Ciutats, nocives per a la salut mental

2011/08/01 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Osasuna
• Giza zientziak

La recerca s'ha dut a terme en la Universitat d'Heilderberg (Alemanya). Prèviament, aquests mètodes van ser utilitzats per a investigar la relació entre certs gens i el risc de patir malalties mentals. No obstant això, amb el seu estudi actual, han vist que la mesura del lloc de residència influeix més que els gens en malalties mentals com l'esquizofrènia.

Un de cada cent habitants té esquizofrènia i té una gran influència en la societat. Els científics han identificat aproximadament una dotzena de gens associats a l'esquizofrènia, però cap d'ells té una relació molt elevada: el gen més relacionat només augmenta un 20% el risc d'esquizofrènia. Per contra, l'esquizofrènia és dues vegades més freqüent entre la població que en els nuclis rurals. I com més gran és la ciutat, més habitual és.

A la vista d'això, els investigadors d'Heilderberg analitzen la influència de la mesura del lloc de residència en el cervell. Així, mitjançant ressonància magnètica, 32 estudiants alemanys voluntaris han analitzat els seus cervells. El voluntariat vivia en tres mesures de “ciutats de més de cent mil habitants, pobles de més de deu mil habitants i nuclis rurals”, i en l'experiment volien veure com reaccionaven davant una situació d'estrès.

Veure resultats de l'experiment

Per a això, els van fer realitzar una sèrie d'exercicis matemàtics, alhora que els van fer escoltar missatges pessimistes per a provocar l'estrès. Per exemple, els deien que estaven pitjor que la mitjana i que intentaven fer-ho millor, que l'experiment era molt car. Mesurant els paràmetres fisiològics dels alumnes (freqüència cardíaca, tensió arterial i concentració d'hormones de l'estrès), van afirmar que els missatges eren realment efectius en la producció de l'estrès.

Posteriorment, es van analitzar les imatges obtingudes a través de la ressonància magnètica i es van adonar de la diferència entre la població i la rural. En aquesta situació s'activa una zona no activa en els rurals en els cervells dels ciutadans: l'amígdala. L'amígdala, entre altres coses, mesura el risc social i s'activa desproporcionadament en persones amb problemes d'ansietat.

A més, l'activació d'un altre espai és molt més evident en els ciutadans que en els rurals. Es tracta d'una zona denominada escorça pantanosa, que ajuda a la regulació de l'amígdala i processa les emocionis pessimistes. Aquest espai connecta amb l'esquizofrènia, entre altres coses.

Per a confirmar els resultats, es va tornar a realitzar l'experiment amb altres voluntaris i la incorporació de senyals òptics (els voluntaris tenien la possibilitat de veure als investigadors al davant). En l'activitat del cervell, una vegada més, existia una clara diferència entre els ciutadans i els rurals.

Per tant, els investigadors conclouen que la mesura del lloc de residència condiciona la resposta a l'estrès. Així, viure a les ciutats augmenta el risc de malalties mentals, ja que la resposta a l'estrès social en el cervell és menys adequada que si vivim en zones rurals.

L'estudi ha servit per a demostrar el que deien els epidemiòlegs, però els investigadors esperen que sigui útil per al futur, ja que tenen l'esperança que contribueixi a dissenyar ciutats més saludables.

Publicat en l'Annex GAUR8.