}

Pesticides nocius per a Àfrica

2001/03/04 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Què faries per guanyar diners? En cas de resposta espontània, més d'un estarà disposat a tot o a tot. Si ho prenem amb certa serietat, la majoria de la gent pensa que hi ha alguna cosa a pensar i que no es pot fer qualsevol cosa. Per exemple, considera que qualsevol oferta de treball no pot ser acceptada o que no és lícit perjudicar la salut aliena pels diners. Però hi ha qui no pensa així, per exemple, gent que no té cap escrúpols per a vendre milers de tones de pesticides de mala qualitat a països en desenvolupament per a tirar endavant els seus negocis.

Es tracta d'una recerca nova que, igual que la majoria dels quals accedeixen a aquestes pàgines, no aporta cap bona notícia ni entusiasme. L'informe elaborat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) denúncia que el 30% dels plaguicides que es venen a Àfrica no compleixen les normes mínimes internacionals de qualitat. En aquests països els plaguicides s'utilitzen principalment per a l'agricultura, però també per a preservar la salut pública. Per exemple, per a matar els mosquits del gènere Anopheles que transmeten el paludisme i els paràsits que transmeten la malaltia de Chagas s'utilitza un pesticida DDT molt contaminant i perillós. Cada any un milió de persones moren contaminades pel paludisme i 16 milions per la malaltia de Chagas.

En paraules de Gero Vaagt, que ha participat en aquest informe, "es poden fer classificacions diferents entre pesticides de mala qualitat. D'una banda, hi ha pesticides de composició inadequada i, per un altre, els que tenen mala etiqueta o són caducats."

Entre els pesticides de composició inadequada es troben els que contenen substàncies molt laminarias per a l'home i la fauna i els que estan contaminats per impureses. En molts casos, el nivell de concentració dels components actius sol ser superior al permès. A més, en la ignorància, els pagesos estenen quantitats majors de les necessàries i els insectes es tornen cada vegada més resistents.

D'altra banda, hi ha pesticides que contenen etiquetes amb informació errònia. Normalment l'etiqueta és l'única font d'informació sobre el producte per al consumidor, però al no convèncer als productors, no apareix informació sobre el nivell del component actiu, la data de caducitat i el nivell de risc de la substància química. Segons dades de la FAO, als països en desenvolupament existeixen 100.000 tones de pesticides caducats, dels quals 20.000 corresponen a Africa. Aquests residus químics, que en principi van ser destinats a l'agricultura, s'han convertit en un perill per al medi ambient i els seus habitants. Des de 1994 s'està denunciant aquesta situació i avui dia s'obre un gran nombre de sacs de pesticides i bidons que encara no tenen cap control.

Quan mediï diners...

La venda de pesticides de mala qualitat és enorme. L'any passat, les vendes de plaguicides van aconseguir els 32.000 milions de dòlars (5.600 milions de pessetes o 224 milions de lliures), dels quals 3.000 milions van ser venuts a països en desenvolupament. No tots eren de mala qualitat, però s'ha estimat que el valor d'aquests pesticides nocius va ser de 900 milions de dòlars (157.500 milions de pessetes o 7020 milions).

A més, els membres de la FAO han denunciat que el control d'aquestes vendes requereix molts diners i que no serà fàcil parar aquestes vendes il·legals definitives. D'altra banda, sobretot als països de l'entorn del Sàhara, els plaguicides caducats estan emmagatzemats en qualsevol lloc. Els magatzems no estan regulats ni compleixen cap mesura de seguretat. S'estima que la neteja d'aquests emplaçaments contaminats i perillosos suposaria un desemborsament de 500 milions de dòlars.

No obstant això, s'insta als governs i institucions dels països afectats al fet que adaptin la seva normativa a les prescripcions de la FAO i OMS. Així, en aquests països, igual que en la resta de països, la venda d'aquests productes químics perillosos estaria regulada per llei. A més, en mancar de diners per a realitzar controls adequats, els productors d'insecticides passarien controls de FAO i OMS per a garantir la qualitat dels seus productes.

L'objectiu de la FAO és permetre que els països en desenvolupament decideixin quins productes químics volen importar i quins no. Per a això és imprescindible proporcionar informació adequada sobre cada producte químic, especificant els riscos per a la salut i el medi ambient.

Bombes senzilles de reg per a Àfrica

A més de les plagues d'insectes, un dels principals problemes dels pagesos d'Àfrica és la sequera, no fa falta realitzar estudis extres. N'hi ha prou amb veure algunes de les seves fotos. Però per a adonar-se de la gravetat real d'aquest problema convé llegir l'informe que la FAO va publicar al desembre de l'any passat. En ella es constata que, a causa dels problemes de producció derivats de l'escassetat d'aigua, 28 milions d'habitants dels pobles menors del Sàhara no mengen prou i pateixen greus problemes de salut.

Però malgrat les pluges no abundants, tal com s'indica en l'informe, el principal problema no és la falta d'aigua. Hi ha aigua, però no a l'abast, sinó sota terra. El problema és, per tant, el sistema d'extracció d'aigua subterrània i reg de terres de cultiu. No obstant això, ha quedat clar que els agricultors africans no necessiten sistemes de reg als països desenvolupats. I és que els petits agricultors no han tingut els diners suficients per a comprar, mantenir i posar en marxa la bomba de reg i, en definitiva, no estan adaptats a les seves infraestructures i recursos. Resulta inútil, per tant, que a Àfrica s'estiguin portant les tecnologies dels països desenvolupats.

Fins ara, els pagesos africans utilitzaven un sistema de reg molt antic. Per a treure l'aigua de l'escorça freàtica es realitzava un gran forat des del qual l'aigua era extreta en uns recipients i transportada fins a les seves terres. A més de ser molt laboriós, és un treball molt lent.

A partir d'ara, gràcies a una persona que coneix el problema íntegrament, disposaran d'una bomba simple per a extreure l'aigua del subsòl. Es tracta d'una bomba que absorbeix l'aigua mitjançant pedaleig, utilitzant un material molt senzill i econòmic. Aquestes bombes són de fusta i, accionant amb les cames, es poden extreure 5 km3 d'aigua per hora. No necessiten electricitat i, a més, en ser produïdes en ella, també serveixen per a desenvolupar l'economia local. Sovint, els sistemes més adequats per a fer front als problemes locals es troben sens dubte lluny.

Publicat en el suplement Natura de Gara

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia