Publiquen la visió més completa de l'univers

2011/02/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astrofisika
• Astronomia

AQUESTA presenta els resultats de la missió Planck

El satèl·lit Planck va ser enviat a l'espai en 2009 per a explorar l'univers en longituds d'ona mil·limètriques i inferiors al mil·límetre, és a dir, entre l'infraroig i les ones de ràdio. L'any passat els astrònoms van presentar la imatge de tot l'àrea ocupada pel telescopi i ara han donat a conèixer els primers estudis de les dades.

En paraules de l'AQUESTA, si Shakespeare estigués actualment viu i fos astrònom, podia dir una cosa així: "Tot l'univers és un escenari, i galàxies, només actors". De fet, en la llum visible es veuen galàxies, però si la vida de l'univers fos una obra de teatre, aquestes apareixerien en l'última iniciativa. Planck ha permès conèixer l'obra des del principi. De fet, ha recopilat dades valuoses per a comprendre l'evolució de l'univers.

Entre les dades més rellevants es troba el catàleg de fonts compactes d'emissió primerenca (Early Release Compact Source Catalogui o ERCSC). El catàleg recull milers de fonts de radiació i ara està a l'abast de tots els astrònoms. Així, els investigadors comencen a obtenir resultats.

Per exemple, s'han detectat poblacions de galàxies invisibles en llum visible embolicades en núvols de pols. Es van formar en els primers 2.000 milions d'anys després del Big bang, en els quals les estrelles es produïen a una velocitat molt major que l'actual, entre 10 i 1.000 vegades més ràpid --en la Via Làctia es crea una estrella a l'any, aproximadament -. L'estudi d'aquestes galàxies servirà per a comprendre la formació de la xarxa còsmica.

També han donat resultats sobre el gas fosc de la galàxia. El gas fosc és independent de la matèria fosca o de l'energia fosca. Són fonts emissores de radiació microones que han conclòs que poden ser núvols de pols rotatives.

A més, Planck ha posat de manifest els inicis de l'univers, donant pistes de les primeres estructures a gran escala. Planck detecta les galàxies a través de la radiació microones de fons alliberada 380.000 anys després del Big bang.

No obstant això, els astrònoms encara tenen molt a fer. Entre altres coses, volen analitzar la radiació microones de fons (CMB) per a comprendre la inflació. La inflació es coneix com l'època en la qual l'univers es va expandir ràpidament i esperen conèixer quan va sorgir la matèria i com es va distribuir.

Segons han assenyalat els astrònoms, des del punt de vista de la radiació microones de fons, els resultats que han presentat fins al moment són en realitat "soroll", però ara tenen l'oportunitat de descartar-los i d'analitzar el que realment els interessa. Es preveu que el mapa complet de la radiació microones de fons sigui per a gener de 2013.