Juantxo Lopez d'Uralde: "Tots els dies tenim un petit <i>Prestige</i> davant de la nostra costa"
Juantxo Lopez d'Uralde: "Tots els dies tenim un petit <i>Prestige</i> davant de la nostra costa"
Juantxo, aquí tenim la marea negra. Com afectarà els éssers vius i a l'ecosistema?
Desgraciadament, el Prestige no és la primera marea negra que es produeix, per la qual cosa coneixem bastant bé les conseqüències de les marees negres.
Quan es produeix la marea negra, el fuel queda en la superfície de la mar, sent la primera influència física. Com veiem, els ocells i els mamífers marins són els més afectats. En el cas del Prestige, els experts afirmen que han mort almenys 130.000 ocells, xifra que s'està incrementant dia a dia.
Després, el combustible arriba a la costa, on es produeix el major impacte. De fet, les costes són molt riques per la seva gran biodiversitat. No obstant això, el fuel es col·loca en platges i roques, eliminant els éssers vius que habiten. Encara que alguns experts afirmen que l'ecosistema triga deu anys a recuperar-se, algunes espècies es perdran per sempre.
Abans ha esmentat que són ocells, però què passa amb altres espècies?
És cert que els ocells són les primeres que destaquen el mal. Amb el temps, no obstant això, el fuel entra en la cadena alimentosa i és llavors quan totes les espècies perceben els seus efectes. En primer lloc, la taca de fuel de la superfície de la mar impedeix l'entrada de la llum, amb la consegüent pèrdua de fitoplàncton. En el següent pas desapareix el zooplancton i la resta d'espècies queden sense aliment.
A més, alguns components del fuel són altament tòxics com a hidrocarburs policíclics aromàtics. Aquests surten lentament del fuel i provoquen mutacions en els éssers vius.
Finalment, en tots dos nivells, totes les espècies de l'ecosistema són afectades.
A més del fuel que es troba en la superfície de la mar i arriba a la costa, hi ha més fuel en la mar?
Sí. De fet, una vegada que el fuel arriba a les platges, la mar recupera part d'aquest fuel i el porta al fons de la mar. Aquí l'efecte és com l'asfalt: el fons marí queda asfaltat. Com a conseqüència, la vida en els fons marins desapareix.
Més d'un esmenta que el desastre del Prestige hauria de reflexionar sobre el transport marítim de productes com el fuel...
Recorda que només el 12% del petroli que s'aboca a la mar és marea
conseqüència dels negres, la resta s'aboca en activitats habituals. Tenint en compte que abans de Finisterre passen 1.400 petroliers a l'any i que en el Golf de Bizkaia també hi ha quantitats similars, cada dia tenim un petit Prestige enfront de la nostra costa.
A més, el transport de petroli s'està fent més barat que abans. Per a reduir costos, a les companyies petrolíferes no els importa posar en perill el medi ambient, com el demostren les banderes de conveniència, els acords de responsabilitat i totes aquestes coses. Tot perquè el transport sigui més econòmic.
Ara sembla que les mesures s'aguditzen. Servirà per a alguna cosa?
Després del Prestige s'ha parlat molt en els mitjans de comunicació, però la Unió Europea encara no ha fet res. Erika i el Prestige tan sols han ordenat que el tipus de fuel que portaven es porti a bord de vaixells amb doble casc. No obstant això, aquest tipus de fuel representa només el 7% del total transportat, mentre que els altres productes petrolífers es continuen transportant en vaixells antics.
El fuel és un subproducte produït en les refineries. El que portava el Prestige procedia del Bàltic. Què passa amb el fuel que es forma en les refineries d'aquí?
El fuel del Prestige provenia del Bàltic i es dirigia a Gibraltar per a ser utilitzat com a combustible per altres vaixells. A les refineries d'aquí s'emporta el cru, on es realitza un tractament, d'on salin diferents tipus de gasolina i altres productes, entre ells el fuel. Però no sabem exactament què ocorre amb aquest fuel. Nosaltres ho hem preguntat als governs de la CAPV, Cantàbria i Astúries, i encara estem a l'espera de resposta.
El transport del fuel és estructural; com necessitem combustible, no hi ha més remei que portar-ho. O sí?
Ningú aborda aquest tema, però hi ha altres opcions. La qüestió del Prestige ha posat de manifest la dependència de la nostra societat del petroli. No obstant això, perquè mai mais sigui real, hem de sortir d'aquí i per a això creiem que hem de recórrer a les energies renovables. Aquí estan l'energia eòlica, la solar i els sistemes que no necessiten combustibles fòssils o nuclears.
En aquest moment, no obstant això, cal donar prioritat al fuel que està arribant a la costa. Què es pot fer per a minimitzar els danys? Es pot netejar el fuel?
Clar que hi ha maneres. El mal està fet, però ara hem d'intentar minimitzar les conseqüències. Existeixen mètodes físics i químics de neteja del fuel. Els mètodes que s'estan utilitzant ara són físics: consisteix a treure el fuel de les platges i roques, i no hi ha més. Els altres, els mètodes químics, poden causar més mal que el petroli, per la qual cosa nosaltres estem totalment en contra de la utilització de substàncies químiques.
En qualsevol cas, la prioritat és recollir el major número possible de fuel en la mar. Com hem esmentat anteriorment, la costa és molt rica i hem d'evitar que el fuel arribi a ella. Per a això s'està fent tot el possible, els vaixells pesquers surten diàriament a la mar i recullen tot el petroli que poden. Hi ha mètodes més avançats i adequats, i creiem que el Govern hauria d'estar preparat en les nostres costes per si de cas. Però com no ho tenim, la gent està fent tot el possible. Creiem que a partir d'ara hauríem de tenir vaixells més preparats per a poder lluitar amb més força.
Ocells, abans danyades Durant la setmana de l'entrevista, la Diputació Foral de Guipúscoa va aportar fins al 5 de febrer de 2003 dades sobre ocells recollits a Guipúscoa. Es van recollir un total de 766 ocells, 492 mortes i 279 vives. La majoria (el 70% dels ocells recollits) pertanyien a l'espècie Uria aalge, l'alca o el martín comú. De fet, es van recollir 321 exemplars morts i 274 vius. Per al 6 de febrer, de les 274 ocells de 13 espècies vives, només 34 estaven vives, totes elles de l'espècie Uria aalge. I les dades són encara pitjors en la resta del País Basc: En Lapurdi van rebre més ocells que a Guipúscoa i en Bizkaia més de 2.000. Per al 7 de febrer, segons SEU/BirdLife i les diputacions forals de Bizkaia i Guipúscoa, més de 18.000 ocells van ser recollides mortes en els estats de Portugal, França i Espanya. D'altra banda, els experts estimen que els ocells recollits representen entre un 10-20% del total de morts. |
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian