}

Camaleons

2002/11/07 Elhuyar Zientzia

El cranc de la imatge habita en el Pacífic, a uns 2,5 quilòmetres de profunditat, al voltant de les càlides xemeneies dels fons. La foscor és total sota, per això no té pigments en la pell, però encara així té ulls en la cara. Al voltant d'aquestes xemeneies, que emeten calor i minerals, s'han desenvolupat uns éssers vius molt especials i, sens dubte, el de la imatge és un d'ells. Per què? perquè té la capacitat de transformar els ulls al llarg de la seva vida.

Els crancs d'aquesta espècie (Bythograea thermydron) presenten en fase larvària ulls semblants als insectes (foto dreta). És una època en la qual no caminen molt profundament, a quilòmetres i mig de la superfície, i els seus ulls són capaços de veure una llum blava feble a aquesta profunditat. En la joventut comencen a descendir més profundament i els pigments oculars s'adapten per a veure en aigües fosques inferiors. Produeixen un pigment que perd el pigment per a separar el blau i detecta la llum verda-blavosa emesa per uns vius d'aquestes profunditats.

En madurar perden tots els pigments (imatge esquerra). Els crancs adults viuen mil metres per sota del seu naixement, entorn de les xemeneies calentes, i tenen com a ulls les retines sense protecció. Aquests ulls no són capaços de generar imatges, però són capaces de detectar la poca llum emesa per les xemeneies. Segons els investigadors, els crancs utilitzen els ulls per a calcular a quina distància es troben per la xemeneia. En aquestes zones la temperatura pot aconseguir els 350C i el bon càlcul de les distàncies és fonamental per a no morir cuita.

La recerca ha estat publicada en la revista Nature per investigadors del Marshall College en Lancaster.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia