Impacte del canvi climàtic en els arbres i boscos
El bosc, definit de forma molt senzilla, és un ecosistema d'arbres. Els arbres, d'una banda, absorbeixen diòxid de carboni (CO₂) de l'atmosfera i, per un altre, adquireixen aigua i altres nutrients de les seves arrels. Amb tots aquests components, i utilitzant la llum solar, realitzen la fotosíntesi. En la fotosíntesi, transformen la matèria inorgànica (CO₂ i aigua) en matèria orgànica necessària per al seu creixement. En aquest procés alliberen oxigen, posen en marxa el flux d'energia i creen la base perquè altres éssers vius puguin viure. Amb el pas del temps, la matèria viva es va acumulant en la fusta, cada vegada adquireix més espai físic i genera l'hàbitat d'altres éssers vius. Resumint, així sorgeix el complex ecosistema que denominem bosc.
Dins d'aquesta complexitat, és necessari incidir en la multifuncionalitat dels boscos, és a dir, en la capacitat d'aquest ecosistema per a exercir diverses funcions. Funcions que, a més de ser imprescindibles per al funcionament dels ecosistemes, han contribuït als éssers humans al llarg de la història: produir fusta i aliments, protegir el sòl i la biodiversitat, regular l'aigua i el clima, millorar l'oci i la salut humana, etc.
No obstant això, no totes aquestes aportacions es poden maximitzar al mateix nivell, i un dels grans reptes als quals ens enfrontem és compatibilitzar-les. És clar que la gestió forestal té un paper important en això. Així, per exemple, en les plantacions que s'han realitzat principalment al País Basc a partir del segle XX, la producció de fusta s'ha maximitzat, en general, en detriment del bíonico onico, de la protecció del sòl o de la regulació de l'aigua.
En les últimes dècades, tant l'escassetat d'aigua com el nivell de CO2 han augmentat considerablement a causa de la influència humana i ens han situat davant el major repte que hem tingut al llarg de la història i que coneixem com el canvi climàtic. En definitiva, l'augment de les temperatures mitjanes i dels fenòmens climàtics extrems redueix la capacitat de fotosíntesi dels arbres, les conseqüències dels quals ja són evidents en els boscos de tot el món. Les evidències científiques no deixen lloc a dubtes: augmenten les taxes de mortalitat dels arbres. Al mateix temps, també s'estan produint canvis en la composició de les espècies arbòries: les espècies es desplacen cap als pols i altures més altes, i les millor adaptades a les altes temperatures i a les sequeres estan augmentant.
No obstant això, algú pot plantejar, amb molt de sentit, que l'augment del CO₂ pot suposar un increment de les taxes de creixement dels arbres i, amb això, una disminució dels efectes de l'escassetat d'aigua. Aquesta sembla ser la tendència fins a finals del segle XX, però en l'actualitat cada vegada hi ha més evidències que els impactes negatius de l'escassetat d'aigua estan superant els efectes positius de l'increment del CO₂. Per si tot això fos poc, els canvis que s'han produït en els usos del sòl també han colpejat fortament als boscos, no ens queda més que mirar al paisatge que ens envolta per a veure fins a quin punt tenim paisatges homogenis.
Els pròxims anys seran decisius per a minimitzar en la mesura que sigui possible l'impacte del clima i els canvis en els usos del sòl en els boscos. Des d'un punt de vista positiu, el nostre coneixement del funcionament dels nostres boscos va en augment. No obstant això, malgrat les plantacions que es duen a terme, hem de reconèixer que no som capaces de crear un bosc amb tota la seva complicitat i que nosaltres també formem part de la naturalesa. En conseqüència, la millor alternativa que ens queda és la d'ajudar als boscos en la transició cap a un nou clima basat en el que sabem sobre el funcionament dels boscos, en lloc de buscar vies de sortida basades exclusivament en la tecnologia. Acompanyem als boscos en aquest camí abans que sigui tard.
-> La importància dels arbres a les ciutats
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian