Píndoles d'apoderament per a dones per a tractar la desigualtat de gènere en la salut mental
Simone de Beauvoir deia que la dona no neix i es fa, posant en la base de l'opressió de la dona la construcció cultural de la feminitat. La feminitat, un concepte teixit amb fils culturals, històrics i socials, té en la medicina un mirall que reflecteix i distorsiona la seva complexa realitat. Històricament s'han patologizado les vivències i cossos de les dones i s'ha administrat el control sobre les dones a través de píndoles dissimulades amb una cobertura. El terme “histèria” és un exemple representatiu de la patologia del comportament de la dona. Aquest trastorn, que fa referència al desequilibri emocional, s'associava en l'Antiga Grècia a la desviació del rol femení i es relacionava amb una afecció de l'aparell reproductor, en concret amb la desviació de l'úter. Continuem mantenint el pes de l'antiga narrativa que relaciona el caos emocional amb la feminitat.
Bibliografia
[1] Bacigalupe A. i Martín O. 2021. “Gender inequalities in depression/anxiety and the consumption of psychotropic drugs: Llauri we medicalising women’s mental health?” Scandinavian Journal of Public Health, 49(3).
[2] Bacigalupe A., Cabezas A., Bueno, M. B. i Martín O. 2020. “El gènere com a determinant de la salut mental i la seva medicalització. Informe SESPAS 2020”. Gaseta Sanitària, 34.
[3] Jacob L. i Kostev K. 2016. “Gender-based differences in the antidepressant treatment of patients with depression in German psychiatric practices”. German Medical Science, 14, Doc 02.
4] Garb H. N. 2021. “Race bias and gender bias in the diagnosi of psychological disorders”. Clinical Psychology Review, 90, 102087.
[5] Govern d'Espanya. Ministeri de Sanitat. 2020. “Salut mental en dades: prevalença dels problemes de consum i psicofàrmacs i relacionats a partir dels registres clínics d'atenció primària”. [6]
Rodríguez Seijas C., Morgan T. A. i Zimmerman M. 2021. “Is there a bias in the diagnosi of borderline personality disorder among lesbian, gai, and bisexual patients?” Assessment, 28(3), 724–738.
[7] McAllister A., Fritzell S., Almroth M., Harber-Aschan L., Larsson S. i Burström B. 2018. “How do macro-level structural determinants affect inequalities in mental health? - A systems review of the literature”. International Journal for Equity in Health, 17(1), 1–14.
[8] Schrag R. J. V. Robinson S. R. i Ravi K. 2019. “Understanding Pathways within Intimate Partner Violence: Economic Abusi, Economic Hardship, and Mental Health”. Journal of Aggression, Maltreatment & Trauma, 28(2), 222–242.
[9] Sanz Barbero B. I. Baró N. I i Vives-Cases C. 2019. “Prevalence, associated factors and health impof intimate partner violence against women in different life stages”. PLOS One, 14(10).
[10] Brauer R. Alfageh B. Blais J. E., Chan E. W. Chui C. S., Hayes J. F., ... i Wong I. C. 2021. “Psychotropic medicine consumption in 65 countries and regions, 2008–19: a longitudinal study”. The Lancet Psychiatry, 8(12), 1071–1082.
[11] Govern Basc. Sanitat. 2023. “Enquesta d'Addiccions d'Euskadi”.
[12] Del Riu C. 2022. “La medicalització del malestar en la dona. Una valoració crítica”. Revista de l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatría, 42(141).
[13] López L. F. i Rodríguez M. J. S. 2020. “Feminització del consum de benzodiazepines”. Perifèria. Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 25(3), 79–101.
[14] García Arteaga V. F., Cruz Còria E. i Mejía Reyes C. 2020. “Factors que impulsen l'apoderament femení: una revisió de literatura”. Revesteixi Reflexions, 101(1), 121–140.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian