Sentinelles d'Irati

2025/09/01 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena

En la revista Atmospheric Pollution Research, especialitzada en contaminació atmosfèrica, s'ha publicat un estudi sobre la contaminació dels líquenes i molses del bosc d'Irati. David Elustondo, director científic de l'Institut València Bioma, un dels investigadors, ha posat en valor el bosc d'Irati en començar a parlar d'aquest treball: “Irati és un símbol d'Euskal Herria. És la segona fageda més gran d'Europa, i cal tenir en compte que es troba en la davantera sud de les fagedes. El seu nivell de protecció és elevat, per la qual cosa és molt interessant per als investigadors i s'han realitzat diverses recerques. No obstant això, els contaminants que volíem analitzar són molt difícils d'analitzar, ja que estan en concentracions molt baixes i fa falta un equip especial i una formació especialitzada”.

I en això estan especialitzats els membres del grup IBEA de la UPV/EHU. Així ho ha confirmat el doctor en Química Alberto de Diego Rodríguez, membre d'aquest equip: “Nosaltres som químics analítics i en el temps analitzem els contaminants químics, tant d'origen orgànic com inorgànic, en diferents entorns: atmosfera, estuaris, aigua, sediments, etc. Per tant, per a nosaltres va ser part de la recerca general. Això sí, com ha dit David, Irati és un símbol, i com està lluny de les grans fonts de contaminació, té interès saber que contaminants hi ha i quants, i d'on arriben a ells”.

Van centrar la seva atenció en els contaminants orgànics persistents i van seleccionar líquenes i molses per a analitzar-los. De Diego explica: “Al cap i a la fi, aquestes espècies s'alimenten del que reben de l'atmosfera i durant la seva vida acumulen concentracions significatives de contaminants de l'aire. Per tant, fan de sentinella; d'alguna manera, els contaminants que mesurem en ells estan relacionats amb la concentració en l'atmosfera”.

Els líquenes i molses s'utilitzen també en estudis realitzats en altres llocs, la qual cosa permet comparar els resultats. En Irati s'han emprat licena Parmelia sulcata i molsa Hypnum cupressiforme com a bioindicadors i biomonitores. Elustondo explica el perquè: “Els líquenes i molses són biomonitores, és a dir, acumulen contaminants i els acumulen proporcionalment a la seva concentració en l'atmosfera. No obstant això, les líquenes, en general, són més sensibles a la contaminació i, per això, quan la contaminació augmenta, desapareixen. Per tant, podem saber si un lloc està contaminat o no, depenent de si existeix liquiditat o no. En aquest cas actuen com a bioindicadors. Però altres no són tan sensibles i són capaços d'acumular contaminants, és a dir, són biomonitores. Per a la nostra anàlisi, busquem espècies capaces d'acumular contaminants per a poder observar diferents concentracions dins del bosc”.

Elustondo ha explicat que els compostos analitzats en Irati són tòxics i es troben a tot arreu, “fins i tot a l'Àrtic i a l'Antàrtida”. Algunes d'elles estan actualment prohibides, però, en ser permanents, encara poden mesurar-se en concentracions significatives. Es van analitzar tres tipus de compostos: PAHs (hidrocarburs policíclics aromàtics, principalment en processos de combustió), PCBs (policlorobifenilos, usats en aïllaments elèctrics i actualment prohibits) i OCPs (pesticides organoclorats, d'ús habitual en l'agricultura i actualment prohibits).

Origen de la contaminació

El mostreig es va realitzar en 50 punts repartits per tot Irati, des de la carretera que va d'Isaba (Navarra) a Urdazubi o Santa Grazi (Zuberoa), fins a la localitat de Roncesvalles. “Per aquestes carreteres circulen bastants vehicles, sobretot a l'estiu, per motius de turisme. Per tant, són una font important de contaminació local, especialment la PAH. De fet, els PAH es produeixen sobretot en la combustió, com per exemple en la combustió dels combustibles fòssils”, ha dit de Diego. Però també ha afegit una altra font: “Els incendis que es produeixen per a cremar herba i matoll —en teoria sota control—. Poden ser pròxims, però també més llunyans”.

Així, les anàlisis han demostrat que les concentracions de PAH són notablement superiors a les dels altres dos tipus de contaminants. En qualsevol cas, de Diego ha deixat clar que hi ha molts factors que influeixen en la propagació dels contaminants: “Hi ha factors que són obvis, i aquí estan el clima, la direcció dels vents… Però no sempre és fàcil saber per què hi ha una certa concentració en un lloc determinat. La nostra hipòtesi era que uns es crearien a prop i altres vindrien des de lluny, i això ho hem confirmat”.

Elustondo destaca que els PAHs són bastant tòxics: “De fet, 16 d'ells són considerats pel Departament de Medi Ambient dels EUA com a carcinògens”. Així mateix, adverteix que la biomassa és una font important i que a més de les citades cremes, també cal tenir en compte les estufes de pèl·let: “Si no tens una sortida controlada estàs abocant PAHs a l'aire”.

En aquest sentit, un estudi dut a terme en Bertiz confirma que fa cent anys la concentració de PAH era molt més alta a causa de les carboneres i als escalfadors de les cases. “Avui dia tot això ha baixat molt i en Irati, a més, s'ha limitat el trànsit de vehicles. Al meu entendre, és una mesura adequada per a controlar la contaminació”.

No obstant això, Irati continua rebent la contaminació dels cotxes i de la indústria a distància. Per exemple, en els estudis realitzats en Bertiz s'ha observat que el vent de l'oest porta altes concentracions de PAH de Guipúscoa i Bizkaia i també arriba des de França, travessant els Pirineus amb el vent del nord.

D'altra banda, a diferència dels PAHs, els PCB són compostos químics: “Són xenobiòtics, és a dir, creats per l'home”, ha precisat Elustondo. Com es va demostrar que són tòxics, fa temps que estan prohibits. Els investigadors creuen que les restes trobades en Irati haurien arribat de la central elèctrica d'Irabia, material que en el seu moment es va utilitzar en aïllants elèctrics.

Finalment, procedeixen dels pesticides utilitzats per l'OCPA en l'agricultura. “Són molt variades i estan prohibides avui dia, però són molt persistents i molt tòxiques”, ha dit de Diego. Compara els contaminants persistents amb metalls pesants: “A pesar que en l'actualitat la indústria basca emet menys metalls pesants, la de les dècades anteriors no desapareix; queda acumulada en el sòl. Allí pot estar molt temps, sense arribar a l'aigua o a la vegetació, però si la terra es mou es contaminaran també altres entorns”.

La importància d'investigar

Tant De Diego com Elustondo han subratllat que les concentracions en Irati no són superiors a les que esperaven: “Cal anar amb compte amb el missatge que es dona. De fet, la tendència alarmista actual és molt perjudicial. Cal dir alt i clar que encara que la contaminació sigui preocupant, no es pot dir que Irati està contaminada. Té un alt nivell de protecció i així ha de ser”, ha afirmat de Diego. Elustondo, repetint: “Per a això hauria de servir aquesta recerca, per a mostrar l'important que és posar en valor i cuidar aquest tipus d'ecosistemes”.

Comenta un avantatge de les molses per al monitoratge: “És molt més barat que col·locar els equips que han de funcionar a continuació, analitzar les molses que hi ha en el bosc per defecte. Aquests mesuraments no serveixen per a establir límits legals, però sí per a fer comparacions, i per a saber quins són els punts calents, per exemple”.

Per tot això, totes dues entitats han demanat finançament per a dur a terme aquest tipus de recerques a llarg termini. De fet, l'estudi de l'impacte dels contaminants sobre la biodiversitat requereix sèries llargues.

També consideren que s'hauria d'investigar la influència d'altres factors i les relacions entre ells. Entre ells destaca el canvi climàtic: “Sabem que aquest singular ecosistema sofrirà amb l'augment de la temperatura, la qual cosa pot suposar un major impacte per part d'altres agents”, ha dit Elustondo. Recorda l'impacte de la qualitat de l'aire i el clima en la salut humana: “La contaminació de l'aire és la quarta causa de mort. És un problema de salut pública que empitjorarà amb el canvi climàtic, perquè estan relacionats”.

“Aquesta és la nostra reivindicació”, ha conclòs De Diego. “Les institucions donen finançament per a quatre anys, però per a veure i entendre l'evolució cal fer un seguiment durant molt de temps”. L'article ara publicat és part de la tesi doctoral d'Alonso en la UPV/EHU, i també es publicaran una tesi i diversos articles. És evident, per tant, que la recerca ha estat fructífera. Tan és clar, no obstant això, que no és suficient per als investigadors, ja que per a ells Irati també és especial.