el Seminari de Bergara van seguir, més o menys, el camí iniciat per ell. Segle XVIII, Segle de les Llums. La Il·lustració estava vigent, la raó i l'experimentació estaven imposant-se a Europa i en el món. Carles III.ak va expulsar a la Companyia de Jesús d'Espanya i, des del segle XVI, va ser escola de jesuïtes perquè l'edifici quedés buit: El lloc on es va celebrar la Societat Bascongada dels Amics del País, presidida per Peñaflorida. 1776. Ja està en marxa el Real Seminari de Bergara.
Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: Qui són?Xabier Aranburu;
Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: La meva companya (Rosa) és la responsable del Departament d'Instruments Físics i Químics, una àrea molt important, i ella de la Secció de Zoologia i Anatomia Humana, que també és important, i entre les tres formem l'equip per a tirar endavant aquest projecte i, en definitiva, per a fer el
museu. Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: Per on comencem?Xabier Aranburu;
Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: Amb eines de física i química, Rosa te les ensenya.
Xabier Aranburu; Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: La Il·lustració i el Comte de Peñaflorida aquí volien fer un centre d'ensenyament primari perquè pensaven que la difusió de l'educació en la societat era bona per al desenvolupament del poble, i a més volien impulsar les ciències útils com la química, la mineralogia, la metal·lúrgia... i aquí, com sabem, en 1783 van descobrir un element químic nou, el wolframi, i un mètode eficaç per a fer el platí mal·leable. Més d'un ha dit que, traslladat als paràmetres actuals, seria com la NASA o un centre de recerca de primer nivell.
Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: Rosa, això no és encara un museu, però hi ha un passeig per la història, no és així? Rosa Errazkin; Tècnic del Museu
Municipal/ Químic: Sí, es tracta d'una col·lecció d'instruments científics cedits per diferents institucions que han tingut lloc en el Seminari de Bergara. Aquesta peça, per exemple, és del segle XVIII, un dilatòmetre. Falta l'encenedor, però a través de la calor es mesurava la propagació de les varetes metàl·liques aquí
Iñaki Leturia; Elhuyar Fundazioa: Es van allargar?Rosa Errazkin;
Tècnica del Museu Municipal/ Química: És a dir, s'ampliava, i amb la posada en marxa d'aquest mecanisme, aquí es mesurava aquesta
ampliació. Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: I els Elhuyar potser van utilitzar?Rosa Errazkin; Tècnica del Museu
Municipal/ Química: Sí, perquè és una peça de l'època. Aquesta altra eina científica és del s. XIX, anomenada el banc de Meloni, que era per a estudiar, treballar, etc. els raigs de la calor. En aquesta època s'han comprat en llocs de producció i comercialització d'eines científiques a Europa com Berlín, Londres i, sobretot, a París.
Rosa Errazkin; Tècnica del Museu Municipal/ Química: Això és una màquina electroestàtica. Allí s'emmagatzemava l'electricitat estàtica i s'obtenia una descàrrega tremenda entre dos conductors.
Iñaki Leturia; Elhuyar Fundazioa: així, en les dues? I aquí es produïen raigs?Rosa Errazkin; Tècnica
del Museu Municipal/ Química: Sí, tan poderoses eren les descàrregues que s'obtenien aquí, ja que s'utilitzava per a crear els raigs X, que era una maina típica.
El segle XIX va ser confús des dels seus inicis. Guerres, invasions, revoltes,... Malgrat els problemes, aquella època no va ser estèril. En temps de calma entre disturbis es va iniciar una reestructuració educativa a Espanya, establint-se un únic institut per província. A Guipúscoa, ni a Tolosa ni en Donostia-Sant Sebastià; es va instal·lar en Bergara. Els Instituts també comptaven amb importants centres científics per a la recerca. El de Bergara va enriquir als ja existents gabinets de física i química, va organitzar un jardí botànic, un museu de ciències naturals i un observatori meteorològic, el primer de la província a mitjan segle.
Xabier Aranburu; Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: En el seminari, a més de comptar amb l'únic institut de Guipúscoa, es va instal·lar una escola industrial. El Govern va establir que només hi hauria quatre escoles de formació d'enginyers en tot l'Estat: Madrid, Barcelona, Sevilla i l'última en Bergara.
Una de les conseqüències de la segona guerra carlista seria que el Seminari quedés en mans dels monjos dominics. El nou director, Fra Juan González Arintero, a més de ser un home religiós, també era un home de ciència. Va enfortir totes les àrees, però sobretot va enriquir la col·lecció zoològica. Arintero era un fervent seguidor del pensament de Sant Tomàs, que volia demostrar que la fe i la raó són compatibles, però sobretot volia explicar la teoria de l'evolució de Darwin des del punt de vista religiós.
Iñaki Irizar; Tècnic del Museu Municipal/ Zoòleg: Aquests animals són peces d'un gabinet de ciència creat en el segle XIX.
Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: Aquests instruments també per a fer ciència. Iñaki Irizar;
Tècnic del Museu Municipal/ Zoòleg: És a dir, són instruments o eines per a fer ciència. En el segle XIX cal tenir en compte que les ciències naturals, la zoologia i la botànica, per exemple, estan en fase d'inventari. L'objectiu és conèixer quines espècies tenim, si les d'aquí i les d'Amèrica del Nord són iguals o diferents. És l'època de la taxonomia, de l'època dels inventaris, per a això era necessari fer la recollida, guardar els resultats de la recollida en els gabinets i després investigar. Aquest és el testimoni.
Iñaki Leturia; Fundació Elhuyar: Aquí també teniu tresors, no és cert? Les peces vives o que es queden soles en la col·lecció a mesura que desapareguin les peces o els
exemplars. Iñaki Irizar; Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: Això és, per exemple, un escarabat, un lloro de Nova Zelanda. Actualment només hi ha 80 exemplars vius.
Xabier Aranburu; Tècnic del Museu Municipal/ Museòleg: Quan comencem a treballar, és cert que la col·lecció es trobava en una situació molt crítica. I sense gens de por es pot dir que també físicament corria el risc de perdre's. Llavors, hem fet una gran feina recuperant, conservant, guardant bé, investigant i restaurant tot això, i avui dia tenim la col·lecció preparada per a fer un museu amb ella.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
