}

Millora de sensors de fibra òptica

2002/10/14 Atxotegi Alegria, Uhaina - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Silvia Abad, enginyera de la Universitat Pública de Navarra, ha desenvolupat una nova tècnica de millora i abaratiment de sensors de fibra òptica. Però és un aparell car, per la qual cosa no s'ha estès molt en el mercat.

La tesi presentada per Silvia Abad Valtier en la Universitat Pública de Navarra presenta una tècnica d'abaratiment i millora de sensors de fibra òptica mitjançant xarxes compartides. El mateix enginyer ha obtingut el premi Epson Ibèrica per aquest treball.

El projecte fi de carrera de Silvia Abad va girar entorn de la multiplexació de sensors de fibra òptica i va continuar estudiant el mateix tema en la mateixa universitat. Durant els tres anys de la seva tesi ha visitat altres centres, principalment els Estats Units i Portugal. En concret, des d'Agost, treballa en l'empresa Multiwave Networks Portugal de Porto (Portugal) en la recerca i desenvolupament de components i sistemes avançats de comunicacions òptiques.

Avantatges del sensor de fibra òptica

Un sensor és una eina per a mesurar un determinat paràmetre, com la temperatura o la humitat. En resum, el sensor de fibra òptica és una eina que utilitza components de fibra òptica en lloc d'electrònics per al mesurament.

Les característiques que caracteritzen a tots dos sensors (fibra òptica i electrònica) tenen a veure amb la seva grandària i pes; els de fibra òptica són més petits i lleugers. A més, els dispositius de fibra òptica no sofreixen interferències electromagnètiques.

Precisament per aquestes raons, el sensor de fibra òptica té més avantatges que l'electrònic. Els sensors de fibra òptica poden i s'utilitzen en enginyeria civil. S'introdueixen en ponts i preses i proporcionen paràmetres de mesurament de l'estructura interna. A més, aquest tipus de sensors són de gran utilitat per a zones perilloses com a oleoductes, gasoductes, centrals nuclears o centrals generadores de potència elèctrica. En aquestes zones, l'ús de sensors electrònics pot ocasionar grans problemes a causa del risc d'espurnes. Per això, es col·loquen sensors de fibra òptica, ja que aquests aparells no utilitzen cap sistema elèctric en el propi dispositiu i l'electrònica de control i processament es troben allunyats del sensor.

Repartir la part més cara del procés

Els sensors de fibra òptica són més cars que els elèctrics, per la qual cosa a través d'una xarxa de sensors s'està investigant com unir la informació de tots aquests dispositius en un mateix espai. La veritat és que el sensor no és car, sinó elements associats a ell: fonts de llum, detectors i tota l'electrònica de control. Per això, la recerca de Silvia Abad tracta de buscar la multiplexació, és a dir, com distribuir aquesta cara del procés perquè l'ús de molts sensors de fibra òptica sigui més econòmic.

De fet, Silvia Abad creu que a pesar que en l'última dècada els sensors de fibra òptica han tingut un gran desenvolupament, ha impedit que els seus costos s'estenguin molt en el mercat. Perquè aquesta tecnologia sigui econòmicament competitiva, és necessari que molts sensors de baix cost potencial utilitzin el mateix equipament terminal car.

Així, l'enginyeria de telecomunicacions Silvia Abad presenta en la seva recerca diverses xarxes de sensors fotònics amb multiplexació a longitud d'ona. L'objectiu d'aquestes xarxes és suportar un gran nombre de sensors que trobin solucions als límits d'alguns paràmetres (diafonía entre sensors, pèrdues de potència en l'estructura distribuïdora i degradació de la qualitat dels senyals detectats).

Silvia Abad ha treballat en xarxes actives i passives com a sistemes làser i xarxes de referència de potència. Una tècnica que presenta en el seu treball s'ha utilitzat per a reduir els efectes del so d'amplificació en xarxes actives.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia