}

Canvi climàtic

2017/12/01 Pascual García de Azilu, Unai - Klima eta Natur Ingurunea / Basque Centre for Climate Change | Oihane Martin Sainz de la Maza - Mikrobiologia eta Parasitologia Zerbitzua / Ramón y Cajal ospitalea Iturria: Elhuyar aldizkaria

Hem portat la qüestió del canvi climàtic. Què tenim per a reflexionar sobre aquest tema? Dues perspectives, dues opinions. Un mèdic i un altre economista.
Ed. ANDANA

La temperatura influeix en la incidència i propagació de malalties

Oihane Martin Sainz de la Maça

Servei de Microbiologia i Parasitologia / Hospital Ramón y Cajal

L'estiu passat vaig escoltar a un científic en la ràdio parlant sobre les tàperes. En qualsevol altre moment seria inusual escoltar-lo en la ràdio, però no en l'estiu anterior, en el qual un home d'Àvila acabava de morir a causa de la malaltia estranya i exòtica de Krimea-Kongo.

El científic estava enfadat i els minuts de l'antena escassejaven per a mostrar la seva preocupació. Es referia a la influència dels hiverns temperats en la biologia de les tàperes (augment de la taxa de supervivència hivernal i prolongació del període d'activitat) i en els patògens que transmeten. El grup de recerca del científic va informar en 2010 de l'aparició del virus en la península. En les tàperes es va trobar un cep africà del virus, probablement portada per tàperes d'ocells migradors i causant de la mort de l'home d'Àvila.

La temperatura condiciona el cicle de vida i l'extensió geogràfica dels vectors de malalties, però també la viabilitat dels patògens que transporten, afectant la incidència i extensió de les malalties. El canvi climàtic, juntament amb els canvis en l'ús de la terra, els moviments demogràfics, els conflictes i el comerç internacional, és responsable de l'aparició i reaparició de malalties (amb l'augment dels hiverns temperats, estius calorosos i fenòmens meteorològics extrems). Tots ells condicionen els patògens, dipòsits i vectors.

A pesar que en l'última dècada s'han posat en marxa diverses iniciatives per a investigar la incidència del canvi climàtic en les malalties infeccioses i no infeccioses, el compromís i la inversió a nivell mundial continuen sent escassos. És imprescindible acabar amb l'actual model de desenvolupament per a reduir les greus conseqüències del canvi climàtic en l'eco-epidemiologia i la salut de les malalties.

 

Nova visió de l'ecofeminismo en la crida del canvi climàtic

Unai Pascual García d'Azilu

Clima i Medi natural / Basque Centri for Climate Change

Vivim un moment històric únic per a aconseguir els canvis socials necessaris per a no perdre el tren de la sostenibilitat global. Una de les majors barreres és la creixent desigualtat social mundial amb el canvi climàtic. En l'actualitat, en general, les polítiques think tank i els governs no tenen en compte la dimensió ambiental que conjuguen aquestes desigualtats socials. Segons els científics experts en ‘medi ambient social’, la desigualtat de gènere és una de les majors amenaces que poden comprometre el benestar present i futur, fins i tot el funcionament ecològic de la terra.

L'ecofeminismo parla de temes feministes relacionats amb preocupacions ambientals, que es manifesta per l'opressió masculina. Al principi, l'ecofeminismo destacava que les dones tenen una relació més profunda amb la terra que els homes, i establia a les dones com a víctimes, ja que indicava que aquesta degradació del medi ambient es devia a la mateixa opressió patriarcal.

Avui dia, no obstant això, l'ecofeminismo afronta amb una nova mirada plena de matisos el problema de la degradació del medi ambient i del canvi climàtic, és a dir, es nega a posar en contra dels “homes” una categoria unificada i homogènia de “dones”. Per tant, la qual cosa realment interessa avui és analitzar el tema del “caràcter interseccional del gènere i de les relacions de poder”. Aquesta mirada pot fer un gran favor per a abordar complexos llaços de ciència i política, gènere i canvi climàtic. En concret, hauríem de focalitzar el gènere en la intersecció entre una classe social econòmicament exclosa, culturalment invisible i políticament no apoderada.

Dit d'una altra manera, els esforços per resoldre els problemes que planteja el canvi climàtic en la societat seran més efectius si comencem a abordar el gènere des d'una perspectiva interseccional. Ha arribat el moment de situar la nova visió de l'ecofeminismo en el centre del debat sobre el canvi climàtic, tant a Euskal Herria com a nivell mundial.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia