Corrents marins, argó i clima

2002/01/21 Elhuyar Zientzia

• Klima
• Ozeanografia

Investigadors estatunidencs han preparat una tècnica de gran capacitat per a detectar l'argó aquàtic. S'ha modificat un accelerador de partícules per a detectar i quantificar àtoms d'argó. L'aparell detecta l'isòtop radioactiu argon-39 i és capaç de separar un únic àtom d'argó 39 a 10.000 àtoms. Es pretén utilitzar la tècnica per a estudiar els corrents marins i la seva evolució.

De fet, el 39 argó es forma en l'atmosfera quan els raigs còsmics toquen l'argó normal i es dissol ràpidament en l'aigua. En ser radioactiu i perdre radioactivitat a velocitat constant, mitjançant el mesurament de 39 argons en aigües de diferents profunditats, els investigadors poden conèixer l'última vegada en superfície. Fins avui, no obstant això, es necessitaven milers de litres d'aigua i mesos per a mesurar l'argó 39 de l'aigua. Amb la nova tècnica, 10 litres d'aigua i unes hores són suficients per a mesurar la concentració d'argó.

Analitzant l'evolució dels corrents marins s'analitza també l'evolució del clima, estretament relacionats. Per exemple, els corrents d'aigua freda es desplacen dels pols als tròpics i les d'aigua calenta dels tròpics als pols. Els primers es desplacen pel fons de l'oceà i els segons per la superfície. Juntament amb l'aigua, els corrents marins reparteixen calor a tot el planeta i, per tant, tenen una influència fonamental en el clima. Pel que sembla, quan els gels es derretieron al final de l'última glaciació, l'equilibri dels corrents marins es va trencar i va haver-hi fortes fluctuacions en el clima. I hi ha climatòlegs que creuen que l'escalfament global que s'està produint en l'actualitat pot tenir un efecte similar.

No obstant això, desconeixen si el lluminós 39 es genera a velocitat constant i si no fos així, no seria un indicador fiable.