Salut pública: nous reptes per al nou segle
2001/07/04 Imaz Amiano, Eneko - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
Això és Josep M. Títol de la conferència d'Antó i Boqué en els cursos d'estiu de la UPV. Treballa en l'Institut Municipal de Recerca Mèdica i en la Universitat BerHarka de Barcelona.
En la seva opinió, la salut pública està constituïda per factors ambientals aliens al control individual i, en particular, per condicions físiques i biològiques. Com a particularitat assenyala que en l'àmbit de la salut pública, en molts casos, és suficient amb identificar i corregir els factors que han originat l'epidèmia o situació de risc, sense tenir un coneixement absolut de l'epidemiologia.
Els problemes que sorgeixen dins de la denominada sanitat pública es divideixen en locals i generals.
Problemes que afecten zones concretes sota condicions locals. Així són les epidèmies. Aquestes solen sorgir de manera espontània, sovint complexes i noves (aparició de problemes no coneguts, malalties, patògens...). En alguns casos, encara que el problema pot resoldre's sense estudis epidemiològics, posteriorment és necessària aquesta recerca.
![](images/T010704-01a.jpg)
Els accidents industrials també són problemes locals (la majoria). Aquests accidents, des del punt de vista tècnic-industrial, són ‘molt difícils de produir’, però des del punt de vista de la salut ambiental són ‘dels més probables’ i poden ser molt greus. La qüestió és des del punt de vista industrial o sanitari. Aquest tipus d'accidents en països en desenvolupament és més fàcil, però també més difícil de saber. No sempre és fàcil investigar sobre ells, ja que depèn dels recursos locals. I encara que sembli mentida, a vegades no és fàcil establir els protocols a seguir en la recerca i recollida de dades. En qualsevol cas, les interpretacions i estadístiques de les dades, siguin o no significatives, solen ser discutibles.
Finalment, les anomenades ‘zones de contaminació’ (incineradores, abocadors...) s'han referit com a problemes locals. En elles, assenyala que sovint resulta molt difícil establir una relació entre el contaminant i els factors habitants/malaltia/mort. A vegades per la dificultat d'aïllar i identificar contaminants i en altres per la dificultat d'obtenir dades de malaltia i mort. Per exemple, la recerca duta a terme entorn de 10 incineradores (entre 3 i 10 km) va indicar que no afectava el nombre de morts, ni tan sols a la distància, però no va tenir en compte les malalties no mortals. O un estudi sobre abocadors va assenyalar que els habitants de la zona presentaven un doble risc d'anomalies (neurològiques, cardíaques, arterials, respiratòries...) i que depenien de la distància, però no va poder determinar què provocava, ja que no es disposava de dades sobre l'abocament a abocador.
En general, els problemes locals presenten manques en la regulació dels riscos per a l'entorn, així com en els mecanismes de vigilància i control, generant una gravetat social i una baixa capacitat de resposta individual.
També ha esmentat els problemes ‘generals’ de la salut pública: camps electromagnètics, ones de baixa freqüència, baix nivell de contaminació atmosfèrica, presència de fumador passiu, radó en les llars, materials que contenen clor i aigua, diversos components químics... Tots ells tenen moltes vegades poca incidència en la salut individual, no gaire forta, però com afecta molta gent poden convertir-se en un problema greu. A més, en molts casos, la seva recerca és més difícil que la recerca de problemes locals, a causa d'un baix nivell d'exposició, sota impacte individual, mostres de recerca molt grans, problemes de separació de components de la contaminació, problemes d'interpretació, etc.
Per a tots aquests problemes, actualment està vigent el ‘Model de Protecció de la Salut davant els Riscos de l'Entorn’, que analitza, gestiona i comunica a la societat el risc, però Josep considera que el model és molt rígid i té límits. De fet, exigeix demostrar el mal, només analitza el 5% dels possibles riscos, no considera les combinacions entre riscos, exigeix recerques científiques molt rigoroses (les més adequades però que requereixen conseqüències per a treballar) i el punt de vista institucional no és l'adequat (només hi ha una agència per als cancerígens i altres temes, la qual cosa suposa una inacció de les recerques). I per a superar tot això, proposa actuar d'acord amb els ‘criteris de precaució’, és a dir, en lloc de quedar-se sense fer res si no es disposa de dades, actuar amb prudència i garantir la seguretat prèvia en lloc d'actuar reparant els danys. Al cap i a la fi, igual que en l'actualitat es juga amb medicaments.
![](https://elia.eus/static/elhuyar/img/elia_RGB.png)
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia