Escombraries, escombraries
2004/10/01 Imaz Amiano, Eneko - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria
Les dades no són els mateixos de la província a la província, però es pot dir que cadascun de nosaltres cada dia generem més d'un quilo; més de 1,5 quilos els biscains i guipuscoans. En això sí, som al cap dels Estats més avançats d'Europa.
S'esmenten diverses raons per a la generació d'aquesta quantitat de residus, però en general poden associar-se a la vida occidental. Els exemples són molts, però, per citar alguns, ja no recullen ampolles de vidre a les botigues, abans les recollien i retornaven els diners. O quants embalatges tenen alguns productes? Caixes de 12 productes embolicades en plàstic i productes dins de la caixa, al seu torn, aïllats o aparellats en plàstic.
Són coses que d'alguna manera se'ns ‘imposa’ des de fora. I és que en moltes ocasions no es pot comprar ni comprar. Altres vegades, per exemple, en el cas dels envasos de cristall i els tetra-briks, la diferència de preu sol ser molt elevada, en detriment del cristall.
Però el nostre comportament també influeix. Per exemple, avui dia són poques les persones que es veuen al carrer amb mocadors de tela, encara que no és molta feina i despesa ficar-se en la rentadora juntament amb la resta de la roba. Per tant, en certa manera és a les nostres mans generar més o menys escombraries.
Fins ara
Fins a finals dels anys 70 s'abocava les escombraries a tot arreu. Els sistemes de recollida municipal recollien les escombraries i la portaven a abocadors sense control o seguiment. A més, molts dels residus no arribaven ni tan sols als sistemes de recollida, cadascun els llançava per la finestra al riu o al fossat al costat del caseriu i s'incendiava.
No obstant això, en la dècada dels 80 les institucions van començar a controlar la situació. També van aparèixer als carrers recipients per a la separació selectiva de les escombraries i la gent va deixar de tirar les bosses d'escombraries en qualsevol lloc, sense tenir en compte les escombraries sense bosses de les zones de vora de la via i oci. També es van crear petites incineradores com les d'Arrasate, Aulestia o Baztan.
En la dècada dels 90 les legislacions dels uns i els altres es van aguditzar, sobretot impulsades per Europa. Aquestes petites incineradores poc controlades es van tancar. D'altra banda, es van realitzar diverses plantes d'aprofitament de biogàs en diversos abocadors, que recullen el metà generat per la putrefacció de la matèria orgànica de les escombraries i obtenen energia elèctrica. La Mancomunitat de Montejurra va impulsar la recollida selectiva i el compostatge, aconseguint reciclar més del 60% dels residus. I en Legazpi també es va posar en marxa la planta de compostatge. No obstant això, la major part dels residus continuen sent dipositats en abocadors.
D'ara endavant
No obstant això, la Unió Europea ha acollit ja els abocadors. Els controls són molt estrictes i a més només es podrà emportar als abocadors aquells residus que no puguin ser sotmesos a cap altra actuació. És a dir, només el que no es pot reciclar, reutilitzar, compostar o valorar d'alguna manera.
Davant això, les institucions provincials han optat per diferents vies. En Iparralde, fins ara s'han utilitzat abocadors i incineració, però la incineradora de Baiona és molt antiga i està prevista la seva clausura en 2009, ja que no compleix amb les noves normes. L'entitat gestora de la major part de les escombraries del Nord, Bil i Garbi, decidirà al novembre quin dels quatre projectes que té sobre la taula, però en tres d'ells s'aprofitaria de les incineradores, dues al Nord de la incineradora i la tercera de la mancomunitat de Txingudi. Actualment reciclen el 12% dels residus i en els pròxims anys volen augmentar el percentatge al 21%.
A Navarra les línies principals són la reducció en la generació de residus, la recollida selectiva i tractament, el reciclatge, la compostatge, la recuperació i recomercialización de substàncies inorgàniques i la deposició de la resta en abocadors. L'any 2005 s'ha fixat l'objectiu de reutilitzar i reciclar el 65% dels residus sòlids urbans, així com d'adequar els abocadors a la normativa europea. També es col·locaran recipients per a matèria orgànica que recullin el 95% del que es genera i posteriorment compostin. No s'esmenten incineradores en el pla. El pla de gestió integral de residus 1999-2003, vigent de manera indefinida, preveu una inversió total de gairebé 80 milions de ?
A Àlaba es va elaborar el Pla per al període 1998-2001 i actualment s'està estudiant el nou. L'objectiu principal d'aquest pla era la instal·lació de contenidors de recollida d'envasos, la filosofia dels quals sembla ser la recollida selectiva i el tractament dels residus. S'estima que l'entrada en vigor del Pla tindria un cost de gairebé 9 milions de ? A més, de cara al futur es preveu estudiar i posar en vigor el compostatge amb matèria orgànica. Cal tenir en compte la importància de l'agricultura a Àlaba i, per tant, l'elevada generació de residus orgànics, així com l'elevat consum de compost.
Quant a Guipúscoa, el debat està sent dur. D'una banda, la Mancomunitat de Txingudi havia acordat la construcció de la incineradora. Diversos grups de ciutadans es van enfrontar i es van mantenir debats amb la Diputació. No obstant això, finalment s'ha aconseguit el seu i el procés continua. D'altra banda, la Diputació Foral va començar a treballar en el pla per a Guipúscoa i va analitzar set alternatives agrupades en tres grups, sempre tenint en compte la incineració de l'un o l'altre grau. Finalment s'ha optat pel tercer grup d'alternatives i, a més de la de Txingudi, la Diputació ha decidit construir una nova incineradora en Donostia.
Aquestes infraestructures suposarien la incineració del 59% dels residus urbans de Guipúscoa en 2016. La resta, per part seva, es convertiria en compost el 4%, que en l'actualitat ronda l'1%, i reciclar el 37% enfront del 14,4% actual. Per a això tenen previst realitzar un esforç especial en la recollida selectiva. En l'actualitat el 84% dels residus són portats a abocador sense tractament, i en 2016 només s'emportarien un 4%, és a dir, cendres i residus que no rebran cap altre tractament. Total 143 i 164 milions ? Es preveu una inversió conjunta.
Finalment, en Bizkaia es va elaborar el projecte per al període 1997-2001, en virtut del qual han treballat. Ara s'està redactant la segona fase, 2002-2007, que serà posteriorment aprovada. En Bizkaia els principals criteris són la reducció de la quantitat de residus, el reciclatge i la valorització. I per a aquesta valoració s'ha posat en marxa recentment la incineradora de Zabalgarbi.
El balanç del programa per al període 1997-2001 reflecteix que la generació total d'escombraries ha estat molt inferior a la prevista per a 2001, si bé els residus domèstics han crescut un 8,44% més del que es preveu. A més, han reciclat menys de l'esperat, ja que l'objectiu era reciclar una mica més d'un terç de les escombraries i no han arribat a reciclar una quarta part.
En la segona fase del Pla s'estan estudiant els següents objectius per a l'any 2007: reciclatge del 47% dels residus sòlids urbans, dipòsit en abocador del 32%, valorització del 18% mitjançant incineradora, compostatge del 2% i valorització de l'1% mitjançant gasificació. Per a aquestes finalitats no es preveu la construcció de noves incineradores en el projecte provisional. S'estima un pressupost de 44 milions de ?. No obstant això, la segona fase està encara pendent d'aprovació.
Per tant, cada territori ha analitzat el problema i ha tractat de solucionar-lo. El resultat es veurà en els pròxims anys.
I fora d'aquí?
La tendència de la Unió Europea sembla favorable a la incineració. No obstant això, és difícil resumir la situació i tendències de cada país. Per això, hem pres dades o fragments de textos procedents d'informes de diferents institucions, favorables i desfavorables.
El Pla General de Gestió de Residus Urbans de Guipúscoa 2002-2016 “L'estratègia de la Unió Europea és la prevenció –reducció de la producció d'escombraries i reutilització de les escombraries–, la valorització de la matèria –reciclatge i compostatge–, la valorització energètica i, finalment, l'eliminació de residus no valoritzables –dipòsit en abocador–. No obstant això, també permet el tractament de la matèria orgànica mitjançant tractament mecànic biològic i el seu dipòsit en abocador.”
“Els països que basen la seva gestió en abocadors (…) són els que menys reciclen” “Els països que utilitzen la recuperació d'energia en un percentatge significatiu d'incineració (20%) o en una quantitat molt alta (35%) són els que més reciclen, a excepció de França. (20%).”
Proposta de direcció de l'European Parliament and of the Council on the promotion of electricity from renewable energy sources in the internal electricity market. COM (2000) 279 final 2000/0116(COD)
“1. Article: L'objectiu de la present Directiva és unificar criteris per a augmentar l'aportació de fonts renovables de producció d'energia elèctrica en el mercat interior de l'electricitat.
Article 2: Per a les finalitats de la Directiva s'utilitzaran les definicions de la Directiva 96/92/CE. I també: 1.- “fonts d'energies renovables” seran les fonts renovables d'origen no fòssil (vent, sol,…) i la biomassa, és a dir, els productes agroforestals, els residus vegetals de la indústria agroforestal i alimentària, els residus de fusta sense tractar i els residus de suro”.
A Study on the Econimic Valuation of the Environmental Externalities from Landfill Disposal and Incineration of Waste. Final Main Report-2000. European Commision, DG Environment
“L'energia neta recuperada per incineració redueix l'impacte ambiental atribuïble a l'energia procedent de fonts convencionals. Entre els impactes reduïts es troben els imputats a les emissions atmosfèriques, els combustibles fòssils estalviats i els residus de la producció d'energia convencional.”
Waste as a Renewable Source of Energy: Current and Future Practices. IMECE2003-55258
“Els residus sòlids urbans han estat declarats en diversos Estats com a fonts d'energia renovable.”
Governmental support to Waste-to-Energy. ISWA Beacon Conference, Malmö 2003.
“Però la valorització de residus (waste-to-energy; WTE) també és major. El gas dels abocadors és també una important font d'energia” “Quant a les polítiques d'energies renovables, la incineració global de residus urbans (WTE) és la valorització més interessant.”
Burn or Bury? A Social Cost Comparison of Final Waste Disposal Methods. Nota di Lavoro 46.2003
“Està molt estès pensar que la incineració de residus i, en particular, l'accés a l'energia dels residus (WTE) es deu principalment a l'escassetat de sòl en diversos països. Com s'observa en la taula, no obstant això, no existeix una relació directa entre la incineració de residus urbans i el percentatge de densitat de població i del territori treballat.”
“La nostra anàlisi genera dubtes sobre les polítiques prioritàries enfront de la incineració. Tenint en compte els costos privats i ambientals, s'observa que l'alternativa dels abocadors és més econòmica que la de la incineració. Unida a les labors de recuperació, només en l'apartat d'abocaments al mitjà és més barata la incineració.”
A Waste of Resources? WWF
“En lloc de substituir l'energia procedent del carbó i uns altres combustibles fòssils, l'energia obtinguda a partir dels residus substituirà a l'energia procedent de les energies reals.”
Waste Working Group; Irlanda
“Per exemple, l'ordenança d'embalatges alemanya ha eliminat el segon empaquetat de certs productes. S'han adonat que el 98% dels segons embolcalls –caixa per a recollir el tub de la pasta de dents, plàstic per a embolicar les caixes dels gelats…– no són necessaris. També és molt fàcil reduir en un 20-50% la majoria dels embalatges industrials i molts dels aliments.”
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
