Raúl Ibáñez Torres: "La geometria ofereix noves eines per a representar cada vegada millor els mapes"
Raúl Ibáñez Torres: "La geometria ofereix noves eines per a representar cada vegada millor els mapes"
Però això és una visió pessimista. Però jo tinc una visió positiva. La geometria ofereix noves eines per a una millor representació dels mapes. No crec que sigui una font de frustració. És cert que la geometria diu que no es pot fer un mapa perfecte de la Terra --d'una esfera, en definitiva -. Però la gent no pensa què significa això. Això significa que un mapa ha de mantenir les característiques que ens interessen. Què usem en un mapa? Distàncies, camins més curts, superfícies, direccions, angles, etc. Nosaltres volem que els mapes mantinguin tots ells. És un problema de mètrica, de mesurar. Volem portar les característiques mètriques d'una esfera a un pla, que és el que la geometria considera impossible.
XVIII. En el segle XX el va demostrar Euler amb una bonica i senzilla prova. Si agafo una pilota i la trenco per la meitat, i m'intento convertir una mitjana en plana, la doblegaré o la trencaré. O a l'inrevés, si intento pegar un segell en la pell d'una taronja, el segell s'arrugarà. Això demostra que és impossible fer un mapa perfecte. I si és impossible, què? Hem de fer mapes que mantinguin les característiques més importants.
El mapa de Mercator va cobrar gran importància en l'època dels grans viatges, ja que mantenia les direccions dels recorreguts, una cosa imprescindible en la navegació. Per això ha estat tan important durant segles. Per això i per una altra raó: en els territoris pròxims a l'equador (versió clàssica) el mapa presenta una distorsió molt baixa. Per tant, en mapes de territoris molt petits, la projecció és molt important.
En concret, per a la realització de mapes d'Euskadi o de petits territoris s'utilitza la projecció denominada UTM. Molts dels quals treballen en cartografia no saben què significa, però demanen al programa informàtic que utilitzi UTM. UTM significa Universal Transverse Mercator, projecció transversal universal de Mercator. És una projecció adaptada de Mercator.
En altres ocasions, no obstant això --quan fem murals o representem qüestions científiques, o per a la distribució de les llengües del món, o per a diversos mapes de divulgació, o per a mapes didàctics-, necessitem mapes que sostinguin les superfícies o que distorsionin molt poc les superfícies. Aquests mapes ens informen dels territoris i del que hi ha en ells. Hi ha molts mapes de la mateixa superfície, com el de Lambert.
Per exemple, els que sostenen els camins més curts. En ells s'utilitza la projecció central. És una projecció molt utilitzada en la navegació marítima i aèria. És important utilitzar la geometria per a seleccionar els mapes més adequats. Això és el que s'ha fet en la història. Un bon exemple és el del primer pilot que va creuar l'Atlàntic amb avió i només en 1927, Charles Lindberg. Per a poder fer el vol havia de saber per on anar. Projecció de Mercator per a mantenir la direcció que li interessava. Però amb aquesta projecció havia de desviar-se molt i estava obligat a recórrer un llarg camí. Per això va utilitzar Mercator juntament amb una altra projecció, la que mantenia els camins.
La mínima distorsió està a l'Equador. Però la projecció UTM s'utilitza substituint l'equador per un meridià i paral·lel, depenent del territori que vulguis representar en el mapa. Prop d'aquest punt, la projecció és molt bona. Per això s'utilitza la UTM. En les imatges de satèl·lits, per exemple, la projecció UTM s'adapta a la trajectòria del satèl·lit.
Per cert, moltes imatges per satèl·lit no són fotografies. Són els escombratges de les dades, que són conduïts a una projecció geomètrica i que constitueixen mapes comuns. Després els afegeixen colors per a donar-li un aspecte realista.
Els mapes no han canviat molt, però sí l'ús de mapes, ja que avui podem saber on estem en temps real.
És un tema molt polèmic i de precaució. Molta gent ha cregut en una història falsa perquè li han donat un toc solidari al mapa. Però si això es diu així, la gent se sent agredida.
Peters és cineasta, historiador, periodista i realitza una tesi sobre la propaganda política. Això és important. En 1967 va presentar un mapa, però hi havia un altre igual que cent anys abans. Va ser realitzada per un clergue anomenat James Gall. No sé si Peters ho coneixia o no, però imaginem que no. Els científics li van dir que aquest mapa no era nou. La ciència a vegades accepta coses que no són noves, però només quan tenen noves aportacions. El mapa de Peters no tenia noves aportacions.
En 1973 realitza una roda de premsa en la qual presenta el mapa de Mercator com l'única alternativa al "racista". Va dir que només existien dos mapes, el de Mercator i el seu, i que és l'únic mapa que sosté les superfícies. No és cert. Hi ha molts mapes que sostenen les superfícies. Per exemple, el mapa azimutal de Labert, el mapa sinusoidal de Sanson-Flamsteed, el mapa cònic d'Albers, el d'Eckert, etc.
Qui no coneix tot això es convenç fàcilment perquè està implicat amb moltes idees sobre el tercer món: el tema de la fam, el colonialisme, etc. Els mitjans de comunicació ràpid es van posicionar a favor del mapa de Peters i va sorgir la polèmica. Els cartògrafs van intentar transmetre la veritat, però ningú els va valorar. Posteriorment, moltes institucions religioses, la majoria catòliques, i moltes ONGs es van posar a favor de la idea del mapa, fins i tot la pròpia UNESCO clarament, sense abordar el tema des del punt de vista científic, geomètric i cartogràfic. Es va convertir en icona de temes de solidaritat. I Peters va vendre el mapa.
Molts diuen que té el mateix, que en definitiva és un mapa que manté les superfícies. I perquè, però per a moltes coses no és adequat, perquè distorsiona molt les formes. Crec que canviar una mentida per una altra no està bé. Cal fer una reflexió raonable. Com van fer National Geographic, utilitzen molts tipus de mapes, però utilitzen la projecció Winkel Tripel per a mostrar mapes del món. No resisteix res (ni superfícies, ni trajectòries, etc.), però la distorsió és molt baixa en totes les seves característiques. Mostra molt bé les formes, per la qual cosa és un bon mapa. Una bona reflexió.
Així mateix, el Govern Basc i diverses institucions, entre elles la Fundació Elhuyar, van publicar i van distribuir el mapa de Peters en els centres escolars. A mi em va semblar ofensiu. Podria pensar-se que Peters és de bon cor, però si llegiu el vostre llibre es troben moltes mentides i manipulacions (recomano molt llegir, però amb una actitud crítica). És preocupant.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian