Nobel, Alfred Bernhard

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Biografiak

(1833-1896)

El prestigiós químic suec va néixer a Estocolm en 1833. Des de molt jove va tenir una tendència a la ciència, ja que en la seva família hi havia molts investigadors, entre ells els seus sits. Seguint els passos del seu pare, aviat va començar a experimentar en el laboratori.

Quan tenia nou anys la família Nobel es va traslladar a Sant Petersburg, on va haver d'ocupar-se de la producció de mina d'aigua que el seu pare havia inventat recentment. El jove Nobel va cursar els seus estudis primaris a Rússia fins que en 1850 va abandonar Rússia i es va traslladar a París i als EUA per a estudiar química. En 1855 torna a Rússia i entra a treballar en el laboratori del seu pare. Es va dedicar a la recerca d'explosius i fins que van tancar el laboratori va viure dedicat a aquesta tasca. Va estudiar les característiques de la nitroglicerina i va tractar d'adaptar l'explosiu a diferents usos. Per contra, no va obtenir èxit degut als nombrosos accidents que es produïen durant la manipulació.

En 1859 torna a Suècia i crea un nou laboratori. En 1864 el taller va esclatar i com a conseqüència del sinistre van morir cinc treballadors, entre ells el germà del mateix Alfred. La notícia de l'accident va arribar al govern suec i li van impedir produir explosius. L'opinió pública va condemnar totalment les recerques de Nobel. Es va generar material bèl·lic i va atreure el desastre. Alfred Nobel es veia cada vegada més marginada.

Deixant la fàbrica destrossada, es va retirar a un llac. Va continuar investigant i fins que en 1866 va descobrir la manera de manipular la nitroglicerina sense perill, va viure allí. El resultat d'aquestes recerques és la dinamita, un explosiu amb nitroglicerina com a component bàsic. Alfredo va afegir un 25% de diatomita a la nitroglicerina, obtenint una pols explosiva que resultava còmode d'usar; la pols guardava totes les característiques de la nitroglicerina, però necessitava un fil comburent per a explotar.

Encara que pot pensar-se el contrari, el descobriment de Nobel no va aconseguir alterar el pròleg de la gent. Per contra, Nobel va aconseguir enriquir-se amb la fabricació d'explosius i l'explotació del petroli de Baku. Al mateix temps va continuar investigant i va inventar en 1876 un explosiu anomenat balistita.

Va passar els últims anys de la seva vida fora del món. Alfred Nobel es considerava pacifista, però la utilització de l'explosiu descobert feia que se sentís pessimista del futur del segle. Va morir a Roma en 1896 i va deixar un bé de 9.200.000 dòlars. Deia en el testament que volia que aquests diners es destinés a la recerca i a la promoció de la humanitat. Aquest últim desig es deu, per tant, als Premis Nobel. Aquests premis es dividien inicialment en cinc temes: Física, Química, Fisiologia i Medicina, Literatura i Paz; en 1968 es va incorporar la d'Economia. Sens dubte, el major honor que pot rebre un científic és rebre el Premi Nobel. No obstant això, el químic que va crear els premis fallits sense honor.