Cèl·lules mare per a curar el cor
2007/11/01 Kortabitarte Egiguren, Irati - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
Un equip de cardiòlegs de la Clínica Universitària de Navarra, en col·laboració amb el Departament de Teràpia Cel·lular i l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, està realitzant un assaig clínic. S'està estudiant l'efectivitat del trasplantament de cèl·lules mare adultes en 50 pacients que han sofert un infart de miocardi. En aquest cas s'han utilitzat cèl·lules mare adultes de mioblastos o cèl·lules musculars. La principal novetat d'aquest treball és que aquestes cèl·lules mare són introduïdes mitjançant catèters i no per intervenció oberta com en els assajos d'aquest tipus. Aquesta nova tècnica ja ha estat provada en diferents experiments amb animals. Es tracta d'un treball aprovat per l'Agència Espanyola de Medicaments i la certificació d'aquest organisme oficial suposa que la recerca compleix els requisits legals, ètics i de seguretat del pacient.
Els pacients que han participat i participaran en aquest estudi han patit un infart de miocardi, actualment amb disfunció ventricular. Així mateix, se'ls exigeix que no disposin de cap altre tractament, per la qual cosa els resultats són més purs.
Cultiu de cèl·lules
En primer lloc, és necessari extreure les cèl·lules mare --mioblastos- del teixit muscular de la cama del malalt mitjançant biòpsia. En aquest treball s'empra anestèsia local. Els investigadors aïllen de la mostra d'aquest teixit muscular a les cèl·lules mare adultes, que les deixen créixer o reproduir-se en un mitjà de creixement específic durant aproximadament un mes, fins a disposar de les cèl·lules necessàries per a poder realitzar el trasplantament.
Aquest creixement cel·lular es realitza en el laboratori GMP (Good Manufacturing Practice) de la Clínica Universitària de Navarra. A diferència d'altres recerques de creixement, en el cultiu d'aquestes cèl·lules s'utilitza el sèrum del propi pacient, per la qual cosa es redueix el risc de reaccions adverses (en general, utilitzen sèrum animal en altres recerques). Així, segons Juan José Gavira, cardiòleg de la Clínica Universitària de Navarra, s'eviten possibles infeccions, al·lèrgies o reaccions immunològiques al no incorporar proteïnes estranyes.
Al cap d'aproximadament un mes, aquestes cèl·lules conreades són introduïdes en el cor del pacient mitjançant cateterisme, és a dir, mitjançant un catèter especial d'injecció. Integren les cèl·lules en el múscul cardíac que ha sofert un infart i en les seves proximitats. No obstant això, prèviament, en el laboratori de microbiologia es realitza una anàlisi d'una mostra d'aquestes cèl·lules mare madures per a detectar possibles infeccions i assegurar el seu estat de salut.
La inserció de mioblastos requereix una reproducció anatòmica del ventricle esquerre. De fet, el cardiòleg Joaquín Barba ens ha explicat que el ventricle esquerre és major que l'esquerre i té major importància en el bombament de sang. Per això, els infarts del ventricle esquerre són més greus i alteren més significativament el pronòstic del pacient. Per això, insereixen cèl·lules mare en aquest camp.
La reproducció virtual es realitza mitjançant un sistema de navegació denominat cartografia electroanatómica no fluoroscópica. Aquesta tècnica permet reconstruir el ventricle esquerre en tres dimensions. A continuació s'analitzen les zones de baixa tensió de la zona. Són zones sense activitat elèctrica i anatòmicament reflecteixen l'infart de miocardi. En aquesta modalitat ventricular que s'obté gràcies al sistema de navegació, identifiquen la zona afectada per l'infart, segons Ignacio García Bolao, expert en cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra.
És en aquest punt o zona on han d'inserir-se les cèl·lules mare. Tot aquest procés el realitzen mitjançant un catèter amb una agulla molt fina i envolupant en el seu extrem. En general, el cateterisme es realitza a partir de l'artèria femoral fins a arribar al lloc concret del cor en el qual s'introduiran les cèl·lules. Allí s'apliquen 15 o 20 injeccions de mioblastos. Tot això sota anestèsia local, amb el pacient despert i amb una durada de dues o tres hores. Fins al moment s'han assajat amb 14 pacients, amb resultats satisfactoris en tots ells.
Aquesta tècnica, encara en fase d'elaboració, té com a objectiu comprovar l'efectivitat d'aquest nou tractament i comprovar si es millora el funcionament del cor dels pacients que han sofert un infart de miocardi.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
