Unai Ugalde: “Tenim un sistema immadur i jove”
Unai Ugalde: “Tenim un sistema immadur i jove”
Unai ens va demanar temps. Has tingut suficient? Ja et veus Director de Política Científica?
Bé, encara que la política científica és complexa en si mateixa, jo ja coneixia des d'un altre punt de vista la política científica, com a usuari i com a científic. Per tant, aquesta temporada he estat immers en un procés d'adaptació. En conseqüència, puc dir que ara estic en condicions de donar a conèixer algunes idees i opinions. I, de cara al futur, sé que tindré molta feina per a tothom en la provisió i promoció de la nostra política científica i el nostre sistema científic.
Els primers són passos d'adaptació i actualització, però com fins ara has estat degà de la Facultat de Química, no és la primera vegada que ocupes càrrecs de responsabilitat.
No, fa cinc anys vaig començar a treballar com a deganat i aquí vaig començar a dedicar-me una mica a la política científica. Després vaig ser degà durant dos anys i fa tres mesos em van nomenar Director de Política Científica, per la qual cosa estic treballant en un camp més ampli, però amb els amics que tenia abans, i volia treballar les coses així.
Estem parlant de la Direcció de Política Científica, però què és aquest còctel de ciència i política?
Jo citaria principalment tres tasques. En primer lloc és un treball de planificació, fer ciència no és un treball que es genera d'un dia per a un altre, sinó que cal planificar-lo. Hi ha molts recursos, és molt car, i per al poble tenir una política científica directa és estratègicament molt important. Per tant, el primer treball està en la planificació: veure quins recursos tenim, quins punts forts tenim, quines manques tenim… i en aquest sentit, orientar adequadament els recursos.
Es tracta d'impulsar una segona tasca, és a dir, encara que en la Comunitat Autònoma del País Basc no hi hagi competència estatal en l'actualitat, no hi hagi recursos econòmics… El Govern Basc en els últims 18 anys ha fet un gran esforç per impulsar la ciència i la tecnologia, i una de les nostres tasques és impulsar. Hem de prendre decisions concretes per a traslladar la ciència d'un costat a un altre.
Finalment, esmentaria la necessitat d'ampliar les relacions. La ciència, com l'art i altres coses, és un treball sense fronteres. Els científics no són d'un país o un altre, són de tot el món, s'arreglen junts i nosaltres hem d'ajudar als científics bascos al fet que es posin en contacte amb els altres. Amb aquestes tres coses resumiria el paper de la Direcció de Política Científica.
Han passat tres mesos des que va prendre el nou càrrec. Com ha vist Unai en aquesta temporada la situació de la ciència al País Basc?
Bé, més o menys semblant al que veia abans, però molt més exactament. D'una banda he vist un sistema immadur i jove. A Euskal Herria hem començat a fer ciència amb serietat i recursos en els últims 15 anys. Aquest temps és molt curt i per això no està madur.
D'altra banda, la planificació de la política o sistema científic que tenim no ha estat nostra, sinó la que s'ha realitzat sobre la base d'esquemes que ens han vingut de fora, i el nostre sistema científic encara no s'ha adaptat a les nostres necessitats. Com és jove, també és petit: oficialment al País Basc 4 de cada 1.000 habitants es dediquen a la ciència, són científics. No obstant això, jo crec que aquests no són dades reals, en la pràctica diria que els científics només són 2 de 1.000. En localitats pròximes com França, Anglaterra o Alemanya són més de 7. Amb això vull dir que encara tenim pocs científics.
Des d'un altre punt de vista, que és jove i petit, jo crec que també és un futur prometedor, vigorós. El percentatge mitjà destinat a la recerca en el nostre Producte Interior Brut és del 1,24%, mentre que el d'Europa és del 1,8%. Si es compara amb l'Estat, cal dir que estem per damunt, encara que no hi hagi transferència ni competència.
La qüestió de les transferències és aquí sobre la taula, i també ha estat notícia la negació de la transferència de competències de les recerques. Com es pot valorar?
El passat 12 de maig el conseller Oliveri va mantenir una conversa amb el senyor Rajoy, arribant a un cert consens: a partir d'ara s'iniciaran converses a través de la cooperació per a obrir un llit de transferència. Sobre la base d'això, a partir d'ara s'analitzaran els detalls i s'iniciaran les negociacions, en les quals es considera que el País Basc adquirirà els drets que li corresponen. Si és necessari no serà en un sol cop, però a partir d'ara tindrem la tasca de canalitzar-lo.
Com es pot treballar per la ciència i la tecnologia si no hi ha recursos?
Bé, hi ha molts tipus de recursos. Un d'ells són les persones, és a dir, la imaginació, l'entusiasme… i sense això els diners no serveix per a res. Aquest és el nostre major actiu, la gent. Un altre tipus seria el sistema educatiu, perquè sense una bona educació no tindrem gent adequada. I després hi ha la resta de recursos, Euskal Herria té els seus, encara que no recull la quantitat que dóna a l'Estat a través del contingent corresponent. Però és cert que es reben fons de la Unió Europea i que hi ha una certa participació en programes oberts, encara que per sota del que volíem.
Quin creu que és o almenys hauria de ser el mirall de la ciència en la Comunitat Autònoma del País Basc? Madrid o Europa?
Jo crec que realment no es pot dir l'un o l'altre. Com he dit, el sistema científic no té cap limitació. Historiaz Hego Euskal Herria ha estat integrada en l'Estat espanyol i ha mantingut una intensa relació amb la universitat i el sistema industrial. Aquí, a part de l'administració, està relacionat amb diferents investigadors, centres i sistemes.
D'altra banda, els nostres companys de viatge, del nord, són els que realment tenen els sistemes més desenvolupats d'Europa, que són els que formen l'escamot que hem de seguir. És clar, no obstant això, que les relacions han de ser amb ambdues, perquè aporten cert rendiment i afavoreixen el desenvolupament per a totes dues parts. Per tant, no existeix cap exclusió.
Ciència i política, un còctel bastant estrany. Què Unai està més en la Direcció de Política Científica, científic o polític?
En realitat sóc científic, però ara haig de treballar en política. Abans de respondre directament a la teva pregunta m'agradaria dir que el sistema científic és un bé públic que cal organitzar. Per a organitzar-ho, d'una banda, es necessiten polítics –ara el problema de la transferència l'aborden els polítics, per exemple–, administradors —per a gestionar adequadament els recursos i canalitzar-los professionalment—, tècnics —per a ajudar als científics en el laboratori— i, per descomptat, científics. Al final aquest col·lectiu, encara que cadascun té els seus objectius particulars, es reuneix per a complir l'objectiu públic. Aquests objectius públics —ciència, art, cultura…— formen part del patrimoni públic. Per tant, es necessiten tot tipus de professionals per a promoure un sistema de recerca equilibrat.
Què faré més, política o ciència? És clar que hauré de fer política, encara que no sigui la meva professió bàsica, però ho faré content, perquè crec que en aquest moment és el millor servei, que serà un treball a favor de la ciència i la societat d'Euskal Herria.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian