Què és el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2001-2004 i quins són els seus principals objectius?

Joseba Jauregizar és director de Tecnologia i Societat de la Informació del Govern Basc. (Foto: Govern Basc).

Dins del Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació es pretén desenvolupar els conceptes de ciència i tecnologia per al sector empresarial i la societat basca en general. Aquests conceptes són cada vegada més importants, no sols en el món industrial i empresarial, sinó també en la societat.

Aquest Pla és una continuació d'altres plans ja existents i té com a objectiu posicionar al sector industrial en termes de competitivitat.

Per a això, volem arribar al nivell tecnològic europeu i invertir el mateix percentatge de diners que inverteix Europa en recerca i desenvolupament, el 1,7% del producte interior brut.

Per a aconseguir aquest objectiu cal tenir en compte que fa 22 anys aquesta inversió era del 0,069%, en 2002 del 1,5% i que amb aquest pla es pretén aconseguir el 1,7%.

A més, l'economia europea preveu una inversió del 3% del PIB en 2010. Nosaltres també volem mirar al futur i aconseguir el mateix objectiu, enfortint l'àmbit científic i tecnològic.

A l'hora de definir el nou pla, a quins criteris heu seguit?

A Austràlia van conèixer els centres de recerca cooperativa i van traslladar la idea a la CAPV.

En 1993 elaborem el primer pla de tecnologia industrial. Llavors vam veure la necessitat d'elaborar un pla que integrés la ciència, la tecnologia i l'empresa, ja que és impossible conjugar aquests tres aspectes de manera instantània.

Després d'aquell pla inicial hem fet altres dos, de manera que a poc a poc la ciència i el món de l'empresa i la universitat s'han anat compaginant.

Per a la consolidació d'aquest pla, actualment en vigor, van participar a més més de 1.200 persones, entre les quals es trobava un estudi de prospectiva tecnològica. A més, analitzem les necessitats tecnològiques de les empreses basques i el nivell científic-tecnològic real que podien oferir.

També es va dur a terme un estudi de mercats futurs amb països o regions d'Europa com algunes regions del sud de Finlàndia, Holanda o Alemanya. En aquella mateixa època, a més, es va posar en marxa un estudi de biotecnologies que ha creat el projecte Biobask.

Per tant, la participació va ser molt important, no?

Sí, així és. Crec que és imprescindible recollir les opinions de tots els agents que desenvoluparan el pla, ja que en cas contrari no tindrà èxit. La comunicació és fonamental, el pla ha d'oferir la possibilitat de participar i ser de baix a dalt, encara que després cal donar-li una estructura a tot.

Ha esmentat a Europa en els passos de la definició del pla. És Europa l'única referència?

Dins del projecte Biobask s'ha obert més d'un laboratori de biotecnologia. (Foto: GAIKER).

No, el nostre punt de vista no es limita únicament a Europa, tenim una visió més àmplia. Per exemple, hem realitzat viatges institucionals per tot el món i hem pogut conèixer realitats locals. Per exemple, a Austràlia vam conèixer centres de recerca cooperativa. També vam estar a Corea i allí vam conèixer el ‘miracle tecnològic’, és a dir, l'avanç de la tecnologia.

Analitzem tots aquests processos i reflexionem sobre els passos que s'han donat en aquests països, com formen als investigadors, com es retornen els que han après fora, etc. També hem vist models als Estats Units i el Canadà, per la qual cosa, com hem dit, la nostra visió és més àmplia.

I quan parlem d'Europa també ens referim als territoris, regions o estats més pròxims a la CAPV, països com Alemanya, Finlàndia o Suècia. Per descomptat, aquests models han d'adaptar-se a la nostra realitat social, industrial i tecnològica. Per tant, l'enfocament no és exclusiu d'Europa, és més ampli, com s'ha esmentat anteriorment.

Quins apartats té el Pla?

El Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació s'estructura en tres grans apartats: la recerca bàsica no orientada, les accions clau i finalment, les recerques estratègiques de cada acció clau.

Amb la recerca bàsica no orientada es pretén adquirir coneixement, coneixement i aquest camp és molt important per a nosaltres. Amb les accions clau, per part seva, es busca el futur impulsant el present.

No obstant això, les recerques estratègiques són vies per a mirar al futur. És a dir, quines són les tecnologies que es desenvoluparan en el futur? Microtecnologías i nanotecnologies, fabricació d'alt rendiment, futurs transports, materials intel·ligents, microenergía, tecnologies sense cables, biomaterials, etc. És a dir, les recerques estratègiques són importants que es preveuen a cinc, sis, set anys.

No obstant això, entre aquestes recerques estratègiques, totes tenen la mateixa importància o se'ls dóna més pes a algunes?

En general, en el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació es pot afirmar que hi ha seccions amb major demanda que unes altres com les micro i nanotecnologies, tecnologies wireless, microenergías, empreses digitals esteses o la seguretat alimentària. No obstant això, considerem que s'impulsen totes les recerques dins del pla, però tenint en compte la capacitat tecnològica existent en la realitat, aquests apartats adquireixen major rellevància.

La microtecnología, la nanotecnologia i els materials intel·ligents són, entre altres, estudis estratègics en la CAPV.

A més d'aquests apartats, es pretén reforçar les relacions entre la universitat i els centres de recerca per a conjuminar les capacitats de tots dos. És a dir, a Europa cada vegada se sent més l'Espai Europeu de la Recerca i es vol integrar de forma coordinada la recerca que es realitza en tota Europa. El mateix ocorre aquí: cal integrar l'àmbit basc de la recerca.

No creu que quan s'unifiquen els recursos de les empreses i la recerca existeix el risc de prescindir de la recerca bàsica?

No, per això el programa de recerca estratègica mira a mitjà i llarg termini. És a dir, que aquesta recerca no es basi en alguna cosa a curt termini, que no sigui excessivament aplicada, sinó que sigui de cinc, sis anys.

Es concedeix gran importància a la recerca bàsica com a via d'accés a nou coneixement.

Aquí cal tenir en compte a més un altre concepte: la qualitat. Requereix una recerca de qualitat creixent i amb un nivell científic-tecnològic cada vegada major. Per això, necessitem incrementar la nostra capacitat tecnològica.

De fet, els plans científics realitzats fins al moment han estat molt prop de les necessitats de la indústria i del mercat, i els centres tecnològics han estat molt prop de les expectatives de les empreses. Això ha donat bons resultats, però ara és necessari augmentar el nivell científic-tecnològic sense perdre la relació amb la societat i la indústria.

Moltes vegades se sent que cada vegada hi ha menys investigadors. Quines són les intencions del pla en aquest sentit?

Hi ha dos aspectes. D'una banda, en l'elaboració del pla, en la definició de les recerques estratègiques, un dels objectius era augmentar el nombre d'investigadors, és a dir, formar investigadors, portar gent externa, etc. De fet, el pla pretenia augmentar entre 200 i 300 investigadors.

Ara, tenint en compte les recerques estratègiques aprovades i després de realitzar un estudi, sobretot en els centres tecnològics, s'observa un increment d'investigadors. Per tant, aquesta idea s'està duent a terme i en els pròxims anys es veurà el nombre d'investigadors que es creen.

Joseba Jauregizar creu que perquè els joves tinguin afició per la recerca necessiten més informació. (Foto: Universitat Pública de Navarra).

A més, a la vista de la disminució del nombre d'investigadors a Europa en els últims anys, existeix una preocupació per l'escàs coneixement de temes científics i tecnològics. Perquè els joves tinguin afició per la recerca necessiten més informació.

Per a acabar, no creus que la bretxa entre la societat i la comunitat científica està creixent?

Sí, crec que aquesta és una de les principals reflexions que planteja el pla. Els Plans de Ciència, Tecnologia i Innovació són el resultat d'un procés ampli però insuficient. No és suficient perquè no arriba a la societat, perquè la distància entre la comunitat científica i la societat és gran.

En aquest punt sí que estem realitzant estudis profunds per a comunicar a la societat els resultats de la ciència, tenint en compte a més que les aplicacions de la ciència es dirigeixen cada dia més a l'ús de la societat. Per això, l'any passat vam organitzar la Setmana de la Ciència i ho tornem a organitzar enguany, però no volem quedar-nos només en això. Volem que aquesta comunicació es mantingui durant tot l'any, per exemple amb campanyes sistemàtiques de ciència i tecnologia.

El Pla 2001-2004 pretén evitar la disminució del nombre d'investigadors a Europa en els últims anys.

La meva principal preocupació, a més, apareixerà en breu quan comencem a definir el següent pla. El Pla per a la Ciència, la Tecnologia, la Innovació i la Societat serà, en definitiva, el seguiment dels plans realitzats fins avui. Per això comencem a poc a poc, primer elaborem el Pla de Tecnologia Industrial 1993-1996, després el Pla de Ciència i Tecnologia 1997-2000, ara el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2001-2004 i el següent serà el Pla de Ciència, Tecnologia, Innovació i Societat.

Aquest pla serà per als anys 2005-2008, però cal tenir en compte que per a la seva definició necessitarem un any o més per a comptar amb la participació de tots els agents. I, per descomptat, donarem importància a reduir el buit existent entre la comunitat científica i la societat.

ETORTEK: Programa de subvencions Amb la posada en marxa del Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2001-2004, el Govern Basc va posar en marxa el programa d'ajudes ETORTEK. El programa de subvencions té com a objectiu impulsar la xarxa basca de ciència, tecnologia i recerca i la recerca estratègica que realitzen. Amb aquestes recerques estratègiques es pretén adquirir el coneixement necessari per a donar resposta als reptes a curt o mitjà termini de la societat basca, desenvolupant noves activitats empresarials en sectors d'importància futura. En la taula ETORTEK 2002 es presenta la primera convocatòria realitzada l'any 2002 i els projectes estratègics subvencionats en aquest any. La convocatòria d'enguany ha finalitzat amb un pressupost de 2.400.000 euros. Quant als pressupostos de les pròximes convocatòries, s'han aprovat 5.000.000 d'euros per a 2004 i 6.000.000 d'euros per a 2005.