Els fruits de la missió Venus Express

2007/11/29 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia | Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia

• Astronomia

L'Agència Espacial Europea va enviar la sonda Venus Express per a investigar el nostre planeta veí, Venus. La missió ha complert un any i la revista Nature ha publicat aquesta setmana una sèrie d'articles per a donar a conèixer els primers resultats.

Nou articles, trenta-quatre pàgines, totes elles per a parlar d'això. La principal conseqüència dels naturals és: Es pensava que Venus i la Terra eren similars, però els estudis demostren que són més iguals del que pensem. No obstant això, les recerques serviran per a comprendre les diferències entre tots dos planetes.

Venus és un lloc terrorífic. Té una atmosfera compacta, formada per diòxid de carboni (vagi efecte d'hivernacle! ), amb núvols d'àcid sulfúric. La pressió atmosfèrica en la superfície de Venus és 90 vegades major que la de la Terra i es troba a gairebé 500 graus. A més, la corrosió és enorme en la superfície del planeta. A l'octubre de 1975 una sonda va aterrar a Venus i va durar menys d'una hora.

L'atmosfera de la sonda Venus Express està sent investigada des de fora. Els científics han demostrat per primera vegada que es produeixen raigs. I que l'oxigen i l'hidrogen s'aboquen de l'atmosfera a l'espai juntament amb l'heli. És a dir, que el planeta perd components de l'aigua. No és d'estranyar que siguis sec! Els científics han quedat sorpresos per l'existència d'una capa calenta en la part de l'atmosfera, suposadament freda. Fins ara li cridaven criosfera... ara potser han de canviar de nom.

I en què s'assembla a la Terra aquest terrible planeta? La grandària, la massa i la densitat de Venus són similars als de la Terra. Això ja ho sabíem. Però les dades de la missió Venus Express revelen els dos remolins de la seva atmosfera, el Pol Nord i el Pol Sud. I aquí tenim la similitud. Són similars a l'atmosfera sobre l'Antàrtida... de la part de l'atmosfera que té el forat de la capa d'ozó.

Dos astrònoms de la Universitat del País Basc, Agustín Sánchez Lavega i Ricardo Hueso, participen en la recerca dels remolins. Dels nou articles publicats per Nature, dos són els resultats de la seva recerca.

Foto: AQUESTA 2007 MPS/IPF-DLR/ANADA