Mario Sáenz de Buruaga: "Els animals són fauna abans de la caça"
Mario Sáenz de Buruaga: "Els animals són fauna abans de la caça"
Ja tenim l'època de caça molt avançada i a Euskal Herria, a més dels contraris a la caça, hi ha molts caçadors. Quants caçadors o llicències hi ha?
Canvia any rere any, no sé exactament quants són, però crec que són prop de 40.000. El País Basc compta amb la segona major densitat de caçadors del món, situant-se a Malta.
Però hi ha caça per a tots? Què cacen?
A Euskal Herria, com en altres llocs, es caça el que es pot. Però cal diferenciar dues zones: En Bizkaia, Guipúscoa i Iparralde es caça majoritàriament migrants. En el sud d'Àlaba i Navarra, la caça de migrants es realitza amb menor intensitat i la caça d'espècies sedentàries, principalment perdiu, llebre i conill. Em refereixo sempre a la caça menor. Quant a la caça major, es caça en tota Euskal Herria, com el senglar, el cabirol i el cérvol. Es pot dir que són bons temps per a la caça major i dolents per a la caça menor.
Existeixen diverses formes de caça. Quins són els més habituals en el nostre entorn?
Els més habituals dins de la caça menor i migratòria són, sens dubte, la caça del colom des dels llocs de colom i la caça de la becada amb gos de caça. També a Àlaba, la caça de la perdiu i la guatlla amb gos. I en caça major, batudes als senglars i, en els últims anys, caça a l'aguait del cabirol. En Gorbeia (Llaurava i Bizkaia) també es realitzen batudes per a cérvols.
Quan es nomenen refugis o es prohibeix caçar alguna espècie, els caçadors es queixen, no els agrada, però prendre aquesta mateixa mesura en altres territoris és beneficiós per als caçadors locals.
El que ha esmentat és molt important, ja que a nivell europeu no existeixen plataformes que elaborin plans internacionals de caça. Això seria realment interessant: Si des de la Diputació Foral de Bizkaia criden a les institucions de Dinamarca, Alemanya, Finlàndia i Rússia i, per exemple, a partir dels censos, diuen que la becada ha caigut molt mal enguany, no poder caçar aquí. Però això no ho tenim. Aquest és un dels nostres majors problemes.
D'altra banda, en la caça de migrants existeix un principi de solidaritat, però no es té en compte. Per això mai m'ha agradat la contrapasa. No per la quantitat de coloms que es cacen. No em sembla bé tirotejar en el llarg viatge d'anada, tirotejar durant la hivernada i tornar a caçar quan tornen a cria. I a més, en època de cria d'altres espècies.
Hem esmentat les maneres de caçar, cadascuna haurà de gestionar-se de manera diferent, no?
Sí, clar. En la migració, per exemple, jo reivindico anar amb compte amb els contingents. Amb això, almenys a vegades, s'evita que en aquestes dates de fort sedentarisme que sofreix la caça migratòria en l'RD, com són els refredats, el mal temps, etc., es produeixin captures extraordinàries. És el cas de les becades.
En els sedentaris caldria analitzar-ho en cada cas. D'una banda, l'estudi de la població disponible i, per un altre, l'estudi bàsic de l'hàbitat. Tot això ha de reflectir-se en un contingent i, finalment, fer un seguiment.
Es realitza un seguiment?
És preocupant, però aquesta part està pràcticament abandonada. Podríem fer un pla molt bo, a cinc anys fixant els models demogràfics, però si en el segon any s'ha cremat el cotó, caldria revisar-lo; o si durant dos anys hem sofert una forta sequera, igual. No m'agrada molt com es va articular aquesta fase de seguiment en la normativa.
Cura, no obstant això. Normalment ens recordem d'una major limitació de la caça amb contingents i plans. Però també pot succeir el contrari. En els dos últims anys, la població de conill a Navarra ha crescut considerablement, la qual cosa és espectacular des del punt de vista ecològic. Però si en el pla anterior podien existir 2 conills de caça per dia, ara pot pujar el contingent a 10. El pla ha de ser una eina dinàmica.
Sí, però potser amb el nombre de conills i els contingents a penes es podia alimentar una àguila. Però, en afegir el conill, pujar el contingent i que l'àguila segueixi en el passat? O també s'analitza la possibilitat de millorar la seva situació?
Això sí seria el més adequat. En teoria, en un pla d'ordenació caldria tenir en compte els predadors, l'estat de la fauna, els depredadors... però no podem enganyar a ningú, normalment la caça és el nucli del pla. Un tècnic hauria d'utilitzar el principi que els animals són fauna abans de la caça i veure tot l'ecosistema. Però en els censos no treballem tant amb les densitats dels depredadors. Per què?
El caçador no pot pagar una tesi doctoral en cada pla. En aquesta pregunta reivindiques l'ètica total dels tècnics i això em preocupa, perquè sé que hi ha tècnics que han fet plans sense aixecar-se de la taula.
Ha dit que els territoris amb gestió mínima tenen més fauna que els espais lliures. La tinença i gestió d'espècies cinegètiques també beneficia a altres espècies, com ocorre amb les espècies emblemàtiques?
L'ós i similars són les denominades espècies de paraigües. En realitzar una bona gestió de l'ós es creu que la gestió del bosc és bona, la qual cosa beneficia a moltes altres. En el cas de la caça, les peces solen ser espècies presa, situades en la piràmide tròfica a baix, i no veig que actuïn com les anteriors. Per descomptat, com a conseqüència de la planificació es respecten els contingents i es milloren els hàbitats... i, en principi, aquestes millores d'hàbitats poden ser beneficioses per a tot l'ecosistema, des d'aquest punt de vista sí.
Històricament les ‘bèsties’ han mort en els cotxes. Encara es fa?
Moren els depredadors, que són, al cap i a la fi, les bèsties, i provoquen problemes en alguns llocs, especialment els depredadors generalistes. Però el seu control és de molt poca tradició, de poc interès, de gran cansament i, a més, de poc interès gastronòmic. Al final de l'època de caça, els caçadors s'obliden; seria bo demanar permisos per a reduir els corvidos, per exemple. Antigament es feia una barbaritat: usar verí. Avui dia, no obstant això, cal recórrer a altres tècniques com l'homologació d'un sistema de paranys, el trasllat dels animals recollits vius o morts… Això no està establert en les nostres normatives.
A més dels generalistes, els que realment poden matar a llebres, conills i perdius, àguila real, àguila real, àguila solar, mussol real, àguila d'astor, etc., desgraciadament són molt pocs. I d'altra banda estan els carnívors, jo crec que en general no són problemes en cap lloc.
Sí, però qui som per a decidir sobre el seu control? Si les guineus han proliferat pel coll de les preses, fins a quin punt podríem ficar la mà?
Des del moment en què s'ha consolidat un marc comercial entre propietaris, titulars i administració existeixen unes regles de joc. No val dir que aquí cobrem, gestionem… però si hi ha una forta proliferació de guineus que acabarà amb el capital del termini, no es pot tocar cap acereria. No em semblaria bé. Al final, hauríem de dir que la caça, com a activitat, ha de desaparèixer i que l'ecosistema hauria de seguir pel seu compte. Però lògicament, pel seu compte, no és seguir en l'eranatural.
D'altra banda, no reivindicaré la mera rendibilitat econòmica de la caça, però no la deixaré de costat. I és que allí on la població rural està disminuint, la caça, almenys, genera un important moviment econòmic. S'estima que en l'Estat espanyol mou 400.000 milions de pessetes.
Entrevista completa: www.zientzia.net
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian