}

Els canvis climàtics guardats en microfósiles

2004/03/01 Andonegi Beristain, Garazi - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

Trobar fòssils d'éssers marins en les muntanyes d'Euskal Herria no és d'estranyar. De fet, antigament Euskal Herria estava submarina, per exemple, en el Paleocè, fa 65-55 milions d'anys. El País Basc era subtropical i semblava a la muralla de coral australiana.

En l'actualitat, en la costa biscaïna i guipuscoana, en la zona d'Eibar, Irati i Urbasa, abunden les roques del Paleocè en superfície. De fet, el xoc entre la placa europea i la placa ibèrica va fer que s'aixequés el que llavors estava sota la mar. Aquest xoc va provocar també els Pirineus.

Aquests afloraments no són molt habituals en el món, per la qual cosa els investigadors tenen una informació immillorable sobre el que va ocórrer en el Paleocè al País Basc. Un altre element diferenciador és la presència al País Basc de roques de mar profunda, plataforma i vora de la plataforma, ja que en aquella època Zumaia es trobava en el fons marí, mentre que la Rioja Alabesa es troba en superfície.

Foraminíferos planctònics. (Foto: Microscopy UK).

En aquestes roques abunden les restes que ens donen compte dels canvis paleoclimàtics i paleoecológicos de l'època, com les microfosilas. Les dades obtingudes poden ser de gran utilitat per a predir el possible escalfament que s'està produint en l'actualitat. De fet, al final del Paleocè, com ocorre ara, el clima es va escalfar molt ràpid.

Microfosiles: magatzem de dades

Un grup d'investigadors de Leioa analitza especialment els foraminíferos planctònics i les nanofosiles de calç que vivien en la superfície de les mars profundes. De fet, aquests microfósiles es van acumular ininterrompudament durant milions d'anys en la mar profunda, formant un registre únic.

Aquests éssers són molt sensibles als canvis climàtics i de temperatura. De fet, aquests microbicides es distribueixen a les regions marines, unes en aigües fredes i unes altres en aigües càlides. Per tant, si la temperatura de la mar puja, les regions canvien i amb elles els microbizados es mouen. D'aquesta manera, el registre de microfósiles en un lloc determinat informa dels escalfaments i refredaments del clima.

Aquests microfósiles, coneguts en l'actualitat com a components de roques, s'extreuen normalment de margues o calcàries. Per exemple, el 80% de la calcària formada en les mars profundes del Paleocè pot estar constituïda per aquests microfósiles, és a dir, per peles de microbicides.

Per a estudiar aquest material, els investigadors han de prendre un tros de calcària i disgregar-lo en l'aigua. En una sola gota d'aquesta mescla poden existir milions de microfósiles. A continuació, aquestes gotes s'analitzen al microscopi o a través de la lupa, ja que els fòssils solen tenir unes poques micres de grandària.

En aquests estudis es compta, entre altres coses, les espècies i la proporció en què apareixen. En concret, en les roques del País Basc s'han identificat més de 200 espècies de nanofosiles de calç i 175 de foraminíferos planctònics. Coneixent quines són les d'aigua freda o calenta es poden conèixer els canvis que s'han produït. I aquestes dades poden ser una lliçó de cara al futur.

  • Títol del proyectoEvolución biològica i canvis mediambientals en zones marines (sub)tropicals dels Pirineus occidentals del Paleocè inferior.
  • Objectiu A través de diferents grups micropaleontológicos i l'estatigrafía de seqüències, determinar l'evolució biològica i els canvis del medi ambient en els medis marins (sub)tropicals dels Pirineus occidentals del Paleocè.
  • Director Xabier Orue-Etxebarria Urkiza.
  • Equip de treball X. Orue-Etxebarria, V. Pujalte, E. Apellaniz, J.I. Baceta, A. Payros, G. Bernaola, F. Caballero.
  • DepartamentDepartamento d'Estatigrafía i Paleontologia.
  • • Facultat de Ciència i Tecnologia (Leioa)

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia