Anunciant terratrèmols

1999/08/15 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Geologia

Un grup de representants de la Universitat d'Edimburg va donar la notícia a les autoritats islandeses que poc temps s'anava a produir un terratrèmol de gran grandària. Dues setmanes després se'ls va tornar a repetir l'avís i es van afegir les dades: si el terratrèmol es produïa de seguida amb una magnitud de 5 en l'escala Ritcher, si un parell de mesos es retardava es podia arribar a 6. Als 3 dies del segon avís, a Islàndia es va produir un terratrèmol de 5a magnitud, a 2 quilòmetres de l'estació sísmica que va realitzar els mesuraments. Aquest espectacular esdeveniment ha estat el resultat de les recerques dutes a terme en el projecte PRENLAB, finançat per la Unió Europea.

El pas és important. De fet, el sistema utilitzat en el projecte PRENLAB, que ha utilitzat Islàndia com a laboratori natural, es basa en tècniques científiques i no en la simptomatologia utilitzada fins al moment. La tècnica es basa en la mesura del retard relatiu de les ones sísmiques, que es modifica abans del terratrèmol. Per a poder realitzar correctament els mesuraments és necessari formar una enorme xarxa de sismómetros. Segons els experts que participen en el projecte, molts dels terratrèmols que es produeixen si la xarxa de sismómetros s'expandeix en el món podrien predir-se, ja que el sistema ha demostrat la seva eficàcia.

Des de l'any 1975, els terratrèmols han matat a més de 340.000 persones i des de principis de segle han mort una mitjana de 20.000 persones cada any. Aquestes xifres posen de manifest que l'èxit de la nova tècnica pot ser beneficiós per a la humanitat. Per això, països com el Japó, situats en zones sísmiques perilloses, han mostrat un gran interès pel projecte PRENLAB. De fet, es creu que si un terratrèmol pogués predir amb el temps es podrien salvar moltes vides.

El terratrèmol de Tajikistán

Els habitants de Tajikistán potser no tenen coneixement del projecte PRENLAB; i encara que el tinguessin, no penseu que s'alegrarien molt, ja que no tenen recursos suficients per a prendre mesures davant el terratrèmol.

Tajikistán es troba a Àsia Central, en les faldilles de les muntanyes Pamir. El violent terratrèmol ocorregut en 1991 va llançar al riu Murcià nombroses roques i terres, provocant la desaparició del riu Murcià i la formació del llac Sarezckoe. Amb el pas del temps, el llac ha anat creixent i en l'actualitat té una longitud de 60 quilòmetres i una profunditat màxima de 500 metres. Recentment un equip internacional de geòlegs i experts ha estat present i ha encès l'alarma. Segons ells, si sorgís un terratrèmol de principis de segle, es trencaria la presa originària i el llac es buidaria en pocs minuts. Els pobles que estan més a baix quedarien inundats, ja que les ones gegants de 100 metres d'altura s'emportarien per davant. Segons els experts, en crear, l'ona tindria 170 metres d'altura, i 1.000 quilòmetres més a baix, encara equivaldria a un habitatge de dues plantes.

L'equip d'experts de Tajikistán també ha donat més dades. Per exemple, si la gent de la zona no pogués sortir abans, milers de persones moririen. Els danys no es limitarien a Tajikistán, ja que els 17 quilòmetres cúbics d'aigua que actualment es recullen en el llac cobririen 50.000 quilòmetres quadrats i es dispersarien per terres de l'Afganistan, Uzbekistan i Turkmenistan. L'aigua també arribaria a la mar Aral, que en els últims 30 anys ha baixat a la meitat.

El que s'ha dit fins ara sembla una predicció sensacionalista de la massacre, i pot ser, però a més del terratrèmol de 1911, hi ha altres dades que augmenten la preocupació. De fet, fa 5 anys part de la presa del llac Sarezckoe va caure de manera natural i a més any rere any està perdent aigua. Un petit terratrèmol, que al llarg de l'última dècada ha estat també de 7a magnitud, pot provocar una fissura que obriria la fugida a l'aigua urgent.

El trencament de la possible presa no és l'únic perill. Sobre el llac hi ha una gran roca que no ha caigut. Segons els experts, si el terratrèmol provoqués una caiguda a l'aigua, la roca provocaria una ona de 1-2 quilòmetres cúbics, superaria la presa i es dirigiria al llit del riu. Per tant, produiria danys.

Els habitants de Tajikistán també poden tenir una mica d'optimisme si, segons els experts, té problemes i solució. Els experts recomanen la construcció de clots en les muntanyes circumdants i la col·locació d'una canonada que permeti portar l'aigua lentament a les valls circumdants. El reforç de l'estructura de la presa per mitjans artificials no ha estat anunciat ja que, amb una longitud de 4 quilòmetres i una altura de 500 metres, les conseqüències poden ser pitjors una vegada iniciats els moviments.

Si bé el problema és dels habitants de Tajikistán, en la solució serà necessària la participació internacional. Tajikistán no és capaç d'afrontar el problema amb els seus recursos. Encara que no sigui així, tampoc els vindria malament el suport del projecte PRENLAB.

Publicat en 7