Mirant a la pesca de la llarga ratapinyada

2010/12/19 Aulestiarte Lete, Izaro - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Zoologia

Per primera vegada s'ha aconseguit veure i gravar la caça de la ratapinyada llarga en la naturalesa.

Joxerra Aihartza

La fita de ratapinyada és pescador en 2003. Durant les anàlisis dietètiques d'aquesta espècie, els investigadors van descobrir en els seus excrements les vèrtebres i escates dels peixos. La seva relació amb diversos companys de València va permetre a un grup d'investigadors de la UPV participar en aquest sorprenent descobriment. No sols a València, sinó també a Itàlia i Palestina.

Així es va demostrar que aquesta espècie s'alimenta de peixos, però també es pretenia comprovar que les ratapinyades capturaven peixos per si mateixos, per al que es va realitzar un experiment en 2005. Els animals van romandre sota control durant uns dies en una botiga a manera de gàbia, quan van demostrar que aquestes ratapinyades eren capaces de capturar i menjar peixos vius.

Quant a les espècies que habiten en les coves, un dels principals factors de risc és la pèrdua de refugis.

S.O. Fish and Wildlife Service Northeast Region

Ara els investigadors han anat més enllà. També en la naturalesa, en la muntanya, han vist que la ratapinyada humida fa el mateix: a través de vídeos d'alta velocitat i infrarojos, han pogut gravar l'activitat cinegètica (els ultrasons de les ratapinyades també han quedat registrats). No sols els mitjans de comunicació pròxims, sinó també publicacions de prestigi com National Geographic. La UPV-EHU considera que tota la documentació recopilada “ens proporcionarà una gran quantitat d'informació sobre aquest comportament, tant a nivell ecològic com d'adaptació dels animals”.

De fet, la dieta d'aquestes ratapinyades es basa en insectes en superfície. Però, com han esmentat els membres de la UPV-EHU, existeix una raó ecològica per a explicar el comportament de la pesca: “quan els pous s'estan assecant i els peixos es concentren en la superfície, aquest recurs es fa accessible i s'explota”.

Espècies amenaçades

En l'actualitat al País Basc hi ha identificades 27 espècies de ratapinyades. Fa a penes dues dècades, no obstant això, a penes hi havia documentació sobre aquest tema. Aquesta és una mostra del treball realitzat per l'equip de recerca de la UPV/EHU que analitza l'ecologia i evolució del comportament de les ratapinyades des de la dècada dels 90. Joxerra Aiartza, actual líder del grup, va fer els seus primers passos en l'elaboració de l'Atles de la distribució d'espècies de ratapinyades en la CAPV. Posteriorment s'han reunit nou biòlegs.

La recerca es realitza a través de la radiotelemetría, que permet el seguiment dels animals mitjançant la instal·lació d'emissors especials de ràdio.

S.O. Army Environmental Command

A partir de l'estudi d'Aiartza, el grup es va especialitzar en l'anàlisi de les seleccions d'hàbitat i dieta. Per a això utilitzen la radiotelemetría: després de col·locar uns emissors de ràdio molt especials als animals, les ratapinyades tornen a ser alliberats en la cova. “A la nit següent, quan menjaran, els seguim. Sabem quant i quan es mouen i en quins hàbitats pasturen”.

L'equip de la UPV/EHU ha estat capaç de conèixer l'ecologia de les ratapinyades en l'exterior i, sobretot, d'identificar els factors de risc que amenacen l'extinció de les ratapinyades gràcies a un intens treball realitzat a casa. Per exemple, saben que almenys dos de les 27 espècies de ratapinyades identificades al País Basc es troben en perill.

Quant a les espècies que habiten en les coves, per exemple, s'observa que un dels principals factors de risc és la pèrdua de refugis. Es destaca que l'hàbitat és també un factor clau, ja que les ratapinyades necessiten una gran varietat i abundància d'insectes per a sobreviure. En aquest sentit, l'activitat humana va en sentit contrari: la gestió del pi i l'ús de pesticides, com la dimilina, han causat importants danys.

Publicat en 7K.