Una petjada gairebé eterna

1992/07/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Geologia
• Paleontologia
• Arkeologia

Fa 3,6 milions d'anys la boira de pols vessada per un volcà en el nord de Tantzania va cobrir la zona. En 1979 la paleoantropóloga Mary Leakey va descobrir sobre aquestes pólvores unes petjades dempeus. Deia que les petjades dels peus podien pertànyer a algun avantpassat humà.

A 380.000 km de la Terra, concretament en la Lluna, en la "Mar de la Calma", es troben les petjades dempeus de la primera persona que va trepitjar la terra del satèl·lit. En la Lluna no hi ha atmosfera, per la qual cosa no hi ha vent ni pluja. A més, sembla que l'activitat sísmica va acabar fa milers d'anys. Per tant, aquestes petjades poden quedar per sempre.

No obstant això, James R, científic de la universitat californiana de Sant Diego. Arnold diu: "Dins de 500.000 anys aquestes pistes s'eliminaran per efecte dels raigs còsmics. Arnold és cosmoquimista i al costat d'altres membres del laboratori ha desenvolupat un mètode per a calcular el ritme d'erosió de les roques lunars.

La falta d'atmosfera és la que elimina els tipus d'erosió que es produeixen en la Terra, però alhora deixa passo als raigs còsmics.