Raúl Ibáñez Torres: "La geometria ofereix noves eines per a representar cada vegada millor els mapes"

En els últims anys Raúl Ibáñez s'ha fet molt popular gràcies a la divulgació de les matemàtiques, sobretot per la seva col·laboració en Radi Euskadi. En gran manera ha aconseguit despertar l'interès del públic en el camp de les matemàtiques. Però l'única activitat de Raúl no és la divulgació, és geometrista i la geometria li ha creat moltes altres aficions, sobretot la maqueta. Nosaltres parlem d'aquesta afició.

Raúl Ibáñez Torres: "La geometria ofereix noves eines per a representar cada vegada millor els mapes"


Matemàtic de la UPV
Raúl Ibáñez Torres: "La geometria ofereix noves eines per a la representació progressiva de mapes"
01/10/2008 | Rosegui Zubia, Guillermo | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
Nascut en 1968. Va estudiar matemàtiques, primer en Leioa i després a Salamanca, on estudiava geometria. Va tornar a realitzar la tesi en el camp de la geometria diferencial (càlcul diferencial aplicat a la geometria). Posteriorment ha realitzat recerca en aquest mateix camp, alhora que es dedica a la divulgació matemàtica. Divulgamat és la responsable de la web i realitza setmanalment una secció de matemàtiques en el programa Grafiti de Ràdio Euskadi.
(Foto: G. Rosegui)
T'interessen els mapes. Però és impossible imaginar una cosa tridimensional en dues dimensions. Sent matemàtic no et crea frustració?

Però això és una visió pessimista. Però jo tinc una visió positiva. La geometria ofereix noves eines per a una millor representació dels mapes. No crec que sigui una font de frustració. És cert que la geometria diu que no es pot fer un mapa perfecte de la Terra --d'una esfera, en definitiva -. Però la gent no pensa què significa això. Això significa que un mapa ha de mantenir les característiques que ens interessen. Què usem en un mapa? Distàncies, camins més curts, superfícies, direccions, angles, etc. Nosaltres volem que els mapes mantinguin tots ells. És un problema de mètrica, de mesurar. Volem portar les característiques mètriques d'una esfera a un pla, que és el que la geometria considera impossible.

XVIII. En el segle XX el va demostrar Euler amb una bonica i senzilla prova. Si agafo una pilota i la trenco per la meitat, i m'intento convertir una mitjana en plana, la doblegaré o la trencaré. O a l'inrevés, si intento pegar un segell en la pell d'una taronja, el segell s'arrugarà. Això demostra que és impossible fer un mapa perfecte. I si és impossible, què? Hem de fer mapes que mantinguin les característiques més importants.

La projecció de Mercator és molt coneguda. Per què?

El mapa de Mercator va cobrar gran importància en l'època dels grans viatges, ja que mantenia les direccions dels recorreguts, una cosa imprescindible en la navegació. Per això ha estat tan important durant segles. Per això i per una altra raó: en els territoris pròxims a l'equador (versió clàssica) el mapa presenta una distorsió molt baixa. Per tant, en mapes de territoris molt petits, la projecció és molt important.

En concret, per a la realització de mapes d'Euskadi o de petits territoris s'utilitza la projecció denominada UTM. Molts dels quals treballen en cartografia no saben què significa, però demanen al programa informàtic que utilitzi UTM. UTM significa Universal Transverse Mercator, projecció transversal universal de Mercator. És una projecció adaptada de Mercator.

Una imatge bidimensional no pot convertir-se en tridimensional (i viceversa) sense deformar la imatge superficial.
(Foto: G. Rosegui)

En altres ocasions, no obstant això --quan fem murals o representem qüestions científiques, o per a la distribució de les llengües del món, o per a diversos mapes de divulgació, o per a mapes didàctics-, necessitem mapes que sostinguin les superfícies o que distorsionin molt poc les superfícies. Aquests mapes ens informen dels territoris i del que hi ha en ells. Hi ha molts mapes de la mateixa superfície, com el de Lambert.

I altres mapes?

Per exemple, els que sostenen els camins més curts. En ells s'utilitza la projecció central. És una projecció molt utilitzada en la navegació marítima i aèria. És important utilitzar la geometria per a seleccionar els mapes més adequats. Això és el que s'ha fet en la història. Un bon exemple és el del primer pilot que va creuar l'Atlàntic amb avió i només en 1927, Charles Lindberg. Per a poder fer el vol havia de saber per on anar. Projecció de Mercator per a mantenir la direcció que li interessava. Però amb aquesta projecció havia de desviar-se molt i estava obligat a recórrer un llarg camí. Per això va utilitzar Mercator juntament amb una altra projecció, la que mantenia els camins.

La mínima distorsió està a l'Equador. Però la projecció UTM s'utilitza substituint l'equador per un meridià i paral·lel, depenent del territori que vulguis representar en el mapa. Prop d'aquest punt, la projecció és molt bona. Per això s'utilitza la UTM. En les imatges de satèl·lits, per exemple, la projecció UTM s'adapta a la trajectòria del satèl·lit.

Per cert, moltes imatges per satèl·lit no són fotografies. Són els escombratges de les dades, que són conduïts a una projecció geomètrica i que constitueixen mapes comuns. Després els afegeixen colors per a donar-li un aspecte realista.

Ha canviat els mapes per GPS?
(Foto: G. Rosegui)

Els mapes no han canviat molt, però sí l'ús de mapes, ja que avui podem saber on estem en temps real.

El mapa de Peters és famós, però parla moltes vegades d'aquesta fama. Diuen que aquest mapa no és com ens han dit. Quina és la història?

És un tema molt polèmic i de precaució. Molta gent ha cregut en una història falsa perquè li han donat un toc solidari al mapa. Però si això es diu així, la gent se sent agredida.

Peters és cineasta, historiador, periodista i realitza una tesi sobre la propaganda política. Això és important. En 1967 va presentar un mapa, però hi havia un altre igual que cent anys abans. Va ser realitzada per un clergue anomenat James Gall. No sé si Peters ho coneixia o no, però imaginem que no. Els científics li van dir que aquest mapa no era nou. La ciència a vegades accepta coses que no són noves, però només quan tenen noves aportacions. El mapa de Peters no tenia noves aportacions.

En 1973 realitza una roda de premsa en la qual presenta el mapa de Mercator com l'única alternativa al "racista". Va dir que només existien dos mapes, el de Mercator i el seu, i que és l'únic mapa que sosté les superfícies. No és cert. Hi ha molts mapes que sostenen les superfícies. Per exemple, el mapa azimutal de Labert, el mapa sinusoidal de Sanson-Flamsteed, el mapa cònic d'Albers, el d'Eckert, etc.

Llavors, com es va fer famós?
Mapa del món. A dalt, projecció de Mercator i, a baix, projecció de Peters.
Geoatlas; A. Peters

Qui no coneix tot això es convenç fàcilment perquè està implicat amb moltes idees sobre el tercer món: el tema de la fam, el colonialisme, etc. Els mitjans de comunicació ràpid es van posicionar a favor del mapa de Peters i va sorgir la polèmica. Els cartògrafs van intentar transmetre la veritat, però ningú els va valorar. Posteriorment, moltes institucions religioses, la majoria catòliques, i moltes ONGs es van posar a favor de la idea del mapa, fins i tot la pròpia UNESCO clarament, sense abordar el tema des del punt de vista científic, geomètric i cartogràfic. Es va convertir en icona de temes de solidaritat. I Peters va vendre el mapa.

Molts diuen que té el mateix, que en definitiva és un mapa que manté les superfícies. I perquè, però per a moltes coses no és adequat, perquè distorsiona molt les formes. Crec que canviar una mentida per una altra no està bé. Cal fer una reflexió raonable. Com van fer National Geographic, utilitzen molts tipus de mapes, però utilitzen la projecció Winkel Tripel per a mostrar mapes del món. No resisteix res (ni superfícies, ni trajectòries, etc.), però la distorsió és molt baixa en totes les seves característiques. Mostra molt bé les formes, per la qual cosa és un bon mapa. Una bona reflexió.

Així mateix, el Govern Basc i diverses institucions, entre elles la Fundació Elhuyar, van publicar i van distribuir el mapa de Peters en els centres escolars. A mi em va semblar ofensiu. Podria pensar-se que Peters és de bon cor, però si llegiu el vostre llibre es troben moltes mentides i manipulacions (recomano molt llegir, però amb una actitud crítica). És preocupant.

"Haurien de considerar la divulgació com un treball de la meva universitat"
Com va començar a divulgar?
Casualitat. Jo m'encanta fer classes. Perquè una vegada, fa deu anys, se'm va ocórrer preparar unes xerrades per als alumnes, com a complement a les classes, per a comptar coses que no es poden comptar en classe. Per exemple, en aquelles xerrades volia parlar de mapes; les classes es referien a eines per a fer mapes, però no tenia moltes possibilitats de parlar d'històries relacionades amb mapes. Vaig crear un cicle de conferències titulat "Un recorregut per la geometria". Al principi, com eren coses de la meva classe, l'organitzava jo només, però després, juntament amb la meva companya Marta Macho, vam poder organitzar-ho amb més serietat.
Aquest treball va incrementar el meu interès per la divulgació. I com a intent fer bé el que faig, des de la Reial Societat Espanyola de Matemàtiques em van proposar crear una comissió de divulgació dins de l'associació. Hi havia comissions de recerca i docència, però no divulgatives. Vaig respondre "d'acord" i aquest "d'acord" m'ha canviat la vida.
I en la ràdio?
Raul Ibáñez en el programa Grafiti de Ràdio Euskadi.
(Foto: J. Bilbao/Radi Euskadi)
En el KutxaEspacio de la Ciència realitzem una reflexió sobre l'ampliació de les matemàtiques amb molta gent: periodistes, editors, matemàtics, professors, polítics, etc. Per a mi va ser molt important aquell intercanvi d'informació. I com a conseqüència d'aquell acte em va augmentar una mica la meva preocupació pels mitjans de comunicació. A més, en aquella època intentava fer col·laboracions amb periodistes que em cridaven. Per això, juntament amb les oficines de premsa de la Universitat del País Basc, se'ns va ocórrer oferir a les ràdios un programa sobre matemàtiques.
Al final, tot va sorgir com a conseqüència d'una relació personal, ja que una persona que estava en l'oficina de premsa tenia una relació molt bona amb Iñaki Espiga, de Radi Euskadi. Al principi els va semblar bona idea, però no s'atrevien a posar-la en marxa. Vam haver d'esperar l'estiu. A l'estiu, Iñaki va aconseguir un petit buit i em va preguntar si anava a fer el programa al juliol i agost. Però aquell "juliol i agost" es va convertir en una col·laboració de tres anys. La col·laboració que m'agrada molt, per cert.
Com valoren aquesta labor divulgativa en la universitat?
Ho fan millor que abans, però jo crec que no mereix el coneixement. És un treball seriós, ben fet, i haurien de considerar-ho un treball de la meva universitat. És cert que el propi rector i altres companys diuen que és un treball important, però encara no es considera part del meu treball. Jo crec que el coneixement hauria de ser total.
Puente Rosegui, Guillermo
Serveis
246
2008
Serveis
025
Entrevistes; Matemàtiques; Universitats
Entrevista
Serveis

Buletina

Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian

Bidali

Bizitza