Pensament crític

2023/12/13 STEAM-Hezkuntza (Elhuyar Zientzia)

• Komikiak
• STEAM-hezkuntza

Per a identificar les informacions falses i les actituds negacionistes que ens arriben, és imprescindible tenir una actitud crítica. El pensament crític és la capacitat de la persona per a obtenir i avaluar informació. Basat en evidències i al marge dels prejudicis, es denomina intent d'esclarir la veracitat d'aquesta informació.

Aquest decàleg per al desenvolupament del pensament crític pot ser útil per a l'alumnat. Poden ajudar-los a autoavaluar la seva postura:

1. Qüestionem les nostres conviccions: Moltes vegades, per a donar per bona la informació que tenim entre mans, n'hi ha prou amb escoltar una argumentació que s'ajusti a l'opinió d'un mateix per boca d'un altre. Però un pensador crític qüestiona les seves pròpies opinions sobre un tema, té en compte altres opinions i tracta d'entendre els seus arguments.
2. Argumentar basant-se en evidències: El procés argumentatiu es pot comparar amb una cadena, cada argument és un nivell de la cadena i serveix, juntament amb altres arguments, per a defensar una afirmació. Atès que cada argument ha de ser defensat a partir d'evidències, en cas de fallada d'una única baula, el procés argumentatiu no serà vàlid. Per tant, és imprescindible que tots els nivells de la cadena conformin un argument sòlid i coherent.
3. Fer preguntes: La capacitat de dubtar i preguntar ens porta a desenvolupar un pensament crític sòlid. A més, una pregunta condueix a una altra pregunta i, en buscar respostes a través de la recerca i l'anàlisi, ampliem el coneixement i les perspectives sobre un tema. Les preguntes ens permeten aprofundir en el nostre pensament, qüestionar les suposicions i comprendre millor la situació. També ens ajuden a desenvolupar la capacitat de generar noves idees i solucions innovadores.
4. Observació i experimentació: L'experimentació i l'observació són elements fonamentals en el desenvolupament del pensament crític. A través de l'experimentació es testen les nostres idees i s'obtenen resultats que serviran de base per a confirmar o negar les nostres creences, que seran útils quan no sigui possible fer les nostres pròpies referències eraikitzeko.Esperimentuak per falta de recursos o per la complexitat dels experiments, és important utilitzar l'opinió de les fonts fiables i de la comunitat científica per a obtenir informació versemblant. D'aquesta manera, combinant l'experimentació, l'observació i la cerca d'informació fiable, desenvoluparem capacitats per a prendre decisions informades i per a una comprensió precisa i raonada del món que ens envolta.
5. Buscar dades: Si en una afirmació es pot mesurar el que es vol expressar, és a dir, si es poden utilitzar números per a argumentar el que s'explica, serà molt més creïble, perquè serà més objectiu. El que no es pot mesurar, per contra, en ser més ambigu i qualitatiu, pot tenir moltes explicacions i interpretacions subjectives. Això no significa que alguna cosa que no es pot mesurar sigui fals; sens dubte, moltes dades qualitatives afloren veritats, però sense secundar-se en dades és més difícil defensar la seva credibilitat.
6. Treballar els arguments dels debats: En els debats ningú té veritat absoluta. L'opinió de qualsevol persona pot ser negada mitjançant arguments en contra. Però els arguments oposats que s'utilitzen per a demostrar que un argument és erroni, per a ser creïbles, han d'estar basats en evidències. A més, un pensador crític explicarà els arguments en contra amb respecte i d'una manera que permeti entendre als altres, sense deixar a ningú en ridícul i sense demostrar una pietat falsa.
7. Compte amb els fake news! Les xarxes socials han canviat molt la manera de consumir informació, i la informació ens bombardeja constantment a través de múltiples formats i suports. Però, què ocorre quan la major part de la informació que rebem no és veraç?

Les notícies falses es propaguen més ràpid que els virus biològics, a gran velocitat. Per això, hem d'estar atents a les informacions que ens arriben i difonen, i utilitzar el pensament crític. I és que les fake news avancen a través de persones que creïn tot el que llegeixen o escolten.

Existeixen algunes claus per a identificar els fake news:

• No et fixis només en el títol de la notícia, llegeix la notícia completa.
• Buscar l'origen de la informació, a veure si és fiable.
• Analitzar amb escepticisme les afirmacions que són molt sorprenents.
• Contrasta la informació en diferents fonts. Si la notícia apareix en un sol lloc, dubti.

8. Conèixer les afirmacions acceptades per la comunitat científica: Moltes vegades ens pot passar que la informació la rebem a través d'una persona famosa o amb una persona pròxima que té una certa autoritat (política, religiosa, científica...) o a la qual li donem credibilitat. Però vagi amb compte! El fet de tenir fama o ésser una persona de confiança per a nosaltres no garanteix la veracitat de la informació, ni tan sols si és una autoritat científica. El fet de ser un expert en la informació que es transmet no li dona a aquesta persona la plena credibilitat, sinó que és imprescindible conèixer l'opinió d'altres experts en la matèria, és a dir, de la comunitat científica.

No obstant això, el coneixement no està només en l'acadèmia. Cal construir un ecosistema de coneixements al voltant d'un tema. En cas contrari, ser academicista pot fer que la legitimitat només es doni a un coneixement concret i es deixi a un costat, per exemple, el coneixement tradicional.

9. Atenció al negacionismo!En moltes ocasions, són els que més parlen els que tenen més interès econòmic. Per tant, atenció al que creem. Cap opinió és vàlida. Els científics porten dècades recollint dades i evidències. En això bases els teus arguments.

A vegades, la realitat és incòmoda i els éssers humans tendim a negar la realitat. Es creen moviments negacionistes entre els qui no volen acceptar la realitat.

Encara que alguns tipus de negacionismo són evidents, no sempre són fàcils d'identificar: “sempre hi ha hagut canvis en el clima”, “en la ciència no hi ha un consens total”, “les tecnologies verdes són la solució a l'emergència climàtica” (positivisme tecnològic), “no hi ha res a fer” (pessimisme climàtic), “la desaparició d'espècies és normal”…

Atenció, per exemple, als discursos que no admeten el canvi climàtic. Dona un cop d'ull a les dades dels científics, a veure què diuen.

I atenció als quals accepten el canvi climàtic però no estan disposats a prendre les mesures necessàries, que en lloc de generar menys CO₂ només proposen tecnologies per a absorbir CO₂ o que no estan disposats a canviar el seu estil de vida.

Atenció als quals diuen que el problema es resoldrà a través de les noves tecnologies. Els cotxes elèctrics contaminen menys, però és suficient això per a reduir la concentració de CO₂ prou, sense replantejar el volum actual de transport? Aquest tipus de discursos, amb el pretext d'un gran potencial tecnològic, eviten el debat real. La persuasió que la tecnologia servirà per a resoldre els problemes retarda l'adopció de mesures eficaces contra aquests problemes bàsics.

10. Per a tenir una opinió pròpia i un format, existeixen formes d'aprenentatge:És clar que una persona no pot saber-ho tot. Tant els científics com els experts en qualsevol matèria no tenen formació en tots els camps de coneixement, ja que s'especialitzen en determinats camps. Però no és dolent no conèixer alguna cosa o saber poc d'un tema, si és capaç d'encuriosir pel tema. Tingui en compte, a més, que una de les principals vies d'aprenentatge és el “dubte” o “preguntar-nos a nosaltres mateixos”, i que a mesura que se sap més sobre un tema sorgeixen més dubtes.

 

Per a aprofundir en els continguts, punxa aquí.

Aquest projecte, promogut per Elhuyar, compta amb la col·laboració del Departament de Promoció Econòmica i Projectes Estratègics de la Diputació Foral de Guipúscoa.