El cas del nen neandertal LF8

2015/03/25 Gómez Olivencia, Asier - Ikerbasque research fellow Estratigrafia eta Paleontologia saila, Euskal Herriko Unibertsitatea Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Giza zientziak
• Paleontologia
• Eboluzioa
• Arkeologia

Situada al sud-oest de França, Dordogne és un territori privilegiat quant a jaciments arqueològics. Un d'ells, l'abric de la Ferrassi, és un jaciment molt important, ja que en la seva seqüència estratigràfica apareixen ocupacions de l'època musteriana i del Paleolític Superior. En les capes musterianas es van trobar esquelets de set neandertals, dos superiors (una dona i un home) i cinc nens de diferents edats.

Primer esquelet de l'ancià La Ferrassie 1, XX. Va ser descobert a principis del segle XX i l'últim, La Ferrassie, de 8 anys (LF8), va ser excavat en 1970 i 1973. En un article que acabem de publicar en la revista Journal of Human Evolution, s'han descrit els 47 nous fòssils corresponents al bebè neandertal LF8 recentment oposat. En dos museus, Muséum national d'Histoire naturelle (París) i Musée d'Archéologie nationale (St. Germain-en-Laye), trobem aquests fòssils en les bosses de sediments de les excavacions de 1970 i 1973.

Entre aquests fòssils es troben fragments de cranis, mandíbules, vèrtebres, costelles i falanges de mans, entre els quals destaca un temporal a l'esquerra gairebé complet, que albergava un petit tresor: un enterrament complet. Els ointokis, el martell i l'enclusa són els ossos de l'oïda mitjana, els petits ossos que transmeten el so, els més petits del cos humà. Rares vegades apareixen en jaciments.

Descobrim l'ointoki gràcies a un microescáner d'os temporal realitzat en la plataforma AST-RX del Museu de Ciències Naturals de París. El primer objectiu del microescáner era investigar les estructures internes (conquilla i tubs semicirculars) que es troben en tota la pretensió del temporal, per la qual cosa es va realitzar amb el major rigor possible.

En el microescáner es gira pas a pas l'objecte que es desitja escanejar i en cada pas s'obté una radiografia amb raigs x. Totes les radiografies es processen mitjançant ordinadors molt potents i es realitzen seccions transversals de l'objecte. Altres densitats apareixen en aquestes seccions transversals amb diferents tonalitats de l'escala del gris, i amb altres programes informàtics l'objecte pot ser reconstruït virtualment.

En el moment de la realització de l'escàner es va comprovar que a l'interior del temporal hi havia un entorpado complet, i mitjançant seccions transversals es van seleccionar els píxels que omplien el buit fins a aconseguir un objecte tridimensional. El mateix es va fer amb l'oïda interna, però en aquest cas aquestes estructures eren negatives, és a dir, en tractar-se de buits en la part petrosa de l'os temporal, es van omplir virtualment per a construir un objecte tridimensional. Aquesta metodologia s'utilitza tant en els petits buits del petrós com en la reconstrucció d'un major buit del cervell.

La importància d'aquest nou ointoki neandertal és doble: d'una banda, els ossets de l'oïda mitjana són fòssils que rarament es troben, i aquest és el descobriment més complet de l'època neandertal; d'altra banda, la recerca morfològica del fòssil ha confirmat que les diferències anatòmiques entre la nostra espècie i els neandertals poden aparèixer també en els ossos més petits.

De moment, no és possible conèixer la influència d'aquestes diferències morfològiques en l'oïda. No obstant això, s'han realitzat estudis auditius en el jaciment de l'Avenc dels Ossos d'Atapuerca. Aquests estudis demostren que la capacitat d'escolta dels homínids era similar a la dels homes moderns d'avui fa 430.000 anys, és a dir, eren capaços d'escoltar les mateixes freqüències, i tenim una especialització notable d'escoltar en determinades freqüències comparant amb la resta de primats. Per tant, sembla lògic que la capacitat d'escolta dels neandertals, relacionats amb els éssers humans de l'Avenc dels Ossos, sigui similar a la nostra. Segons aquestes últimes recerques, i a causa de la relació entre l'oïda i el llenguatge, els primers passos de l'ésser humà en l'àmbit lingüístic són molt antics.

 

FUENTES: Balzeau, A., Grimaud-Hervé, D., Détroit, F., Holloway, R.L. Combès, B., Prima, S., 2013 First description of the endocast of Cro-Magnon 1 and study of brain variation and evolution in anatomically modern Homo sapiens. Bull. Mém. Soc. Anthrop. París 25, 1-18.Martínez, I., Rosa, M., Quam, R., Jarabo, P., Lorenzo, C., Bonmatí, A., Gómez-Olivencia, A., Gracia, A., Arsuaga, J.L. 2013 Communicative capacities in Middle Pleistocene humans from the Sierra d'Atapuerca in Spain. Quaternary International 295, 94-101. DOI:dx.doi.org/10.1016/j.quaint.2012.07.001gómez-olivencia, A., Crevecoeur, I., Balzeau, A., in press. La Ferrassie 8 Neandertal child reloaded: new remains and re-assessment of the original collection. Journal of Human Evolution. DOI: 10.1016/j.jhevol.2015.02.00