"Els dos misteris més grans de la cosmologia en l'actualitat són la matèria fosca i l'energia fosca"
"Els dos misteris més grans de la cosmologia en l'actualitat són la matèria fosca i l'energia fosca"
Sí, la cosmologia és un àmbit internacional, amb això vull dir que tenim moltes col·laboracions amb cosmólogos d'altres països. Per això cal viatjar molt en aquest treball.
Aquest lloc va ser fundat en el XVI per un home anomenat Henry Savile. En el segle XX. Un dels primers a ocupar el lloc va ser Christopher Wren, prestigiós arquitecte londinenc. Wren va ser astrònom abans de ser arquitecte. És només un exemple. És un treball molt antic.
Sí, és una cosa així. I és gratificant ser successor d'aquestes grans persones. En comparació amb ells sóc molt petit, però estar en el lloc de treball és molt interessant.
És una ciutat meravellosa. Ha aconseguit mantenir l'ambient dels últims segles. Té edificis antics i bonics, però no han perdut la vida universitària, ja que els estudiants encara viuen en ells.
La història és una cosa així: si l'univers fos totalment homogeni, no es crearia cap estructura. No hi hauria galàxies ni estrelles. Però al principi de l'univers hi havia fluctuacions petites, és a dir, la densitat en unes zones era una mica major que en unes altres. Aquestes fluctuacions suposadament van desaparèixer en anar refredant la radiació de l'univers. Es van alentir. Però no tots. Les fluctuacions més grans es van mantenir, perquè la gravetat les va mantenir juntes. I aquestes fluctuacions van atreure i van recollir moltes matèries. Al principi es van convertir en grans núvols de pols i més tard en galàxies.
Per tant, l'amortiment és un procés de destrucció de petites fluctuacions. I la meva aportació és trobar que la radiació es va mantenir en forma de radiació de fons de microones. Nosaltres podem estudiar aquesta radiació. Mesurem els imis de fluctuació de la temperatura, interpretem aquestes dades i realitzem el seguiment del procés d'amortiment.
Els dos misteris més grans de la cosmologia en l'actualitat són la matèria fosca i l'energia fosca. La matèria és la matèria primera de les galàxies, i nosaltres (i les estrelles) estem formats per una petita part d'aquesta matèria; a l'altre la diem matèria fosca i no sabem què és. I a més, l'univers està ple d'energia fosca, la qual cosa està accelerant.
De fet, el camp de la matèria fosca és l'objecte d'estudi de la física de les partícules, perquè creiem que la matèria fosca està feta de partícules elementals. Aquestes partícules tenen una interacció molt feble amb la matèria convencional, són invisibles (almenys nosaltres no les podem veure) i esperem que amb l'accelerador LHC del laboratori CERN s'aconsegueixi alguna prova de la seva existència. Al mateix temps, els astrònoms estan dissenyant experiments per a detectar aquestes partícules. Per tant, hi ha dues maneres de buscar la matèria fosca.
Això és. Sabem el que busquem en cada experiment, però el problema és que són experiments molt difícils i els resultats que obtenim no són molt representatius, hi ha molt de soroll de fons i grans oscil·lacions còsmiques, per la qual cosa tenim resultats molt confusos. Necessitem, per tant, majors experiments per a obtenir moltes més dades i que els resultats siguin més fiables. Encara no tenim aquests experiments, però aviat vindran. Per tant, de moment hi ha grans expectatives i tenim indicis que alguna cosa trobarem. Però hi ha molt de debat i els resultats que obtenim no són del tot fiables.
Sabem l'edat de l'univers. Això és 13.700 milions d'anys. Donem per bo aquest número. Per tant, en la cosmologia actual l'edat de l'univers no és objecte de discussió. No obstant això, estem tractant de mesurar aquesta edat amb major precisió; a mesura que vas millorant la precisió, comprens millor moltes altres característiques de l'univers. Però ara mateix no tenim problemes amb l'edat.
Bé, segons algunes teories cosmològiques (que no són de la relativitat general), la topologia de l'univers no és gens simple. La topologia més simple significa que totes les parts de l'univers estan connectades. Però en altres topologies, part de l'espai no està en absolut connectat amb uns altres. Un dònut és un bon exemple, hi ha un forat en el centre i l'exterior no està connectat amb el que està dins del forat. És possible que l'univers tingui una topologia tan estranya. Hem d'experimentar per a buscar l'evidència, ja que no tenim evidència que l'univers tingui la topologia més simple.
El concepte de multiverso sorgeix per a explicar el misteri de l'energia fosca, un dels grans reptes de la física. A més del raonament de l'existència del múltiple, no hi ha manera d'explicar si existeix o no l'energia fosca. Però per a alguns científics, la teoria del multiverso no està realment dins de la física. Uns altres argumenten que sense això no es pot explicar la influència de l'energia fosca ni per què les constants universals tenen valors que mesurem i no uns altres. No hi ha una altra explicació i per això em sembla un tema molt interessant. Esperem que aparegui algun científic ràpid que inventi una via per a mesurar experimentalment el concepte. Però ara estem molt lluny d'aquí.
En aquest sentit, crec que és com les matemàtiques. Creiem que alguns teoremes poden demostrar-se matemàticament, i també pots demostrar matemàticament que per a comprendre els valors de certes constants de la naturalesa només pot existir un vers. Les matemàtiques no ho demostren al 100%, però és un argument bastant sòlid. És més que una mera fe, darrere hi ha un argument científic. Però d'altra banda, com parlem de física --i no matemàtic-, necessitem una prova de l'existència del multisexto.
Hi ha programes possibles. Per exemple, si poguéssim construir un forat de cuc (i segons la teoria d'Einstein es podria fer), podríem viatjar a un altre univers. És molt teòric, però existeix el principi, que el situa més prop de la física que el que dóna al principi.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian