Aquest home, nascut a Sant Sebastià el 25 de desembre de 1.999, va obrir les seves portes i ens va convidar a entrar a la sala de treball. L'habitació no era gran i en ella no es veien colors brillants. La pròpia llum no era de gran intensitat i la majoria dels seus llibres en la prestatgeria no eren recents. Quan ens asseiem en la butaca preparem la caseta i vam tenir la següent xerrada.

Elhuyar: Va participar en la comissió de suport a la Universitat de Guipúscoa. Què recordes d'aquella època?

(Foto: J. Aizpurua).

C. Santamaría: Era l'època de la dictadura i estava prohibida qualsevol cosa amb tints “bascos”. El pseudònim “separatista” ens posava immediatament als que estàvem ficats en aquesta mena de tasques. Així que dels quals llavors estaven en el poder no esperàvem res. Realitzem moltes gestions i record sobretot a Ángel Irigarai, que vam anar de l'un a l'altre. A pesar que les autoritats de llavors ens van permetre obrir la Facultat de Dret, tenien l'esperança que aviat haguéssim fracassat. Com es veu, les coses no han estat així.

Elh. : Ets catòlic no és secret, però nosaltres sabem que ets un catòlic especial.

S.G. : Sempre he participat en els moviments catòlics. No obstant això, mai he estat “oficialista”. Els representants religiosos en general són tradicionalistes i immobilistes i jo he estat fora d'ell. En conseqüència, he tingut molts desentesos amb l'església oficial.

Com he estat un catòlic progressista, el camí adoptat en la majoria dels casos ha estat el del compromís. No obstant això, he tingut moltes relacions amb gent de diferent pensament.

Elh. : Seguint aquesta línia, què opines de la teologia alliberadora?

S.G. : És difícil fer paral·lelismes. Més difícil encara, perquè hem viscut en ambients tan diferents. No obstant això, com la teologia alliberadora em sembla atractiva, veig el cap prop d'aquí.

Jo he estat secretari general i membre del moviment “Pax Christi”. Aquesta institució va tenir la seva seu i activitats a París. Nosaltres vam ser pacifistes no absoluts. No obstant això, vull afirmar que la guerra no és condemnable en si mateixa. La injustícia provoca al mateix temps violència i, per tant, la guerra pot tenir algun sentit. No obstant això, en tots els incidents tractàvem d'explorar vies de pau. Durant la dictadura prestem ajuda a persones de diferents ideologies.

També en aquest aspecte tenim alguna similitud amb les de la teologia d'alliberament, però som de diferents situacions i èpoques.

Recentment la UPV ha nomenat a Carlos Santamaría "honoris causa". (Foto: Jesús M. Permán).

Elh. : L'energia nuclear i la guerra nuclear han estat molt de moda en les últimes dècades. Tu has participat en nombroses campanyes antinuclears, no?

S.G. : Durant molts anys hem estat exposats al risc nuclear. Ara, afortunadament, ha passat el perill de la guerra nuclear i m'alegro molt d'això. La guerra nuclear pot ser terrible per a tots i per això he participat en campanyes antinuclears.

No obstant això, jo no sóc antinuclear, és a dir, no renuncio a l'energia nuclear, però en aquest camp posaria moltes condicions.

Elh. : Va estudiar Ciències Exactes. Quin ha estat l'apartat més interessat en aquest camp?

S.G. : Vaig estudiar matemàtiques i he treballat en matemàtiques. El “Centre d'estudis cientificos” publicava en Donostia “Revista de matemàtiques” i vaig participar en ell.

Vaig ser amic del matemàtic José Oñate. Aquest va treballar l'axiometría i el seu objectiu va ser introduir l'axiomàtica en les matemàtiques.

Com les matemàtiques són una ciència extensa, tots els matemàtics tenim alguns camps més que uns altres. A mi m'han agradat els postulats de les matemàtiques bàsiques, la lògica i la geometria, i per això he centrat la recerca en matemàtiques en els apartats citats.

No obstant això, l'aportació més important que m'ha aportat les matemàtiques és el mètode d'anàlisi de les coses. Els mètodes científics no són d'aplicació exclusiva a la ciència. La seva aplicació a problemes o projectes comuns pot donar lloc a resultats molt rics.

Elh. : Existeix l'infinit matemàtic?

S.G. : En matemàtiques també hi ha traves impossibles i cal inventar alguna cosa que serveixi per a això. L'infinit ha de situar-se aquí. L'infinit matemàtic no és matemàtic, però la matemàtica no pot superar certs problemes sense això.

La matemàtica m'ofereix la possibilitat d'analitzar qualsevol problema des del punt de vista científic. (Foto: J. Aizpurua).

Elh. : I què diries sobre el temps?

S.G. : Hi ha molts tipus de temps. Comptem amb temps físics, metafísics i psicològics. Per a nosaltres el més conegut és el temps físic, però tampoc el coneixem del tot.

Einstein ens va dir que el temps absolut no és absolut quan va escriure la teoria de la relativitat. A pesar que avui dia la correcció d'aquesta teoria està en dubte, l'enbido és aquí i moltes de les maneres de pensar i teories que s'han desenvolupat fins ara es posaran potes enlaire.

Sí, el temps també és relatiu.

Elh. : Com a “Consell General Basc” va ser Conseller d'Educació. Per tant, també ha fet alguns passos en política.

S.G. : Sí, he estat un home eficaç i progressista per naturalesa i pensament i així s'entén la meva activitat política.

Entre 1978 i 1980 vaig ser Conseller d'Educació del Consell General Basc. En aquella època era de PNB, però quan va haver-hi divisió vaig passar a EA. Sota aquest canvi hi havia una tendència a favor del progrés i dels avanços, i no altra. No obstant això, ni jo ni l'home de partit. Els partits associen molt, tant ideològica com pràctica, i com pot dir-se que he estat lliure pensador al llarg de tota la meva vida, jo no sóc d'interès per als partits i tampoc per a mi l'aspecte.

Elh. : Com també has estat pensador, coneixies a persones interessants?

S.G. : Hi ha molta gent preparada. He conegut a molta gent a Euskal Herria i fora d'Euskal Herria i és impossible recordar a tots.

Em recordo de José Miguel Zumalabe i Rikardo Arregi. Vam tenir molta feina i debat junts!

Vaig ser amic de Zubiri i Zaragueta. Aquests eren, al meu entendre, filòsofs més profunds que Ortega. L'ortega era elegant i dominava bé la llengua, però no era profunda en el pensament.

Sé que se m'obliden molts noms, però els anys no passen en va i ...

El compromís ha estat el camí triat sempre, però com els partits marquen límits molt estrets, jo no he estat interessant per als partits. (Foto: Jesús M. Permán).

Elh. : També ha fet alguns passos en educació.

S.G. : Encara que sempre he estat estudiant, he fet alguns passos en l'ensenyament.

Quan fonguem el Liceu Sant Tomàs vaig ser professor.

Vaig tenir una acadèmia de formació per a enginyers. Allí ensenyàvem matemàtiques i després van passar molts enginyers que han arribat a ser famosos. Entre altres coses recordo a Txillardegi.

Elh. : Què opines de la democràcia i del moment actual?

S.G. : La democràcia era una paraula que en el seu moment se sentia profunda. I què passa avui? Tenim democràcia, però no ens assabentem de res; el poder està gairebé tan lluny com abans. Ho decideixen les parts i no hi ha informació.

D'altra banda, els valors socials han canviat molt. Avui dia el més important és el pragmatisme i l'utilitarisme. Guanyar diners és un dels pocs objectius de molts. No hi ha grans conflictes i alhora la falta d'il·lusió és cada vegada més evident. La ideologia ocupa cada vegada menys espai...

Elh. : L'ecologia ha estat un concepte que s'ha reforçat en l'última dècada. Què és per a tu l'ecologia?

S.G. : Per a mi l'ecologia és una saviesa bàsica. Al llarg de la història hem trobat i continuem trobant mentalitats tècniques i ecològiques. Mentre els primers utilitzen la naturalesa, els segons respecten la naturalesa.

Jo veig la necessitat de solucions harmòniques. Cal utilitzar la naturalesa, però respectant, perquè és terrible que les indústries es facin sense criteris ecològics.

Per tant, l'ecologia és una manera de veure la vida i, a més, un concepte que cal estendre a totes les accions de la vida. La humanitat s'entén d'una altra manera i, com he dit abans, és un tipus de saviesa.

Jo crec que és alguna cosa que s'hauria d'ensenyar als alumnes en els col·legis.

Elh. : En el seu moment va treballar en el centre meteorològic d'Igeldo, no?

S.G. : És una cosa antiga, però és cert. Sí.

Era hora d'anar al servei militar i vaig estudiar les possibilitats de lliurar. Una d'aquestes possibilitats era superar les oposicions meteorològiques. Vaig acabar el curs de meteorologia a Salamanca i vaig sortir el primer lloc de la promoció.

Gràcies a aquesta oposició vaig treballar en el centre meteorològic d'Igeldo i record que allí vaig estar amb Felisa Martín Bravo.

Si no és el mateix basc que basc, estem fent alguna cosa que no sigui Euskal Herria. (Foto: Jesús M. Permán).

Elh. : L'última pregunta ha de referir-se al basc. Ens parlaràs de les relacions que han tingut el basc i Karlos Santamaría?

S.G. : A la meva casa es parlava en basca i castellà. Vaig estudiar en castellà i després m'alfabetizé.

Com sóc conscient que viu a Euskal Herria, he volgut creure que viu al poble de l'euskara. Seguint aquest pensament, el basc i jo hem tingut una relació constant. He estat membre i impulsor de la majoria de les revistes editades en basca; Jakinen, Argian, etc.

En Euskaltzaindia també he participat en moltes comissions i grups, sobretot en l'inici de l'euskara unificat.

És cert que a l'euskara unificat li falta la dolçor dels dialectes, però al mateix temps és cert que l'euskara batua és també l'euskara creat pel realisme.

Al basc li queda molt camí, però si volem continuar sent opinions basques, hem de ser euskaldunes.

Vam tenir una hora i mitja amb el senyor Karlos Santamaría i no ens va dir res dels premis i esments que ha rebut i que està rebent. Per contra, ens va dir que li agradava “Per la línia dels científics” de la revista Elhuyar, que estava escrivint un article per a “Euskaldunon Egunkaria” i que estava llegint un parell de llibres, és a dir, que començava a pensar.

Estimat Sr. Santamaría i gràcies.