Impremta al País Basc
1995/11/01 Aurkerenea, Joseba Iturria: Elhuyar aldizkaria
Com se sol dir, VI. En el segle XV van aparèixer a Europa, procedents de la Xina, els primers llibres impresos realitzats amb planxes de fusta. Fins al segle XX el nou sistema de planxes de reproducció de llibres no va tenir gran repercussió entre els europeus. 1441 Maguntzia
A partir d'aquest moment, les impressores van proliferar per tota Europa: Pedro Schoeffer, S. Subiaco, Adolf Rusch, Nicolás Jensen, Guillermo Caxton, etc. La primera impremta americana es va obrir a Mèxic en 1533.
Quant a Euskal Herria, la impremta va ser molt primerenca, ja que en 1492 es va obrir la primera impremta a Pamplona. Com sabem, Euskal Herria sempre ha estat una cruïlla cultural, per la qual cosa mai ha estat aliena als moviments culturals i socials que s'han donat a Europa. Des dels seus inicis, la impremta va aconseguir un gran acolliment al nostre país i des de llavors fins als nostres dies, tenim moltíssimes impremtes, imprimint llibres i estenent els béns culturals del món a tots els racons de la nostra geografia.
Impremta Brokarie i Pamplona
Trenta-sis anys després de la invenció de la impremta, concretament en 1492, l'impressor Arnaldo Guillermo Brokarie va instal·lar a Euskal Herria la impremta o impremta que va ser la primera en tota la península, en la capital navarresa, llavors regne lliure, a Pamplona. Aquest mateix any va publicar el primer llibre imprès per Brokariak a Euskal Herria, escrit pel tutelar Joan Frantzisko Tornamira sobre medicina.
Brokarie va ser un dels millors impressors del seu temps. No sabem molt del seu lloc d'origen; alguns diuen que era el bressol de les impremtes de Maguntzia, però uns altres afirmen que era d'Alcalá a Espanya. En qualsevol cas, els símbols gràfics utilitzats en els seus llibres ens indiquen, sens dubte, que s'havia estudiat a l'Escola Alemanya.
Brokarie es va establir a Pamplona en 1492, on es va casar amb María Zozaia i van tenir tres fills. En aquesta impremta de Pamplona, abans de 1500 es van publicar molts incunables, entre ells el “S. Bonaventurae doctoris eximi dioeta salutis”.
Quan va esclatar la guerra civil entre agramontesos i beamonteses, Brokariak va decidir fugir de Pamplona i va traslladar la seva impremta a Logronyo. Des de llavors i fins que la mort va arribar en 1523, els llibres de Brokaris es van publicar fora d'Euskal Herria.
Els impressors Miguel Egia i Adrian Anvers
Com bé deia Muñagorri en els seus famosos versos el passat segle, “la guerra no porta bé” i la desafortunada guerra creada a Navarra entre els banderizos va provocar, entre molts altres danys, la fugida de Brokarie i la desaparició de la impremta de Pamplona en el regne de Navarra. En 1546 el lizarra Miguel Egia (ajudant i cunyat de Brokarie) va reobrir a Pamplona la segona impremta d'Euskal Herria. El primer llibre que va publicar Egia va ser el “Vocabularium ecclesiasticum” de Rodríguez Fernández, i des de llavors només va publicar altres dos llibres.
Adrián Anvers va substituir a Egia en la impremta de Pamplona i a ella es deuen tots els llibres publicats en aquestes dates, aproximadament trenta. Sota les seves ordres es van imprimir els fullets legals de les Corts celebrades en 1561 en Sangüesa i 1565 a Tudela. En 1583 va aprendre amb Anvers i el veí de Pamplona, Pedro Borgaña, va comprar la impremta del seu predecessor, publicant diversos llibres sota l'autorització del Consell Real de Navarra. A pesar que avui dia no coneixem el perquè, el propi Consell de Reyes va prohibir a Borgonya continuar imprimint llibres el 23 d'agost del mateix any.
Impressió de llibres en basc
Anteriorment ja havia publicat alguns fragments, versos, frases o frases en llibres impresos en llatí o en romanç (a Pamplona són testimonis d'aquest vers publicat en un llibre en castellà per la vídua de l'impressor Matías Marés en 1609), però sens dubte el primer llibre imprès en basc és el “Linguae Primitconvasum Iae” de Bernart Etxepare (1545). Com bé ens diu el mateix autor en un vers del capítol anomenat “Contrapas”:
“Estigueu oraidano sense imprimir en peça, de tot el món que caminava de tu”.
Però el llibre d'Etxepare no es va imprimir a Euskal Herria, sinó en la pròxima impremta de Bordeus. Els llibres del pastor protestant Joanes Leizarraga, venjador d'Etxepare, també van ser impresos fora d'Euskal Herria: Rochelan de França. XVIII. La majoria dels llibres en basc publicats en el segle XX també van veure la llum en impremtes externes. La immensa majoria d'ells en la impremta de Bordeus, com els escriptors de l'Escola de Sara, els d'Arnaut Oihenarte i Silvain Pouvreau en una impremta parisenca, el llibre de Bernardo Gazteluzar en el de Pau i el d'Ortla famosa “Onsa hilceko bidia” d'Iban Pastissos.
El llibre de missa bilingüe “Tractat de com s'ha d'oyr missa”, escrit pel navarrès Juan Beriain en 1621, va ser imprès en la impremta de Pamplona i el seu segon lliuro “Doctrina Christiana”. En 1656 es va publicar en la impremta de Bilbao el llibre bilingüe “Exposició breu de la Doctrina Cristiana” de Martín Otsoa Kapanaga, i en 1684 en la de Baiona el llibre “Imitation de Jesu Christo” d'Aita Aranbillaga.
Des de llavors la majoria dels llibres en basc han vist la llum en les impremtes d'Euskal Herria, XVIII. En el segle XX les impremtes de Sant Sebastià, Baiona, Bergara, Pamplona, Tolosa i Bilbao van ser les més utilitzades. En qualsevol cas, gran part dels llibres en basc van continuar imprimint-se en impremtes exteriors a Bordeus, Pabe, Tolosa d'Aquitània, Madrid, Salamanca i París.
Altres impremtes del País Basc
En 1577, Matías Marés, estudiant a Salamanca, va inaugurar la primera impremta de Bizkaia, on va romandre fins a 1587. El seu primer llibre, titulat “De Nobilidad” del portuguès Jerónimo Osorio, estava escrit en llatí. Poc després va imprimir un altre llibre sobre la vida dels sants. En 1592 es va dirigir a Navarra, on va ser impressora de Pamplona i després d'Irache. Va morir cap a 1609, però la seva vídua va continuar imprimint, publicant un llibre amb diversos versos en basc el mateix any de la mort del seu marit.
En 1585 Pedro Borgonya, que tenia prohibit imprimir a Navarra a Guipúscoa, va publicar un humil devocionari. En 1572 es va obrir una impremta a Tudela i sota les ordres de l'impressor Porralis. En el Monestir de l'Oliva de 1647 disposaven de la seva pròpia impremta, en el Monestir de Fitero per a 1606 i en el d'Irache per a 1608 (en el mateix any es va publicar el llibre titulat “Art de bé viure i guia dels camins del cel” d'Aita Antonio Alvarado).
A partir de llavors les impremtes es van estendre per tot el País Basc, instal·lant en molts pobles petits les seves impremtes i publicant sovint llibres de gran qualitat. Aquest desenvolupament expansiu va ser acompanyat d'importants avanços en el tipogràfic. En 1642 es va inaugurar la primera impremta d'Iparralde en Baiona i en 1672 a Sant Sebastià, sota la direcció de Martín Huarte, en aquesta última i entre 1672 i 1700 es van publicar uns catorze llibres. Segons un escrit presentat per Huarte a la Diputació Foral de Guipúscoa, els materials que va necessitar per a la seva impremta van ser portats de la ciutat d'Anvers, eix i cor de la impressió en aquesta època.
Anys més tard es va obrir la impremta d'Herriberri, on es van publicar les obres del famós Pare Francisco Garai. Sabem que per a 1715 en Biana es coneixia bé la tipografia, ja que aquest any, sota la direcció de Francisco de Pikarte, es va imprimir el primer tom de “Els Anals del Reyno de Navarra” d'Aita Aleson.
Àlaba va ser sens dubte el més tardà en aquest extens procés d'impremta, les primeres impremtes XVIII. Fins al segle XIX no va veure llum, fins que en 1722 es va obrir el primer de Vitòria. Des de llavors els noms dels impressors s'han multiplicat enormement, passant els nous noms al costat dels antics: Brokarie, Egia, Anvers, Plantin, Didot, Pikart, Ibarra, Rivadeneyra, Baroja... i també les impremtes, obrint a la cultura tots els camins d'Euskal Herria i difonent llibres impresos cap a qualsevol part del nostre país.
Avui dia, quan la impressió d'un llibre ens sembla el més fàcil i corrent del món, em sembla molt apropiat que la mirada i la memòria tornin cap als nostres humils principis, potser perquè no puc oblidar que el triomf del futur es basa en la humilitat del passat.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
