“M'agradaria que la nanotecnologia alleugés el dolor de les malalties”
Txema Pitarke viu immers en el món del nan. Es percep la impressió que l'ésser humà ha adquirit la capacitat de manipular un a un els àtoms i les molècules. Es refereix a les tecnologies quàntiques, però, quan se li pregunta què és el que la nanotecnologia vol que sigui prioritari, ho té clar: alleujar el sofriment de les persones. També és director de nanoGUNE, catedràtic de Física de la UPV i president de la Fundació Elhuyar.
Li vaig donar tot el que vaig poder. És el meu treball i també la meva afició. No és l'única afició, per descomptat, però sí una de les més importants.
Més del que jo li he donat a ell: un ofici molt volgut, i una manera d'entendre l'univers i el nostre entorn. Crec que qualsevol ofici influeix en la manera en què un veu la vida, i més encara la ciència. Dona una forma especial d'entendre la vida. La ciència m'ha dotat també dels recursos imprescindibles per al meu desenvolupament personal i professional.
De jove a mi m'agradaven moltes coses, no sols la física. Quan estudiava en la universitat, estava fascinat pel formalisme: física teòrica, cosmologia, energies altes, partícules… Al final, vaig treballar en la física de la matèria condensada. En la meva tesi vaig fer un treball teòric sobre la física del microscopi de túnels, entre altres coses. El microscopi túnel, acabat de desenvolupar en aquella època, s'ha convertit en una eina molt important que va donar inici a la nanotecnologia.
En aquell moment em trobava completament lliurat a la recerca de Cambridge. Un dia va venir Etxenike d'Euskal Herria, i en el sopar, per sorpresa, em va dir que si crearia un centre de recerca en nanociència en Donostia, començant de zero. L'endemà vaig acceptar. Estava fent una recerca molt interessant a Cambridge, però quan vaig veure davant els meus ulls la possibilitat de construir un projecte d'aquest tipus des de zero, vaig voler afrontar el repte.
Vestit una manera de fer ciència del món anglosaxó. Sense adonar-te, la portes amb tu. Flexibilitat, improvisació, creativitat i una gran rotació d'investigadors que van en contra de la visió de funcionari.
Durant els últims 50 anys s'han produït moltes troballes importants en la física: s'ha aclarit que els neutrins tenen massa, s'han trobat ones gravitacionals, el bosó d'Higgs… Però potser el major repte que ha superat la física ha estat la capacitat de manipular els àtoms i objectes quàntics en general (àtoms, electrons, fotons…) un a un. D'aquí han sorgit la nanotecnologia i les tecnologies quàntiques.
La física quàntica es va completar a principis del segle XX. D'aquí va venir la primera revolució tecnològica de la física quàntica: transistor, làser, etc. I en 1982 es va dur a terme un experiment molt important, gràcies a la capacitat de manipular els fotons un a un: Experiment d'Alain Aspect. Amb aquest experiment vam aprendre que l'embolic quàntic té un caràcter real i així es va posar fi a un llarg debat entre Einstein i Bohr, dos dels millors físics del segle XX. La conclusió de l'experiment va ser completa Einstein s'equivocava.
En l'experiment es va observar que si es mesuren la polarització d'un dels fotons, es pot predir amb certesa el resultat del mesurament simultani de la polarització de l'altre, encara que el segon fotó estigui molt lluny, com si d'una comunicació misteriosa i superlumínica entre tots dos es tractés. Per a mi aquell experiment va ser terrible. Es va fer l'any en què vaig acabar els meus estudis de física i així em vaig involucrar més tard en la recerca, acabada d'aclarir l'essència de la física quàntica. Aquest experiment va obrir les portes de la segona revolució tecnològica de la física quàntica, que va permetre explotar tecnològicament el nus quàntic. Aquell descobriment no va suposar el Nobel, però jo crec que hauria d'haver arribat en algun moment [l'entrevista es va fer abans de l'anunci dels Premis Nobel d'enguany, i s'ha sabut més tard que Alain Aspect rebrà el Premi Nobel de Física].
En l'experiment original d'Alain Aspect, els fotons embullats estaven separats els uns als altres a diversos metres, però després s'ha vist que el nus quàntic es manté a mil quilòmetres. en 2015 aquest experiment es va ratificar definitivament, fins i tot amb fotons i electrons, la qual cosa ha donat lloc al desenvolupament de tecnologies quàntiques: computació quàntica, comunicació quàntica, criptografia quàntica, Internet quàntica… Totes elles es basen en les dues propietats de la física quàntica: la superposició d'estat i l'enredamiento. L'experiment va obrir una gran porta, fins llavors tancada. Algú dirà que el bosó d'Higgs ha estat més important que això, o el de les ones gravitacionals. No diré que sigui la troballa més important dels últims 50 anys, però a mi l'experiment d'Aspect em va produir una impressió especial.
Dins de 50 anys no sé quina serà la situació, però els reptes que tenim avui dia com a equip humà són la sostenibilitat del planeta, l'energia, l'aigua i la medicina, entre altres. I m'agradaria que la ciència en general i la física en particular ajudessin a afrontar aquests reptes.
Perquè la sostenibilitat sigui real, cal canviar algunes formes de vida, la tecnologia no pot fer-ho per si mateixa. Però aquí la nanotecnologia pot aportar molt. La nostra capacitat de generació i funcionalització de materials nanoestructurados ens permet disposar de millors materials per a processos de fabricació industrial, que seran més sostenibles. El mateix ocorre amb l'energia. La nanotecnologia aportarà una gran quantitat en l'emmagatzematge d'energia, així com en la transformació de l'energia, en la capacitat de canviar d'un tipus a un altre.
Però, sobretot, m'agradaria veure en medicina el valor de la nanotecnologia. Sobretot, m'agradaria veure que la nanotecnologia alleuja el dolor de les malalties. Les malalties sempre seran presents; si no són les actuals, vindran unes altres. Això és inevitable. Però, podrem pal·liar els efectes innecessaris i dolorosos de les malalties? Estic disposat a morir, però a sofrir? La nanotecnologia pot aportar molt en medicina. En l'última dècada hem avançat molt, molt ràpid a més, però encara queda molt per fer.
En aquest moment, els principals reptes són els materials, la nanomedicina i les tecnologies quàntiques. En els materials estudiem els materials bidimensionals, que tenen el gruix d'un sol àtom. Comencem amb el grafè. D'aquí va sorgir l'empresa Graphenea, dedicada a la producció i comercialització de grafè. Avui dia s'han creat infinitat de nous materials bidimensionals que, com en una LLEC, són capaços de barrejar capes a capa per a aconseguir noves propietats.
D'altra banda, en aquests moments estem reforçant els camps de la nanomedicina i les tecnologies quàntiques, aprofitant que disposem d'una infraestructura perfecta per a això. Per a les tecnologies quàntiques, per exemple, és molt important aconseguir el control individualitzat dels objectes de nanoescala; també es necessiten nano-fabricació i microscòpies avançades; i temperatures extremadament baixes perquè els àtoms romanguin totalment immòbils, sense vibració. es necessiten temperatures baixes de 10-15 milicelvin, molt prop del zero absolut (-273 °C).
Crec que hem avançat molt, però no és fàcil, perquè encara la gent no sent amb total naturalitat que la ciència forma part de la cultura. En el món anglosaxó sempre s'ha treballat aquest camp perquè la societat sigui científicament culta. La ciència no és abusar del que diu un científic, la ciència és comprovar-lo tot, contrastar-lo tot i en la mesura que sigui possible anar a la font. No crec que aquests valors estiguin avui integrats en la nostra societat. Cal apostar fort per la divulgació de la ciència.
I en la comunicació hem d'anar amb compte amb les expectatives exagerades que a vegades es generen sobre la ciència, perquè si no, això genera desesperació en la societat. No hem de caure en les especulacions. La ciència és l'acumulació de moltes petites aportacions individuals, el resultat col·lectiu de milers d'aportacions. Hem d'anar amb compte amb el que diem cada vegada que fem una aportació individual. Hem de mesurar el missatge.
Crec que Elhuyar ha encertat a aconseguir una evolució equilibrada. Fa 50 anys, quan es va fundar, el basc no estava vestit per a parlar de ciència, i aquí Elhuyar ha fet un treball impressionant per a poder parlar i comunicar ciència en basca. I després ha sabut diversificar la seva activitat, per exemple en tecnologies: ha interioritzat tecnologies lingüístiques i intel·ligència artificial.
A partir d'ara, no sabem el que aportarà el futur. L'important és estar atents i aprofitar les oportunitats que es presenten. Hem d'estar vestits per a poder aprofitar les noves oportunitats quan sorgeixin coses i oportunitats.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian