Martin Guzman: fundador de la facultat

2000/09/01 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Kimika
• Biografiak
• Unibertsitateak

En parlar de la història de la Facultat de Química és necessari parlar de Martin Guzman, el primer degà de la facultat que va estructurar la facultat i la va organitzar com ell pensava.

La majoria de les facultats de Guipúscoa han estat creades de forma bastant estranya i la química no és una excepció. Cap als anys 1968-69 la Cambra de Comerç de Guipúscoa va encarregar a 6 empreses Matra 6 analitzar quines àrees de Guipúscoa serien necessàries en el futur. Es van presentar en l'estudi de microelectrònica, petroquímica, etc. A la vista d'això, la Cambra de Comerç va crear una comissió amb l'objectiu de crear una Escola Superior de Petroquímica. En un moment donat, els interessos d'aquesta comissió i del patronat que estava creant la facultat a Guipúscoa es van unir per a fer una cosa relacionada amb la petroquímica. Després dels primers tràmits, l'equip es va adonar que si fessin alguna cosa haurien de fer un col·legi bastant estàndard, que no els permetien organitzar gens especial.

Així les coses, a la Universitat de Valladolid, que era la responsable de les facultats d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, se li va sol·licitar l'autorització per a realitzar una escola relacionada amb la ciència i la petroquímica. El rector de la Universitat de Valladolid va veure amb bons ulls la idea i va donar algun tipus de suport, al mateix temps que la Diputació es va mostrar disposada a posar diners. Per tant, es podia fer realitat la intenció.

Va començar a buscar persones i Martín Guzmán va arribar a Sant Sebastià. Era madrileny de tots, però la seva dona era donostiarra i tenia algun amic a Valladolid, per això va arribar aquí. Vi amb el càrrec de degà "comissari", és a dir, amb la missió de portar el deganat i organitzar la facultat. Martin Guzman va estudiar a Madrid i la seva tesi en l'Institut de Química Orgànica del CSIC. Una vegada allí, en el propi Institut es va constituir la unitat de polímers, que posteriorment seria l'Institut de Plàstics i Cautxú del CSIC. Martin Guzman va conèixer tot aquell procés. En la dècada de 1950 realitza la seva segona tesi doctoral en Birminghan, Anglaterra. Va tornar a Madrid, al CSIC, i d'allí va passar a la universitat, a la Universitat Politècnica de Catalunya. Després va venir a Donostia.

Fins a la seva arribada, semblava que el col·legi anava a ser alguna cosa que pogués tenir a veure amb la petroquímica, que s'ocupava de la química general, i quan Martín Guzmán va arribar les coses van canviar de rumb. Ell va intentar portar a tots els professors que eren aquí al camp dels polímers perquè se'ls preparés. Va diferenciar les especialitats existents a l'interior dels polímers i dins de la facultat va crear diverses seccions, totes elles en el camp dels polímers. Al seu voltant tenia uns professors d'entre 24 i 25 anys, per la qual cosa va ser capaç d'orientar la seva labor cap als polímers. Sobre la base de la divisió dels polímers, va organitzar la facultat. Va encertar, perquè la facultat actual s'ha desenvolupat entorn d'aquesta base, l'única especialitzada en polímers en tot l'Estat i la que més i més pes té dins de la UPV/EHU. Martin Guzman va exercir el càrrec de degà durant sis anys, fins a 1981. Va continuar fent classes i investigant fins a la seva jubilació en el curs 1989-90. A l'any següent, un dia d'agost, com era costum, va nedar des de la platja fins a l'illa de Santa Clara. En arribar a la platja va sofrir un atac al cor i allí va quedar mort l'home que li va convertir en la Facultat de Químiques de Sant Sebastià.