Neteja del Prestige. Iniciativa d'extracció de fuel del petrolier
2004/04/25 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia
El vaixell Prestige es va dividir per meitat el 19 de novembre de 2002. La proa del petrolier es va enfonsar fins als 3.800 metres i la popa va quedar alguna cosa més amunt a 3.500 metres de profunditat. La distància entre tots dos trams és de tres quilòmetres i mig. El Prestige transportava 77.000 tones de fuel. Més de la meitat es va dispersar en la mar i va arribar a la costa. Per tant, es considerava que a l'interior del petrolier quedaven unes 38.000 tones.
Tenint en compte el perill que hi hagi tanta quantitat de fuel sota la mar, es va decidir extreure el fuel. No obstant això, els tancs del Prestige es troben a gran profunditat. També es pot dir massa gran, ja que mai s'ha fet aquest tipus de treballs perillosos a tan gran profunditat. Per tant, l'empresa Repsol-YPF, amb la col·laboració d'experts internacionals, va dissenyar un projecte concret basat en el treball dels robots. Baixarien a l'aigua, arribaven als tancs, perforaven i treien el fuel per gravetat.
Per a aquest projecte es van realitzar quatre robots de dos tipus. Els primers dies del passat mes de juliol es van provar a una profunditat de 4.000 metres i van veure que els robots eren capaços de treballar junts.
La primera tasca dels robots va ser localitzar, netejar i segellar les fugides de fuel. Després d'onze dies d'activitat, es va procedir al segellament de les fugides més significatives. El fuel que avui s'escapa del vaixell no arriba als 10 quilos per dia. Abans del treball dels robots, cada dia sortien 700 quilos.
També van voler conèixer la quantitat de fuel que queda en la proa del vaixell. Per a mesurar aquesta quantitat es va utilitzar un aparell anomenat Neutró. Aquest instrument emet flux de neutrons. Els neutrons perden energia a mesura que passen el casc i travessen el fuel. El fuel respon mitjançant l'enviament de radiació gamma, la intensitat de la qual varia segons la composició. D'aquesta forma es pot conèixer la proporció entre el carboni i l'oxigen presents en un lloc, proporció elevada en els hidrocarburs i baixa en l'aigua. Aquest sistema de mesura es va utilitzar en els tancs exteriors del vaixell.
Per a mesurar l'interior, els robots van haver de perforar els tancs, col·locar tubs cecs i ficar l'aparell de Neutró pel tub. Després dels mesuraments es van trobar un total de 13.800 tones de fuel, 24.000 tones menys de l'esperat. Això significa que aquestes tones ja s'han dispersat en la mar.
Amb aquests mesuraments el projecte va arribar al moment de començar a extreure el fuel, per al que es va desenvolupar el sistema denominat Hot Tapping. Va ser un dels moments més importants, ja que, malgrat la seva elevada viscositat, encara es comportava com a fluid. Això significa que si es perfora el tanc es pujaria lentament cap amunt. Abans de perforar el casc, els robots van col·locar una doble vàlvula. Posteriorment es va realitzar un orifici de 70 centímetres de diàmetre. D'aquest orifici, no obstant això, no sortia fuel perquè la vàlvula la tancava.
Per a l'extracció del fuel es van baixar la bossa el 12 d'octubre i es va amarrar amb la vàlvula. La bossa es va omplir de fuel durant 18 hores. Durant aquest temps es van introduir 125 tones en la bossa per a tenir suficient projecte.
Volien treure immediatament la bossa de l'aigua, però a causa de les inclemències del temps, la van tenir submergida durant dos dies. Es va treure la bossa i es va pujar a l'Enterprise. Aquest vaixell és semicurperable i té gairebé 160 metres d'eslora i 30 metres d'altura, però per a poder treure les bosses han hagut de fer alguns canvis. En el mateix vaixell es va trencar la bossa, però el fuel no es va abocar a la mar. El vaixell va transportar el fuel extret a Ferrol i des d'allí, amb camions, va ser traslladat a La Corunya, una refineria. En conseqüència, es va donar per finalitzat el projecte pilot.
Arriba la primavera i aviat comencen a extreure el fuel del Prestige. Es col·locaran tres vàlvules més en l'envàs. Igual que en el projecte pilot, els robots realitzaran tot el treball sota l'aigua, a més de buidar les bosses, ja que portaran el fuel de 40 metres de profunditat al vaixell Enterprise amb bomba. Les bosses seran més dures i majors que les utilitzades en el projecte pilot: Tindran una altura de 25 metres i un diàmetre de 5 metres. Seran capaços de transportar 300 metres cúbics i seran d'alumini. Amb la finalitat de reduir el risc d'abocaments, durant el temps de treball es comptarà en tot moment amb l'ajuda d'altres vaixells per a prendre mesures de seguretat.
Segons s'ha vist en el projecte pilot, si tot va bé, es trigarà aproximadament 145 dies a extreure el fuel que queda en els tancs del Prestige.
Publicat en 7K.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
