"Una identificació sempre és un assoliment; és emocionant"
2025/02/07 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
None
Caterina Raffon, des de la seva primera paraula, ha donat a conèixer el seu origen: “Soc italià. Vaig néixer a Sicília, però vaig fer el grau en la Universitat de Bolonya”. La Universitat de Bolonya, fundada en 1088, és la universitat més antiga d'Itàlia i Europa, per davant de la d'Oxford, París, Salamanca i Coïmbra. Raffone va anar a estudiar criminologia allí, però, segons ha explicat, no li va agradar tant com pensava, ja que estava enfocat sobretot des del punt de vista del dret i de la sociologia. “Segurament, vaig triar la carrera per impuls de pel·lícules i coses així, i esperava una mica més científic, menys letal”, ha confessat.
Vinió a Donostia-Sant Sebastià, a la facultat de Dret, a la carrera de criminologia. Allí va tenir l'oportunitat de fer lliçons científiques i, a més, va conèixer a Pako Etxeberria Gabilondo. "De la seva mà, em vaig endinsar en el món de l'antropologia. Em va portar a un desobedecimiento de la Guerra Civil Espanyola i em vaig acostar a aquest món. D'alguna manera, he crescut amb Lorda Herrasti Erlogorri i Paco.
Seguint el consell d'Etxeberria, al seu retorn a Itàlia, va acabar la criminologia i va començar a realitzar un postgrau en biologia. Quan va acabar, va voler aprofundir en l'antropologia i en la tecnologia forense, però a Itàlia no hi havia un màster sobre aquest tema. Així, es va traslladar a Barcelona, on va cursar un màster en antropologia forense amb aplicacions biomèdiques. "Llavors vaig entrar en la genètica forense i també vaig fer el meu treball de fi de màster en aquest camp, identificant a les víctimes de la Guerra Civil espanyola. Aquí ja tenia clar que aquest és el meu camí. Em vaig inclinar per la genètica forense, i vaig veure que m'omplia, que m'agradava i que volia fer això.
Caminant pas a pas
També estava satisfet amb els seus companys de Barcelona, per la qual cosa va intentar fer allí el doctorat, però la qualificació de grau a Itàlia no era suficient per a sol·licitar una beca i no podia quedar-se sense ella. "Llavors vaig tornar a posar-me en contacte amb Paco i li vaig dir que volia fer un doctorat i unir antropologia i genètica. Em va contestar que en la UPV/EHU hi havia un laboratori de genètica forense a Vitòria (BIOMICs), i em van donar l'oportunitat de fer el treball entre Aranzadi i el laboratori. He treballat amb mostres de restes exhumades durant la Guerra Civil espanyola, factors ambientals (temperatura, pH...) Analitzant la seva influència en la conservació de l'ADN", explica Raffoni.
Durant el seu treball, va aconseguir un contracte de doctor que li ha permès finalitzar el seu doctorat i ara segueix en el mateix laboratori, amb contracte de la UPV/EHU, com a investigador de post-doctorat.
No oculta que el seu treball té un aspecte emocional: "Analitzem mostres de fosses de tot el territori nacional i ens és igual d'on sigui; una identificació sempre és un assoliment. Quan ens relacionem amb la família, sol ser molt emocionant, sobretot si són fills, però també si són més llunyans. Al País Basc ho fem amb Aranzadi i a Espanya amb altres associacions".
La major dificultat radica en l'estat de les restes, per la qual cosa va optar per investigar en la seva tesi els factors que influeixen en la conservació de l'ADN. "Moltes vegades estan molt degradats i és difícil obtenir l'ADN", ha afegit. Aconseguir mostres de familiars pròxims tampoc sempre és fàcil.
El finançament també suposa una fita en la recerca, però en aquest sentit compten amb el suport de les institucions públiques: En la CAPV l'Institut Gogora i a Espanya, dins de la Llei de Memòria Democràtica.
En el laboratori treballen tres persones, totes elles dones. "Jo crec que és casualitat que els tres siguem dones. És cert que en les pel·lícules i en aquests casos, els criminòlegs solen ser homes, però després aquí està Lorda Herrasti, que es comporta igual o fins i tot més que qualsevol altra persona sobre colomí i pala. És un exemple per a nosaltres", ha admès Raffoni.
En el futur li agradaria continuar treballant, però sap que depèn de la voluntat política. D'altra banda, no té intenció de tornar a Itàlia. "Tinc bona relació amb alguns laboratoris d'allí, però tinc família aquí i vull quedar-me aquí", ha insistit.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
