Rànquing de catàstrofes

2000/01/30 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia

• Geologia

En 1999 es van produir nombrosos i grans desastres naturals, per la qual cosa més d'un va parlar de la fi del món. Els despreniments de terres a Veneçuela i Mèxic, els terratrèmols a Turquia i Taiwan, i les inundacions a Sud-amèrica, van tenir molt a veure, però no han estat els majors dependents.

Quant als despreniments, el major es va produir a Washington en 1980. Va ser el resultat d'un petit terratrèmol en alliberar-se 2,8 quilòmetres cúbics de fang i roca d'un lateral del volcà Mount St. Helens. Les mesures adoptades només van permetre la mort de 60 persones. Quant al nombre de víctimes mortals, l'enfonsament més perniciós va tenir lloc el 20 de juny de 1990, en l'oest de l'Iran, on van morir entre 40.000 i 50.000 persones. En el cas del terratrèmol, el segle més dur va ocórrer a Xile, el 22 de maig de 1960. En l'escala Ritcher va arribar a 9,5. En aquest país van morir més de 2.000 persones. El mateix terratrèmol va provocar l'aparició de tsunamis a Hawaii, el Japó i Filipines, on també va morir la gent. El major nombre de víctimes mortals va ser l'ocorregut en Tianjin la Xina el 27 de juliol de 1976. Oficialment van morir 255.000 persones; segons altres fonts, el nombre de víctimes mortals va ser de 655.000.

Quant a les erupcions volcàniques, la més potent va ser la del volcà Novaruptam d'Alaska, que havia llançat la major quantitat de magmes que fins ara ha derrocat un volcà. A Alaska no va haver-hi morts, però sí com a conseqüència de l'erupció del volcà Mont Pelee de Martinica en 1902: 30.000 persones. Les inundacions són, finalment, els desastres naturals amb major nombre de víctimes mortals de mitjana cada any. El més mortal de tots els temps va tenir lloc a Bangladesh al novembre de 1970, amb 300.000 morts.

Publicat en 7